El camí de Can Petit i els corralons del carrer Ample

29 12 2008

vista des de la carboneria

vista des de la carboneria

Avui publico uns records del nostre amic, en Josep Badrenas, que comencen amb un missatge molt positiu i que crec que reflexa molt bé l’esperit d’aquest espai : « estic molt content de que les trifulgues de la meva infantesa puguin tenir algun interès. Gràcies !!! »

Diu: «Aprofitant que he mirat amb deteniment i ampliades, les fotos que has publicat, voldria fer un comentari sobre la que es veuen unes teulades d’uralita.

Si la observeu be, veureu que darrera de les “instal·lacions” nomes hi ha una renglera de cases i un descampat. Doncs be: casa meva era a l’acera nord del carrer Ample, just entre Tarragona i Dr. Ferran (nº 211).

Les edificacions que es veuen, son l’acera sud del carrer Roca i Roca (Belchite), i a partir d’allà ja només  hi havien camps, de manera que en aquest lloc podem dir que s’acabava Terrassa.  Mirant la part dreta de la foto, es veu un camí, que es el “camí de Can Petit” que sortia del carrer Ample i anava fins la finca de Can Petit tot travessant la riera de les Arenes.

El meu pare va comprar el pati on hi havia la carboneria, quan encara hi passava pel mig l’esmenta’t camí, si be pertanyia a una finca particular. Sigui com sigui, va tallar l’accés al camí des del carrer Ample.

Recordo que pel mig del camí hi passaven les aigües de les clavegueres de les cases del carrer Belchite que desaiguaven a cel obert, i que desprès varem canalitzar cap al col·lector del carrer Ample.

Els Camps que es veuen és on avui hi han els carrers Manresa, Provença, Historiador Cardús, etc. i més o menys on es veu la casa blanca una mica mes lluny, és on avui hi ha l’avinguda Francesc Macià.

rentant a la riera (1962)

rentant a la riera (1962)

Just als patis del darrera hi ha una edificació de planta baixa, que era lo que en dèiem un “corraló“, amb uns coberts a cada banda i on hi havien uns compartiments que eren ocupats per famílies d’immigrants que venien del sud. A cada habitació hi “vivien” dos o tres famílies, totes en una pila i per cuinar tenien que fer-ho fora del corraló, amb fogons de pedra. Recordo que cada dia hi havia “peleas” (baralles) entre les famílies amuntegades, fet que no era d’estranyar tenint en compte les condicions de vida que tenien que suportar. Aquestes famílies eren bons clients de casa nostra”. »

Anuncis




Records de les carboneries (2)

17 11 2008

pila troncs

pila troncs

El Josep ens segueix aportant dades a l’entorn de la carboneria:

Diu “a mes de carbó, veníem llenya i en la primera foto podeu veure el meu pare dalt d’una pila de troncs d’alzina i feixos de “costers” de pi,  que era la part exterior dels troncs desprès de treure’n l’escorça, o sigui, el resultat de polir els troncs grossos per a aprofitar-los per fer fusta fina).

badrenas2En la segona foto es veuen les teulades d’uralita dels coberts on guardàvem el carbó, i on el garbellàvem per separar el carbonet de la terregada (que per cert, en castellà es diu “picon” tal com diu la propaganda d’en Monsonet).

badrenas4En la tercera foto es veu la pila de llenya d’abans, però retratada des de dalt de l’habitatge on vivíem, dins del recinte de la carboneria. Val a dir que, a més, en els baixos de l’habitatge, i donant al carrer, teníem una tendeta d’ultramarins, on veníem una mica de tot.

Encara que sembli que no té a veure amb la carboneria, cal aclarir que per nosaltres era tot una mateixa cosa. Jo, que també venia a la tenda, alternava la  tenda i el carbó  o la llenya, ja que venien clients a comprar les dues coses al mateix temps.

badrenas5En la quarta foto es pot apreciar detalls de “les instal·lacions” que el meu pare havia anat muntant ell solet amb els mitjans que tenia a ma, per a donar forma als compartiments per cada tipus de producte, ja que a mes, hi  havia el carbó de pedra, l’antracita, les boles. (de closca d’ametlla), etc.

badrenas3El meu pare va “inventar” les paperines de carbó per vendre-les a les tendes. Consistia en omplir paperines de mig quilo de carbó fluix o unes de tres quilos de carbó d’alzina. Ell mateix, els dilluns, anava tenda per tenda a prendre les comandes i entre setmana, entre tota la família omplíem les paperines, i el divendres i dissabte les anava a repartir amb el carro i el burret que teníem com a  mitjà de transport (en la darrera foto es veu la sortida d’una expedició de mercaderia per repartir… cultpract1957La mare  portava la tenda i jo estava als dos llocs ajudant i a les tardes… al col·legi de la Cultura Pràctica (en aquella època tenia entre 10 i 13 anys).

Realment vaig aprendre molt de lo que es la vida, i aquest “master” m’ha estat molt útil”

Comentari: He afegit un anunci de la Cultura Pràctica de l’any 1957.