60 anys del patge Xiu-Xiu (1)

Els impulsors d’aquesta idea van ser tres terrassencs, els Srs. Cardellach, Ermenter Cima i Garrigó i especialment en Joaquim Puigbò i Mayol, del Centre Social Catòlic; entitat que li ha donat continuïtat fins al dia d’avui. Aquest personatge va néixer el 27 de desembre del 1951 (podeu veure un retall d’aquesta data del Diari de Terrassa) i es tracta del patge Hassim Jezzabel del rei Gaspar que s’anomena popularment Xiu-Xiu perquè xiuxiueja a les oïdes del rei el nom dels nens i nenes de la ciutat que no fan bondat. A la dreta podeu veure un missatge del gran Chambelan del rei Gaspar, Husseim Retsim, anunciant l’arribada del patge (21-12-1953).

Actualment, arriba a Terrassa l’endemà de Nadal, per esbrinar el comportament dels infants i per recollir les cartes que els nens i nenes de la ciutat hagin escrit, amb l’objectiu de fer-les arribar a ses majestats els reis d’orient.

El patge, de la meva època (anys 60) recordo que portava a l’esquena una cistella de vímet, on hi posava les cartes que els nens li lliuraven. La figura del patge es va fer molt popular gràcies a les seves aparicions a Radio Terrassa. Recordo molt bé com en Xiu-Xiu es dirigia a algun nen en particular i li deia, “Jaumet m’han dit que no et portes gaire bé amb la teva germana i que contestes als pares, hauràs de fer bondat!” I, evidentment, el “Jaumet” que ho escoltava quedava bocabadat de que el patge ho sabés tot d’ell. Per cert, el locutor que entrevistava al patge es deia: Miquel Riera i Morros.

El Patge Xiu-xiu també té dues llibretes: una blava i una vermella, que renova cada any per escriure-hi les coses bones i no tant bones dels infants de Terrassa. Quan jo era petit vivia al carrer del Viveret i recordo que la ruta que feia el patge passava per les quatre carreteres i pujava pel carrer Topete i una de les característiques del patge és que aquests no llençava caramels, ja que fer regals estava reservat als reis.
Hi ha pares i mares que aprofiten la vinguda del patge xiu-xiu per tal de que el nen o nena deixi el xumet i fan que aquest li lliuri al patge en senyal de que ja no el necessitaria més.

A l’esquerra podeu veure una foto del patge en el seu 25 aniversari, l’any 1976.
Curiositats: Aquesta tradició del patge que ve uns dies abans dels reis no és exclusiva de Terrassa: a Mollet trobem el patge Xumet, a Cornella del Llobregat el Mag Maginet, a Igualada el patge Faruk, el Camarlenc dels reis a Lleida o el patge Gregori popular a Barcelona, Granollers, Canet de Mar i Mollerussa, per citar-ne només uns quants. La ciutat més curiosa en quan a patges és Banyoles, que en té quatre, amb els seus respectius 10 patges ajudants. En Mèu, en Musi, en Xum i en Sesillu, que és el més vell i fa de carter reial.

Actualment el nostre patge xiu-xiu fins hi tot té una web: http://www.xiu-xiu.com/

Un dubte: recordeu qui ha fet de patge xiu-xiu, al llarg d’aquests 60 anys?
Per la informació que alguns dels nostres seguidors ens han donat: el primer va ser en Joaquim Puigbò i Mayol. També en va fer un tal Geis que treballava al Banc de Bilbao i tenia un germà bessó i en Josep Rius de cal Bori, que també va arribar a fer de rei negre i, finalment, en Jaume Subirats (foto dreta) que és professor i n’és l’actual (però potser ens oblidem d’algú …).

