El carrer Topete segons la Sra. Carmeta

23 09 2008
Pastas F. Abad

Pastas F. Abad

Avui he rebut aquesta aportació, de part de la Senyora Carme Gras, i estic segur que us agradaria llegir-la, no com un comentari sinó com un record dels anys passats al voltant d’aquest carrer, i aquí la teniu (amb alguns anuncis antics que espero us agradin):

“El bar de davant de cal Codina es deia Monumental, i per això el nom del camp del Mono, derivat del Monumental.
Al costat de cal Fruitòs hi havia cal Llonch i al seu costat hi havia un llauner que es deia Cabot. Tenia d’aprenent el Sr Bou i li fotia algun calbot quan no feia les coses bé. Més amunt hi havia cal Feliu, on venien més que res mitges, mitjons, samarretes, etc i més amunt hi havia una sabateria (la filla es va casar amb el dibuixant Avellaneda). Més amunt hi havia l’espardenyeria cal Carles i al costat a cal Raval, que es dedicaven a reparar calderes.

Després hi havia l’estable de ca la Paula, que feia cantonada amb el carrer Viveret, on hi deixaven el carro i el cavall i també hi tenien vaques. Hi feien “matons de monja” en unes tarrinetes individuals. Tenien forma de pit. A l’estable hi van posar més endavant la joieria de cal Ponsa

Al costat del bar Aurora hi havia un estanc, la mestressa es deia Rosita, al costat de l’estanc hi havia un sastre, que es deia Cortès i després un sabater “remendon” que es deia Pallarols, i després una perruqueria de l’Elena Rusca, dona del fill Pallarols. Al costat, sempre anant amunt, hi havia una espardenyeria.
La merceria era més avall, al costat del barber i els deien cal “Marro”. En realitat es deien Ballbé.

anunci del 1939

anunci del 1939

Abans del garatge Solé hi havia una fàbrica. L’amo que li dèiem “el de la pipa”, vivia al C/Topete, cantonada Aurora i es va casar amb una filla de ca l’Alloé.

A cal Solé, abans havia estat ca “l’Abad de les Pues”, al davant, hi havia el col·legi de noies de la Sra. Adelina i a sobre l’Escola Social. Més avall, entre ca la Sra. Adelina i cal Matalonga hi havia una fàbrica que feien pasta de sopa. A la façana hi havia un relleu amb una cara d’un gall. I abans d’arribar a cal Matalonga encara hi havia un tancat amb horts, de cal Vergés.

Des del pati de ca la Sra. Adelina es veien les finestres de la fàbrica de pasta: veiem la pasta assecar sobre un engraellat i un paper secant. Hi havia alguna nena més entremaliada que s’enfilava a la finestra i agafava algun macarró o fideu”.





El carrer Topete 1a part (cal Codina, cal Fruitós i cal Ponsa)

12 05 2008

Anunci de cal codina, anys 40-50 Avui el meu record vol fer referència a un carrer de Terrassa als anys 60 / 70 i voldria servir per què altres ciutadans facin el mateix amb el seu carrer. Es tracta d’intentar recordar aquells comerços que hi havia en una època determinada i que segur us portaran un munt de petits records.

Començaré amb la part inferior del carrer, just en la cantonada de les quatre carreteres. El primer que recordo d’aquest punt era “Cal Codina” un bar, fonda, típic de carretera i on recordo la gent gran fent la “manilla”. A l’altra banda també hi va haver un bar, anomenat Monumental, que tenia una penya de futbol que jugava al “Camp del Mono” (lo del Mono ve de l’abreviació de Monumental), aquest establiment va ser ocupar desprès per una tenda que venia roba i desprès per l’establiment anomenat “Cal Fruitós”, especialitzat en llistes de noces i justament on jo hi vaig fer la meva.

Una mica més amunt hi trobàvem una merceria, anomenada de “Cal Feliu” i la bodega de “Cal Llong” on es podia comprar el vi a granel a més d’alguns queviures per fer el vermut. Seguint la mateixa acera et trobaves 1 espardenyeria, la joieria de “Cal Ponsa” (avui al carrer de la font Vella) i una lleteria anomenada “ca la Paula”. Per cert, els de cal Ponsa van venir de Manresa i es van establir al carrer Topete aprofitant la gran quantitats de treballadors que hi passaven per anar a treballar a les grans fàbriques, com la Terrassa Industrial. A aquests treballadors els venien les joies a terminis, de manera que cada setmana donaven una petita quantitat i, quan acabaven de pagar, la joia els hi era lliurada.