L’anagrama de l’Hiper de Can Parellada i els primers ordinadors personals

27 08 2014

inauguracio oficial Hiper Terrassa-Pryca-Carrefour.Alcalde de les Fonts, A.Travesa, el director SJa vàrem publicar en un post anterior que l’hipermercat de can Parellada, conegut inicialment com a HIPER es va inaugurar el 24 d’agost de 1978 (ara fa 36 anys). Però el que no varem explicar és la curiositat de l’anagrama. Si ens hi fixem be (veure foto del post abans esmentat) l’anagrama era el mateix que el de l’actual CARREFOUR. En la foto de la dreta podem veure la inauguració oficial del Hiper per part de l’alcalde de Les Fonts Sr. Arturo Travesa, el director Sr. Sentis y el regidor Sr. Cima.
   anunci Pryca Terrassa anys 80El motiu el trobarem si esbrinem justament la historia del nom que va substituir el del HIPER inicial i que va ser el de PRYCA. L’inici de l’empresa “Centros Comerciales Pryca” va ser l’anomenada “Promotora de Hipermercados”, fundada l’any 1976, com una societat al 50% entre la francesa Carrefour i el Grup Simago, del Grupo March.
Pryca es crea l’any 1973, amb la inauguració del primer hiper espanyol que es va instal•lar al Prat de Llobregat, justament ja amb l’anagrama de Carrefour. Cinc anys desprès es va inaugurar el de Terrassa, amb el mateix
pryca interior 2anagrama però sense indicar encara la paraula Pryca en el seu nom.
 Va ser en el períodes de 1980 a 1984 que te lloc la fase de consolidació de Pryca, unificant el logotip en tots els seus centres, inclòs evidentment el de Terrassa. El 1993 Pryca, ja dominada majoritàriament per Carrefour, es va veure embolicada amb el conegut cas Filesa i posteriorment (el 2001) va canviar el seu nom precisament per el de la marca francesa incorporant de nou el seu antic anagrama.
Avui he triat per aquest record unes imatges que no he pogut datar però que molt probablement són entre el 1986 i el 1988. pryca demostracio ordinadorsEn elles ja hi podem observar el nom i el nou logo del Pryca (Precio y Calidad) així com els serveis que oferia, dels que vull destacar l’espai destinat a provar els primers ordinadors personals que en aquells anys eren tota una novetat: els Spectrum, Commodore o els Amstrad que van ser els primers que incorporaven en el mateix equip el lector de cassettes (els programes llavors venien en cassette) i la pantalla (les primeres eren monocromes de fòsfor verd). En la fotografia podem veure en primer terme un nen fent servir un Commodore 64 que podeu veure que costava 45.900 pessetes (poc menys de 300 euros).





La Masia de can Parellada i les conilles de pell blanca

23 07 2014

can parellada 1 Can Parellada és una masia que dona nom a un barri de Terrassa situat al marge esquerra de la riera de les Arenes. Als seus voltants però s’han localitzat restes ibero-romanes del segle III aC (un forn de coure ceràmica), però els seus orígens es remunten al segle XIV i apareix en els fogatges de Terrassa des del 1457, en que s’esmenta com a propietari en Bartomeu Parellada. El 1558 figura com a propietari la vídua Parellada.
A l’arxiu de Terrassa es conserva un plànol de l’heretat de Francesc Parellada i el seu entorn, que en aquella època era un pagès de la parròquia de Sant Pere, part forana de Terrassa. planol1766canParellada_ACVOCEl plànol en qüestió va ser fet per en Joan Surís el 1766 i és mot interessant la informació que ofereix d’aquesta zona en la que podem veure l’existència d’altres masos avui desapareguts.
El mas Parellada va ser propietat alodial (antic règim de propietat de bens immobles) del monestir de Sant Cugat del Vallès i comprenia un territori extens que depenia de diverses institucions eclesiàstiques, del castlà de Terrassa i de la casa de Sentmenat. Aquest territori incloïa els masos Parellada, Boneixida, Riambau i Soler. El fons d’arxiu de la casa (1542-1896) fou donat a la ciutat de Terrassa pels hereus de la família Parellada l’any 2000 i es conserva avui a l’Arxiu Municipal.
NYXLa masia actual és del segle XVIII i avui la trobem amb un mal estat de conservació i situada en un turó, al mig d’un polígon industrial que no li dona cap vistositat. Un els elements destacables de la masia és que encara conserva l’antic “barri” i una mina d’aigua, procedent de can Barba que, travessant la riera de les Arenes, arriba fins a la mateixa masia de can Parellada, passa per l’antiga carretera de Gracia a Manresa (la de Rubí) i travessa la finca de can Guitard de la Riera.
primers pisos a can parelladaLa masia al llarg dels anys va anar perdent els seus antics terrenys de conreu (vinyes, horts i cultius de tabac) i aquests, a més de ser ocupats per naus industrials, cap als anys 60 es van fer servir per construir-hi un primer bloc de pisos (per part de Fopinsa) que va suposar la primera urbanització d’aquesta zona. Els primers habitants del bloc 1 hi van arribar a principis de l’any 1967. Publiquem un parell d’imatges de l’antiga font de can Parellada. font de can parellada anys 80font de can parellada

Les comunicacions llavors eren molt dolentes i només hi havia una línia d’autobusos (SARBÚS) que feien el recorregut 2 vegades pel mati i 2 per la tarda, amb una sola parada a carrer França sota del bar can Parellada.
Una curiositat de la finca es que un dels germans Parellada (a mitjans del S.XX) va tenir la iniciativa de muntar una granja de conilles de pell blanca, tipus Angora i va tenir la pega de que les conilles es van creuar amb els conills autòctons (molt abundants en aquella zona) i les camades de conills els van néixer amb la pell bruna fet que va fer que tinguessin que tancar l’explotació doncs aquests ja no tenien valor comercial.
Un dubte: Sembla que antigament va existir una mas anomenat can Parellada Subirà, que també va portar el nom de mas Llobet, però del que en desconec la seva situació exacta i tampoc si té rés a veure amb el mas de can Parellada del que avui hem dedicat aquest record.

mas llobetL’amic Rafel Aroztegui ens fa arribar aquesta imatge on està situat el Mas Llobet i que coincideix amb el de la Masia de Can Parellada (mireu als comentaris).
Una curiositat: “parellada” era la porció de terreny que podia llaurar una parella de bous en un dia, i esdevingué posteriorment una mesura per designar la quantitat de terres que es posseïen (el nom de la masia però no prové d’aquesta etimologia).