Records d’Antoni Garriga: la primera infantesa

Tinc un record molt difús del pas del Graf Zeppelin pel cel de Terrassa des del pati de l’escola de cal Pere Sabater al carrer del Cardaire a prop de la cantonada del carrer de Sant Pere. Tinc una visió que en aquell temps (finals dels anys 1920) hi havia un establiment d’exposició i venda de mobles a aquella cantonada i que un temps després la família Cardellach hi va muntar un comerç de venda de joguines que van batejar amb el nom de “cal 95“, noranta cinc cèntims de pesseta era el preu mig de les joguines que s’hi venien. Hi tenien uns miralls còncaus i convexos que et feien veure llarg i esprimatxat o baixet i rodanxó que eren l’atracció dels passavolants. Passats els anys he deduït que el pas del Graf Zeppelin deuria ser l’any 1929 de l’exposició Intencional de Barcelona.

Al sortir del parvulari de cal Pere Sabater els pares em van inscriure al col•legi Escola Social, al cap ďamunt, a l’esquerra, del carrer de Topete, dalt d’un pis. Al parvulari hi teníem unes senyoretes que no en recordo el nom. Si no em falla la memòria llavors el director o potser propietari de l’Escola era un tal Sr Redondo.

En una certa ocasió ens van fer sortir i arrenglerar a l’acera del carrer per presenciar el pas del rei Alfons XIII (la gent del país l’anomenava “el cametes”). Al davant de l’Escola , a la confluència del carrer de Topete i del carrer de la Riba, on avui hi ha la gasolinera del Soler, hi havia un edifici mig enrunat que, si no vaig equivocat, hi havia estat instal•lada una indústria de pues i llisos i trefileria de cal Abad (veure anunci del 1907).

L’Escola Social tenia una sucursal a la carretera de Castellar, pujant a mà esquerra, passat el carrer Soler i Palet, abans d’arribar al carrer Salvador Busquets. No en sé el motiu, però en una ocasió els alumnes de la central del carrer de Topete ens van portar a la “sucursal” de la carretera de Castellar i ens hi van fer una fotografia. Deuria ser més o menys l’any 1930 ò 1931.

Recordo que en l’adveniment de la proclamació de la República, a mitja tarda ens van fer plegar de l’escola. Camí de casa, a l’entrada del carrer de l’Aurora, ens vam trobar amb la meva mare, que llavors treballava de teixidora a la Secció B (fabricats de seda) al Sala i Badrinas, i ens va dir que també els havien fet plegar de la feina.
Més o menys en aquell temps , 1931-32, es va fer càrrec de la direcció de l’Escola Social, el senyor Joan Artigues i Lapeire. Provenia de Tarragona. Era un gran pedagog i va donar un gran caràcter i personalitat a l’escola. Va deixar una inesborrable petjada tant pels seus ensenyaments com pels seus mètodes i l’entrega total i absoluta als seus alumnes. Va ser un idel seguidor de les directrius iniciades per la Mancomunitat de Catalunya d’En Prat de la Riba i posteriorment de l’Ensenyança Catalana, sota la direcció d’Alexandre Galí i el mestre Llongueres, que a principis de segle havien iniciat els seus mestratges precisament aquí a Terrassa a l’Escola Horaciana i a l’Escola Vallparadís que tants bons records han deixat.

Per avatars familiars, la defunció de la meva germana adolescent que ajudava a l’economia casolana i a la malaltia de la mare (problemes cardíacs que l’obligaren a deixar la feina), els pares es van veure en l’obligació que deixés l’Escola Social (de pagament) i van matricular-me a l’escola municipal (gratuïta). No és pas que ho digui jo, però en aquells anys de democràcia i de república, l’escola pública era prou digna. Jo hi vaig rebre una bona educació i uns bons coneixements per afrontar la lluita per la vida i assumir les responsabilitats de l’entrada al treball als 13 anys, conscient de la consideració al proïsme i a mi mateix.

Nota.- Efectivament el “Graf Zeppelin” (Graf=conde) va vsiitar Barcelona en motiu de l’Exposició Internacional del 1929 i en el seu camí cap a la capital va sobrevolar Terrassa. No és d’estrenyar que fos un esdeveniment, ja que feia 200 metres de llarg.