Records dels Carmelitans 1946-47 (2ª part)

18 10 2008

Us remeto al document publicat en pdf i que podeu trobar en el post anterior i a l’introducció on s’explia l’orgen d’aquest record fet arribar per el Josep B., un seguidor d’aquest espai.

Comentaris personals del Josep Badrenas (2ª part): Pàgines 5 a la 18, hi veureu la publicació de treballs que feien els alumnes a final de curs. És interessant llegir-ho per veure quina interpretació de la historia es donava i com es prioritzava en els personatges les seves vessants religioses i patriotes. Al peu d’alguna pàgina hi han imatges del convent: el pati interior del convent (no el del col·legi), que és on ens feien als alumnes la foto anual amb la bata, una ploma, un llibre i una bola del mon, al costat d’un pou ple de flors que hi tenien. En altres pàgines hi ha imatges dels murals de l’església del convent, on els alumnes anaven a missa els diumenges i a celebrar el mes de Maria (maig) i el del Sagrat Cor (juny), abans de finalitzar el curs el 26 de juliol (Festa de la Mare de Deu del Carme).

Pàgina 12.- Veureu el que en deien el “Cuadro de Honor” on sortien els alumnes que havien obtingut nota en els exàmens del curs.- Si ho repasseu hi trobareu noms coneguts d’aquella generació.- El del “sobresaliente” del primer curs, en Prunera, va ser desprès frare carmelita i crec que va arribar a ser Prior de la Comunitat, el qual fa pensar que a la qualificació del curs hi podria influir quelcom més que els resultats dels exàmens.

Pàgines 19 a la 22, donen una idea de la dinàmica de l’escola: matriculacions, exàmens, activitats, esports, participació en campionats que organitzava el “Frente de Juventudes”.. etc. Fixeu-vos en l’autocar que els portava a l’excursió de final de curs… tot un exemplar!!

Pàgines seguents: anuncis comercials: No se que són les “embrocaciones Fortis” que venien a la Farmacia Costa Abellaneda de la Ctra de Rellinars; Els comestibles Miguel Gongora era una tendeta que hi havia al carrer Ample, prop del mercat; Trobo curiós l’establiment de la Villa Carmen, entre Terrassa i Matadepera, que deuria ser una de les cases que hi havia a la sortida de terrassa: cal tenir en compte que des del carrer Ample cap amunt només hi havien cases fins on ara hi ha la plaça de l’aigua i des d’allà fins a Matadepera, tot eren camps d’oliveres travessats per una estreta carretera plantada de plataners. Al començament de la carretera hi havia el “burot” (ja en parlarem en una altra ocasió). El mateix carrer Ample, quedava tallat a la carretera de Matadepera, pel torrent del Montsonet, avui Avinguda Jaume I; El Secundino Casas era una parada del mercat, i, atenció, la “dulceria Rambla”, que va existir adossada al cine Rambla, fins a la remodelació del local, va ser una de les pastisseries més concorregudes de la ciutat.- Fixeu-vos que en tots els anuncis, s’ofereix “vinos, licores i Champañas” Jo penso que tots aquests patrocinadors, tenien fills al col·legi i devien ser alguns dels que surtien al Quadre d’Honor… però potser m’equivoco.

Be, no se si tot això que he explicat, i que podria ampliar amb més precisió, te algun interès per algú, ja que tot va passar en el barri de Sant Pere i en aquella època no hi havia massa comunicació entre els barris de la ciutat i el centre. Nomes vull donar les gràcies al company Vila que m’ha facilitat aquest butlletí, que ha servit a més, per a fer-me reviure una part molt important de la meva infància.

Signat Josep B.





