La Festa Escolar de la Festa Major de fa 100 anys

El record d’avui és per la Festa Major de l’any 1919, d’ara fa just 100 anys.

I ho fem aprofitant una fotografia que van dedicar a la nostra Festa Major a la revista “La Hormiga de Oro“. En la imatge podem observar la concentració de nens i nenes que es feia al Passeig en motiu de la celebració de la Festa Escolar que era un dels esdeveniments més importants de la festa  d’aquells anys.

La Festa Escolar de l’any 1919 es va celebrar el dimarts 8 de juliol a les 16:30 de la tarda i hi van assitir la Corporació Municipal a més d’altres autoritats. Es va obsequiar als escolars amb un berenar amenitzat per la Banda Municipal a més d’un petit espectacle dels llavors anomenats “focs japonesos” (focs artificials) amb sorpreses.

La Hormiga de Oro era una revista en castellà de Barcelona que es va publicar del 1884 al 1936 de la mà d’en Lluís Maria de Llauder i va suposar una alternativa catòlica a la premsa il·lustrada d’aquella època.

Des dels Records de Terrassa aprofitem per desitjar-vos una Bona Festa Major 2019.

La Festa Major de l’any 1936

Per desitjar-vos una Bona Festa Major 2014 hem volgut recordar el programa de la Festa Major del 1936.
D’entrada podem fixar-nos amb el dibuix del programa que reflecteix la façana de l’Escola Industrial (rectificació feta gràcies a un comentari rebut) i en primer terme destaquen els components d’una cobla i és que en aquells anys els trets catalanistes eren ben patents en la societat. El dibuix es complementa amb l’escut de la ciutat i el nom de Terrassa escrit en un perfecte català i que 3 anys més tard, malauradament, canviaríem durant bastants anys per l’esperpèntic de Tarrasa.
En els fulls del programa hi trobem diversos fets que val la pena comentar:
D’entrada el primer acte de la Festa ja començava fort, amb un partit de futbol d’un equip de Terrassa i un de Sabadell. També ens porta records el segon partit entre el Joventut Santperenca i el Monumental F.C., aquell que jugava al conegut Camp del Monu a la carretera de Rubí.
Destaquem també dos actes tradicionals en aquells anys, el concert de la Banda Municipal al llavors anomenat Passeig de Garcia Hernández i la vetllada de boxa al saló Catalunya.
El diumenge de Festa Major una actuació castellera dels “xiquets els Mirons del Vendrell” i un concurs de tir al plat (llavors anomenat tir al platet), que encara avui forma part de moltes festes majors de pobles de Catalunya i també un de “tir al colom”, que ja trobo una mica més animal. Es pot apreciar que una de les entitats més actives era el Centre Aragonès i és que durant molts anys es va convertir en tot un referent associatiu de la nostra ciutat.
També es va aprofitar la celebració de la festa per inaugurar les noves dependències de la Creu Roja al carrer Arquimedes 263 amb la presentació d’una nova ambulància per cobrir les necessitats de la nostra ciutat.
I el que no podia faltar en cap Festa Major, el ball a l’envelat de la Plaça del Progrés, les ballades de Sardanes i castells de focs artificials.
Del dilluns destaquem l’intent de record dels 3000 metres i 5000 metres de marxa atlètica a la Rambla d’Egara organitzat pel Grup excursionista “La Mola”, a més de Festes Infantils al Centre Aragonès i al Cèrcol Egarenc.
El dimarts sardanes i una Festa Escolar, a més dels balls de gala a diverses entitats de la ciutat.
El dimecres el Castell de Focs i una funció de gala al local de la Fraternitat Republicana, entre d’altres funcions en els cinemes de la ciutat.
Però, no hi heu trobat a faltar rés?

Terrassa guanya un premi de nadales, el Nadal de 1941

El Nadal del 1941, ara fa 60 anys, el cor del “Frente de Juventudes” de Terrassa va participar en el tercer concurs de nadales de la província de Barcelona i va guanyar el primer premi amb la interpretació de “la virgen lava pañales” i “allà sota una penya”, aquesta darrera adaptada pel mestre Ramon Serrat, que llavors era el director de la Banda Municipal i de l’Escola de Música de la ciutat.
La interpretació es va fer en el Palau de la Música de Barcelona, davant del governador civil i cap provincial del “Movimiento”, Sr. Antonio F. Correa.

El mestre Ramon Serrat i Fajula (1883-1944) era originari de Sant Joan de les Abadesses i fins l’any 1925 no va venir a viure a Terrassa, per dirigir precisament la Banda Municipal de Música. També va dirigir la Coral Joventut Terrassenca i va arribar a formar part de l’antiga cobla de Terrassa.

Aprofito aquesta nota per corregir la data que surt en el llibre “Musiquer terrassenc” publicat per la Fundació Torre del Palau, i on s’indica erròniament que la data de naixament del compositor era l’any 1881.

Us deixo una imatge de l’actual plaça del Mestre Serrat a Terrassa (veure explicació als comentaris).

La ràdio a Terrassa (2): Els orígens EAR156 i EAJ25

antolina boada 1933

Els orígens de la ràdio a Terrassa els hauríem de cercar ens unes proves que es van fer a l’Escola Industrial l’any 1914, però el vertader impulsor va estar l’Eudald Aymerich que va reunir a casa seva, a la Font Vella, els primer afeccionats al món de la ràdio. Aquí va néixer , el 27 de novembre de 1928, el “Ràdio Club”, que va organitzar concursos de ràdio, va publicar una revista anomenada “Ràdio Tarrasa” i va fer les primeres emissions a través d’una emissora experimental, anomenada EAR 156.

Botiga Aymerich 1923

La primera retransmissió que es va fer en directe des de EAR 156, diuen les cròniques de l’època, que va ser un concert de la Banda Municipal de Terrassa i l’Orfeó de Terrassa que es va fer en honor de Santa Cecília, patrona dels musics, al Teatre Principal. Aquesta emissió es va fer el dia 22 de novembre de 1929.

anunci 1925

L’emissora va començar radiant els diumenges i dies festius i només de 9 a 11 de la nit i així va anar passant el temps fins que, al cap de tres anys, el govern central va concedir al Ràdio Club Terrassa la definitiva EAJ 25.

Va ser en un dia de Nadal del 1932 quan es va poder posar en funcionament  Ràdio Terrassa EAJ 25 i els primers locultors van ser la senyoreta Antolina Boada i el Sr. Blasi. La fundació oficial va ser el divendrer 2 d’abril de 1933 i el seu primer president va ser en Jacint Figueras i el seu tresorer l‘Eudald Aymerich.

Una curiositat: La Srta. Antonia Boada treballava pels matins a la fàbrica de Cal Blasi (c/ Col.legi) i no se si aquest és el motiu que el seu company d’emissions fos precisament un locutor amb el cognom Blasi (deixem aquest interrogant obert per si algú pot aportar noves dades).