Més fotos de can Font de Gaià

22 03 2011

Agraeixo al Ricard l’aportació d’unes quantes fotos més de la masia i del seu interior.

   





Can Font de Gaià (2)

15 03 2011

La finca de Can Font de Gaià, al segle XIX va ser adquirida pels seus veïns, els de Can Amat de la Muntanya, ja que la pubilla es va casar amb Alfons Sala i Argemí, personatge que el rei Alfons XIII nomenà com a Comte d’Ègara. La masia de Can Font la va heretar el fill segon del Comte, propietari de l’empresa “Construcciones Sala Amat”. Aquest senyor va posar-hi una granja de porcs, de la qual us mostro un anunci de la masia de Can Font de Gaià de l’any 1965, juntament amb un reconeixement del 1962 en que es considerada la millor granja porcina d’Espanya.
Actualment la masia segueix sent de la família, el més assidu és en Llorenç Pons i Sala, besnét del Comte, ja que hi munta sovint a cavall. Segons paraules del propi Ricard Font: “Aquest Sr. amb una amabilitat extraordinària, al meu cosí i a mi ens va deixar veure i retratar la casa dels nostres avantpassats per dins (en podeu veure les fotos en aquest record). Aprofito per donar les gràcies a l’amfitrió”.

La Masia actual encara presenta unes curioses argolles de ferro amb cap de cavall al mur de tanca exterior i fins a tres rellotges de sol. Can Font de Gaià presenta un conjunt d’edificacions format per la masia actualment molt reformada (al S. XIX es va reformar totalment) amb un edifici de dos pisos amb coberta de dues vessants i un celler que encara és l’original amb una premsa i un molí, un habitatge rural que deuria servir pels masovers amb planta baixa i pis i una sèrie de coberts i edificacions per l’explotació agropecuària. També hi podem observar un dipòsit per l’aigua, una estació transformadorai el portal d’entrada al que és denomina com a corral i que servia per tancar i protegir l’entrada a la masia (ho podeu veure a les fotos).

      





La fàbrica modernista Pere Font i Batallé

22 03 2010

Seguint amb el tema dels Font, avui parlarem de la fabrica tèxtil modernista anomenada originàriament de cal Pere Font i Batallé ja que qui la va fer construir era precisament en Pere Font i Batallé, el mateix que havia fet construir l’edifici del que n’hem parlat en el record anterior. Posteriorment, a l’any 1935 va cedir part de les accions als 4 fills, que no a les filles, i va passar a anomenar-se Anònima Font Batallé. L’edifici va ser construït l’any 1916 i diuen que aquesta va ser la darrera fàbrica de nova planta realitzada per l’arquitecte terrassenc Lluís Muncunill.

Al pis hi havia dos assotiments de cardes i unes selfactines per filar llana i a l’edifici contigu hi havia una filatura d’estam anomenada Gaià S. L. (tinguem en compte que la família Font ve de la casa de pagès de can Font de Gaià). A la part baixa hi havia quaranta telers de pic, de pic de garrot i d’espasa. El producte que es fabricava eren panyos i teixits de llana. Es va tancar la fabricació dels teixits l’any 1972, dos anys després la filatura de llana i finalment la filatura d’estam. Finalment l’edifici es va destinar a aparcament de cotxes, fins a la seva restauració que va merèixer el premi Bonaplata.

Podem accedir a l’edifici restaurat des del carrer Doctor Cabanes, 22 i també des d’un passatge del carrer del Vall i en l’actualitat ens trobarem amb un edifici destinat a oficines i habitatges. L’obra va ser realitzada pels arquitectes Bacardit, Mampel i Pont a partir de l’any 1997 i la veritat és que la integració de les noves construccions amb l’original ha estat prou respectuosa i fa de bon veure.

Una anècdota, explicada pel Ricard Font, diu: “durant la restauració van soscavar els fonaments i per desgracia van coincidir amb un dipòsit soterrar per a fuel oil, i per culpa d’això es varen desplomar tres crugies centrals. En aquell moment hi va haver el dubte de si s’enderrocava o es tornava a construir, i va ser gràcies a uns dictàmens de les escoles d’arquitectes i d’enginyers, dels quals en conservo còpia, en els que s’assegurava la seva solidesa, que es va decidir tornar a reconstruir la part enderrocada”.

En les fotos que il·lustren aquest record (aportades pel propi Ricard) podem veure que al fons de la quadra dels telers hi ha una foto del Franco i és que en aquella època de la postguerra era obligació tenir-ne un de penjat.

Les fotos mostren la fabrica , les cardes, les selfactines, la filatura d’estam els telers, els ordidors, els taulers del magatzem, el magatzem de teixits, etc.