Records dels Carmelitans 1946-47 (1ª part)

17 10 2008

Estic molt content de que poc a apoc aneu enviant records vostres com el que el Josep Badrenas m’ha fet arribar. Es tracta d’un butlletí de l’escola dels Carmelitans de Terrassa del 1946-47 i que us l’adjunto en format pdf. Faig extensiu l’agraïment a l’Albert Vila que es qui li va facilitar el document original. El document per si sol ja és molt interessant, però el Josep ens ha volgut regalar uns comentaris personals que ens ajudaran a “recordar” tota una època de la nostra ciutat:

Feu click aquí per veure el: butlleti-carmelitans

Comentaris personals (1ª part): Pàgina 1.-Portada: Fotografia del col·legi: cal observar que l’edifici del col·legi estava aïllat de qualsevol altra construcció. A la part del davant de l’edifici no hi vivia ningú: només hi havia el camp de futbol dels carmelitans, on els alumnes feien gimnàstica i esports, principalment futbol.- Anys desprès s’hi va construir la fàbrica “Turu” i més recentment el centre comercial Talló. El camp de futbol es va traslladar a la vorera nord de l’avinguda Abat Marcet. Des de la masia de Can Pous fins el convent-col·legi, nomes hi havien camps de conreu i alguna casa que marcava el que hauria de ser el carrer d’Oviedo (avui Autonomia) i el de Francesc Salvans, però res a veure amb tal com son avui.- A la part nord no existia l’avinguda de l’Abat Marcet, només hi havia un torrent i camps de conreu, si be Caixa de Terrassa ja havia comprat una part on s’hi va construir “l’Hogar de la Ancianidad”, i els terrenys on més tard s’hi va construir el nou camp d’esports dels carmelitans. A l’interior del col·legi, hi havia un pati molt gran (encara crec que hi és) que estava dividit en quatre zones o “campets”, que és com els anomenàvem, i eren on jugaven els alumnes a les hores del recreo i on es feien les festes de final de curs. Els “campets estaven delimitats per unes fileres de moreres.

Pagina 2,.- Llegiu “l’editorial” igual que els demés escrits o redaccions que podem veure en el butlletí. Observeu be els adjectius que es fan servir i la floritura d’elogis que conte. Realment és un retrat d’aquella època.

Pàgina 3.- Explica el nomenament del Pare Xiberta com a Prior de la comunitat carmelita.- Llegiu el seu currículum. En alguna ocasió va venir a Terrassa.

Pàgina 4. Com a professors hi havien “padres” i “frailes” (El Pare Enric, Fra Albert…) Aquí en surten de tots, i, fins i tot, un civil que era professor de gimnàstica i altres assignatures.- Era bastant dur en el tracte amb els alumnes.- Els més petits els cuidava Fra Angel i a les classes dels més grans hi havia Fra Albert i el Pare Enric, que feia molt de respecte, ja que tenia molta personalitat. Quan feies quelcom que no els agradava, recorrien a la “palmeta” (una espècie de regle de fusta) amb la que et clavaven un cop fort al palmell de la mà (palmetazos), a voltes tan fort que se t’inflava. Amb la filosofia de “la letra, con sangre entra” ens varen anar formant pel dia de demà.- Varen haver-hi altres professors no religiosos, com Don Carlos o el Sr. Vicente Villatoro (pare del que surt a TV3) A la classe de Don Carlos, quan entràvem al mati, feia cantar als alumnes una cançó que es deia “el niñito de dios” de la que nomes s’entenia la musica però no la lletra. El Pare Enric, que era el Prior, el varen destinar després a Veneçuela i en varies ocasions havia vingut a Terrassa.





Masia de Can Pous

30 05 2008

masia de can pous En aquesta fotografia d’autor desconegut podem apreciar la masia de Can Pous, una de les ultimes que va aconseguir sobreviure durant molts anys dins del nucli de Terrassa. El seu enderroc es va produir als 80 i molt veïns segur que la recorden ja que va quedar totalment encerclada per els pisos que es van anar construint al seu voltant.

El carrer on estava ubicada és el carrer Francesc Salvans i si us hi fixeu podeu veure al fons de la fotografia la silueta de l’antiga Llar de la Ancianitat i també la torre del convent dels Carmelitans, el que ens pot indicar que la data en que es va fer aquesta fotografia era a mitjans dels anys 50.