El Corpus i la ginesta

Corpus anys 50

Avui el record és per una flor ben humil, la ginesta.  Recordo que a casa la mare m’explicava que uns dies abans de Corpus sortien a recollir-la a les Martines i que a la feina de treure les flors a la planta li deien “munyir-la”, ja que s’assembla al moviment que es fa amb les vaques al munyir-les. Les flors queien en un cabàs de vímet que desprès utilitzaven per guarnir les catifes de flors o els altars que es feien als carrers de Terrassa per Corpus.

A casa la processó l’anavem a veure passar pel carrer de la Rutlla i molta gent treia les cadires al carrer per asseure-s’hi. Hi participaven els gegants, els nans i els bastoners, els representants d’entitats i confraries, els portadors del penó de la ciutat, els capellans amb la custodia sota pal·li i amb escorta armada, els macers amb les autoritats municipals, els nens que aquell any havien fet la comunió i la banda municipal de música.

Era una processó festiva i la gent s’ho passava molt bé. La darrera que es va fer a la nostra ciutat va ser la de l’any 1966 i l’entitat que va portar el darrer penó va ser el C.D. Terrassa Hockey. La foto dels anys 50 és en Carles Duran i en ella podeu apreciar-hi la gent asseguda veient passar la processó a més de la màgnifica catifa de flors al mig del carrer (el carrer en concret el desconec).

Corpus 1965

En homenatge a aquesta senzilla flor que podem trobar a qualsevol indret del voltant de Terrassa he volgut compartir amb vosaltres el poema que li va fer l’insigne Joan Maragall:

La ginesta altre vegada, la ginesta amb tanta olor
És la meva enamorada quan ve al temps de la calor.
Per a fer-li una abraçada, he pujat dalt del serrat:
de la primera besada m’ha deixat tot perfumat.
Feia un vent que enarborava, feia un sol molt resplendent:
la ginesta es regirava furiosa al sol rient.
Jo la prenc per la cintura: la tisora va en renou
desflorant tanta hermosura fins que el cor me n’ha dit prou.
Amb un vímet que creixia, innocent a vora seu
he lligat la dolça aimia ben estreta en un pom breu.
Quan l’he tinguda lligada, m’he girat de cara al mar…
M’he girat al mar de cara, que brillava com cristall;
he aixecat el pom enlaire i he arrencat a córrer avall.
Altres articles relacionats: l’ou com balla i una processó dels anys 40

Una Processó de Corpus dels anys 40

En aquesta filmació, obra també d’en Pere Font, podem observar com era una processó de Corpus dels anys 40. Crec que es tracta d’una de les processons infantils que sortien de les Escoles Pies.

En el document podrem observar els nens amb uns rams de flors a les mans per fer l’ofrena, un ball de bastoners, els gegants vells i el drac antic (el que va desaparèixer) i en el que podem apreciar les diferencies amb l’actual.

Aportació d’en Ricard Font: El vídeo de la processó de corpus als escolapis és de 1947, any que vaig fer la 1a comunió i en la processó em podeu veure precisament vestit de comunió.

La colla dels Bastoners

La fotografia (Arxiu Tobella) ens mostra una colla de bastoners als anys 40.

Abans de la guerra civil sabem que ja hi havia alguna colla de bastoners, però no és fins als anys 40 que en tornem a tenir coneixement de l’existència d’aquest tipus de cultura popular a la nostra ciutat. Aquesta colla de postguerra va durar fins l’any 1965.

L’any 1981 s’incorporen per primera vegada les dones a la colla dels bastoners.