Records de Mossèn Garrit i la missa del Gall a la Mola

En Ricard Font ens envia una foto de la Missa del Gall a la Mola de l’any 2010, tot indicant-nos que quan era més jove hi anava amb Mn. Joaquim Garrit i Rigol. La missa era organitzada cada any per el Centre Excursionista de Terrassa.

I ens diu: “Mn. Joaquim no depenia de cap parròquia, als anys seixanta era un capellà obrer que treballava en una ferralleria, jo el recordo que va venir a buscar unes maquines velles a la Tintoreria Llanera amb un toro i una furgoneta. Ara que te 86 anys per fer unes reunions encara va cada setmana a Barcelona a peu per Collserola“.

Una altra anècdota que ens explica diu: “A la primera manifestació de capellans que va tenir lloc davant de la policia a via Laietana, Mn. Joaquim de les garrotades que li van donar li van caure les ulleres al terra, i per no perdre-les les anava buscant i mentrestant, com que no podia fugir, el policia l’anava garrotejant l’esquena”.

En Ricard també esmenta que “per no tenir de caminar tant a la nit, els deixaven la clau de la barrera de can Robert i podien aparcar a can Pobla“.

Finalment ens indica que “a la missa del gall de la Mola en el sermó Mn. Garrit ens va recitar el Cant espiritual: Palau i Fabre” que com que li va agradar mot ens transcriu a continuació:

No crec en tu, Senyor, però tinc tanta necessitat de creure en tu,
que sovint parlo i t’imploro com si existissis.
Tinc tanta necessitat de tu, Senyor, i que siguis,
que arribo a creure en tu – i penso creure en tu quan no crec en ningú.
Però després em desperto, o em sembla que em desperto,
i m’avergonyeixo de la meva feblesa i et detesto.
I parlo contra tu que no ets ningú. I parlo mal de tu com si fossis algú.
Quan, Senyor, estic despert, i quan sóc adormit?
Quan estic més despert i quan més adormit?
No deu ser tot un son i, despert i adormit, somni de la vida?
Despertaré algun dia d’aquest doble son i viuré, lluny d’aquí,
la veritable vida, on la vetlla i el son siguin una mentida?
No crec en tu, Senyor, però si ets, no puc donar-te el millor de mi
si no és així: sinó dient-te que no crec en tu.
Quina forma d’amor més estranya i més dura!
Quin mal em fa no poder dir-te: crec.
No crec en tu, Senyor, però si ets, treu-me d’aquest engany d’una vegada; fes-me veure ben bé la teva cara!
No em vulguis mal pel meu amor mesquí.
Fes que sens fi, i sense paraules, tot el meu ésser pugui dir-te:
Ets.

Adjuntem unes felicitacions que es lliuraven als assitents a la Missa del Gall, una del 2011 i una del 2012 i de les que tant sols se n’editaven 200 exemplars.

  

Un Zoo a Sant Llorenç

Noticia Zoo 1971

De idees rares a la nostre ciutat al llarg dels anys n’hi ha hagut moltes i des d’aquest espai dels records de tant en tant en traiem alguna. Avui però, la que us he triat és realment inversemblant, ni més ni menys que fer un zoo a la muntanya de Sant Llorenç.

A Espanya hi ha alguna idea similar que ha resultat un èxit, to cal dir-ho, com per exemple el Zoo de Cabarceno a Santander i que està considerat un dels millors espais zoològics d’Europa. El projecte tenia per objectiu la construcció d’un zoo obert als terrenys de Can Robert i tal i com deia l’article publicat en el “Tarrasa Información”, el 4 d’agost del 1971, les feres estarien en llibertat, bé suposo que en semillibertat ja que d’altra manera s’escaparien totes.

Segons indica la noticia, el parc acolliria animals africans i les gestions ja estaven en una fase bastant “adelantada” ja que l’empresa (estrangera) interessada en fer-lo, es veu que ja tenia altres parcs similars en diversos llocs del món. També indica que els terrenys ubicats a la zona de Can Robert ocuparien varis quilometres de perímetre.

La noticia es va reproduir uns dies desprès (12 d’agost), tot indicant que podia fer-se realitat en un any i que es sabria molt aviat. En aquest comunicat s’indicava que la companyia interessada era anglesa i que la zona triada estava entre Can Robert i el Cavall Bernat. El fet és que ja no s’en va parlar mési el projecte va quedar en l’oblit.