El saló Sevilla

16 01 2012

El saló Sevilla va arribar a ser molt popular en la seva època i, tot i que no era l’únic que es va crear a la ciutat als anys 20 i 30, si que va ser dels que més va durar obert al públic.
Estava situat a la Rambla d’Egara 63-65 (actualment hi ha la tenda de mobles Lindez) i la meva mare m’explica que ella quan era jove i no estava casada al passar per davant ni se’l mirava, ja que estava mal vist que una noia jove es mirés aquests tipus de locals.

Si us fixeu en la foto actual (a la dreta) podreu veure que la porta d’entrada a l’edifici és la mateixa que hi havia en l’època del Saló Sevilla.
El local va restar obert durant 34 anys (des del 1928), fins que el 25-6-1962 (l’any de la riuada) es va anunciar al “Tarrasa Información” el tancament del Saló Sevilla, degut al venciment del termini de lloguer (de 25 anys) i no poder renovar el contracte, ja que el propietari el volia recuperar per altres usos.

A dins del local hi podíem trobar l’aspecte d’un típic cafè teatre, amb taules de màrmol, un petit escenari amb dos reduïts palcos a banda i banda (sembla que un tal Chaler en tenia un de llogat). Cal indicar que o es pagava entrada, només la consumició.
El seu darrer propietari va ser en Daniel Piqueras, que el va regentar durant els darrers 25 anys (des de l’any 1937).
Destaquem alguns dels artistes que es van iniciar en el local o que hi van passar al llarg dels anys:
Carmen de Lirio, Carmen Amaya, Juanita Reina, Estrellita de Palma, Teresa Manzano, Lola Cabello, Narcy’s, Curro Carmona, Amàlia Molina, la Riojanita, Antonio Amaya (Gitanillo de Bronce), Pilar de Castro, Luisita Tenor, Tina Margó, Eva Rich,
Paco Flores, Paquito Jerez, entre d’altres.
Una anècdota: Segons explica el mateix Piqueras, perquè pugues actuar la Carmen Amaya li van tenir que comprar unes sabates, ja que només tenia unes espardenyes com a única peça de calçat.
Curiosament, en moltes publicacions antigues hi podem trobar anuncis del local, just fins al final de la guerra civil. Desprès, ja no en trobem cap més i l’única referència que hi figura és a l’any 1942, en que s’indica que el local fa una donació de 4 pessetes a l’Auxili Social.








%d bloggers like this: