La casa més antiga del carrer Major de Sant Pere

22 11 2012

En el número 35 del carrer Major de Sant Pere encara podem observar una antiga casa del S.XVI. que ens recorda com deuria ser el carrer principal de l’antic Poble de Sant Pere. No fa pas masses anys enrera al carrer encara es podien observar altres exemples d’aquest tipus de construcció de casa d’ambient rural, amb el seu característic portal de mig punt, que permetia l’entrada de les cavalleries.
Jo encara recordo que en les Festes Majors de Sant Pere, en aquesta casa s’hi mostraven antigues eines agrícoles a més de documents de l’antic Poble. Ara no tinc ni idea de si encara estan conservats en algun lloc, esperem que així sigui. Els pares de la meva muller encara m’expliquen que a casa seva a l’entrada hi tenien un espai pel cavall, amb el que transportaven el que collien al camp que tenien a can Guitard de la Riera.

Nota.- Volem destacar un comentari rebut que ens explica les antigues botigues i cases que hi havia al carrer Major de Sant Pere. Si algú en recorda alguna ens ho pot indicar en els comentaris.





El Ramon, la Pava i la guerra civil

10 07 2011

La mare aquests dies m’ha explicat que a vegades encara li ve al cap un soroll similar a un “rum-rum-rum” que diu que feia un avió, anomenat popularment el “Ramon” (suposo que per la semblança del nom amb el soroll que feia) entre els veïns de Terrassa (ella vivia llavors al carrer de Cervantes, 29), quan passava per sobre de la nostra ciutat durant el temps de la guerra civil. (en el retall de “El Dia” del 31-12-1938 podeu observar com encara es reclama la construcció del refugis a Terrassa per la por als bombardeigs).

El fet és que, la por als bombardeigs va fer que el seu pare construís una mena de refugi al pati, que consistia en una petita trinxera cavada a terra i protegida per unes fustes i un matalàs i en la que, cada vegada que sentien el soroll del “Ramon”, hi feia entrar la seva esposa i les filles. La mare encara recorda que dins el petit refugi només hi havia una ampolla d’aigua del Carme, suposo que per refer-se de l’ensurt.

Una altra senyora m’ha explicat que ella també recorda un avió que sobrevolava per sobre de Can Guitard de la Riera i que l’anomenaven “la pava” (anomenat així també pel característic soroll que feia similar al d’un paó). Aquest era un avió de reconeixement que normalment precedia als avions encarregats dels bombardeigs, però segons m’explica sembla que mai van arribar a bomberdejar sobre Terrassa, ja que l’objectiu principal era sempre Barcelona. Només recorda que, quan sentien l’avió, li feien posar una fusteta a la boca i la feien ajupir, com si així estigués més protegida. Sembla ser que “la pava” era un avió tipus Heinkel-46, pero aquesta informació no està contrastada.

En aquest sentit i per completar aquest record us recordo que podeu consultar els records relatius a la construcció dels refugis de la guerra civil a Terrassa. refugi1, refugi3.





Records de Can Guitard de la Riera

18 09 2009

can guitard masia

can guitard masia

Avui us explico uns records de l’Emilia i l’Antonio Crusellas sobre la masia de Can Guitard de la Riera.

Aquesta masia és molt antiga i ja la trobem documentada, amb el nom antic de Mas Molins o dels Molins, des del 1239. Amb el nom de Guitard apareix per primer cop al S. XIV i amb el nom actual consta des del S. XVII. El 1558 figura com a propietari en Benet Guitard i el 1455 un tal Molins. L’any 1920 apareix com a propietari en Emili Solar Anglada, llavors alcalde de Terrassa i actualment crec que pertany a la família Masdefiol.

font de sant jeroniActualment la masia està deshabitada i els seus voltants descuidats, ja no en queda pràcticament rés del seu antic esplendor. Només conserva el que es coneix com a “barri” (un espai tancat que dona protegeix l’entrada a la masia), un campanar i penell a la cresta de la façana, un antic rellotge de sol molt malmès, una font romàntica en un espai que antigament havia estat enjardinat, just davant de l’entrada de la masia, unes grans basses d’aigua i uns plafons de ceràmica amb “deu vos guard” a la façana i de Sant Jeroni a la paret exterior (bastant deteriorats). Sembla ser que aquesta ceràmica exterior formava part d’un font en la que hi podien beure aigua els qui passaven per davant la masia.

Els records dels Creus són de quan la seva família tenia arrendada un mas que pertanyia a Can Guitard i que estava situat just on avui hi ja la fabrica Veiga. El mas estava situat al capdevall d’una carretera arbrada que tot travessant la riera anava de la carretera de Terrassa a les Fons fins a la masia pairal.

La font

La font

Recorden que la casa era petita, tenia un menjador, la cuina i dues habitacions, però en canvi disposava d’una granja amb 100 porcs i molt aviram. Diuen que la granja la portava un tiet seu, anomenat Ramon i que vivia amb la seva mare, que no podia caminar. Ells hi van estar de petits i recorden el camí en carro que els portava de Terrassa a la granja i les aturades que feien al burot d ela carretera de Rubí per pagar l’entrada dels productes a la vila. La granja els va ajudar a suportar els anys de la guerra civil i la gana que es va passar a la nostra ciutat, però al Sr. Ramon un dia li va tocar anar al front i ja no va tornar i la granja es va tenir que deixar.

Un dels records que més li ha quedat gravat a l’Emilia és un fet que no he pogut datar, tot i que és segur que va passar abans de la guerra: explica que ella recorda que un dia al burot de la carretera de Rubí hi van haver 2 morts i a la ciutat hi va haver un gran aldarull per aquest fet (si algú en sap alguna cosa més, agrairia que ens ho expliqués).

anunci canguitart riera 1915Finalment us mostro un anunci del 1915 on podeu apreciar tot el que es venia a Terrassa procedent de Can Guitard.