De quan el Bayern FC va jugar a Terrassa

Ara que està de moda el Bayern F.C. com a recent campió de la Champions  League m’he trobat amb un antic cartell en que podem veure que aquest gran equip va jugar contra el C.F. Terrassa el 28 d’agost de 1973, o sigui fa 47 anys.

En aquell equip del Bayer hi podem trobar jugadors mítics com el davanters Muller i Dunnberger, el defensa Beckenbauer o el porter Maier. Es tractava del anomenat “I Torneig Internacional Ciutat de Terrassa” on també estaven convidats el Saragossa i el Ferencvaros Hongarès.

En aquell any el president del F.C. Terrassa era en Josep Maria Masdefiol i com a curiositat podem recordar que coincidint amb aquest partit es va estrenar l’himne del Terrassa i que va ser la Banda Municipal de Terrassa qui el va interpretar conjuntament amb la Coral Egara, la Massa Coral de Terrassa i l’Orfeó Coral Joventut Terrassenca, amb aproximadament unes 100 veus en total. La lletra del himne era obra del poeta terrassenc Vicenç Villatoro i la composició musical del director de la Banda Municipal de Música, en Lluís Marco Albert.

El trofeu que es va lliurar era molt bonic ja que representava en metall la Torre del Palau. I, a part del himne, es va aprofitar per inaugurar una nova gespa a l’estadi i una nova il·luminació artificial.

I posats a recordar deixeu-me que us digui que aquell mateix dimarts 28 d’agost en la Festa major de Matadepera va actuar una joveneta Carmen Sevilla conjuntament amb l’Augusto Algueró.

El campió del torneig va ser el Bayern que va guanyar la final al Ferencvaros per 4 a 2 i el F.C. Terrassa va quedar quart al perdre la final de consolació davant del Saragossa per 2 a 0. Aquella temporada el F.C. Terrassa jugava a la tercera divisió nacional. Per si algú vol recordar alguns dels jugadors del F.C. Terrassa del 1973 citaré: Vallespir, Hachero, Sanjuan, Valenzuela, Nieto, Juanete, Añil, Domenech, Feliu, Rodriguez i Clotet.

Malauradament el Torneig va ser un fracàs econòmic ja que per culpa de la pluja les 30.000 persones que s’estimava que hi anirien van ser moltes menys. En tot cas si que hi eren les màximes autoritats, de les que destaquem el governador Civil, el Delegat d’Educació física i esports, el president de la Federació Catalana d’esports, els alcaldes de Terrassa i Sabadell amb el senyor Samaranch assegut al costat el president Masdefiol.

L’any 1974 es va fer el segon Torneig Ciutat de Terrassa amb els equips del CSKA de Sofia, el FC Màlaga i el Real Betis. Va ser campió el Màlaga i el Terrassa va acabar tercer.

Vídeo de la Festa Major del 1947

Per celebrar la Festa Major us convidem a veure un vídeo del 1947:

Vídeo de la Festa Major de Terrassa del 1947 realitzat pel cineasta terrassenc Pere Font.
En ell s’hi poden apreciar els gegants vells de Terrassa, els nans o capgrossos antics així com l’antic drac també desaparegut de la ciutat. També podem observar la banda municipal i una actuació castellera davant de l’ajuntament amb els símbols franquistes de l’època.

Per si no veieu bé aquí teniu la URL: https://www.youtube.com/watch?v=QtyGdkFF0cM

Francesc Macià inaugura la nova emissora de Radio Club Terrassa l’any 1933

Avui el record és per una fotografia que il•lustra l’arribada del President de la Generalitat de Catalunya, el molt honorable Sr. Francesc Macià a Terrassa amb l’objectiu d’inaugurar la nova emissora de Radio Club Terrassa.
Aquesta fotografia, de Jaume Sala, es va publicar al Butlletí de Radio Club Terrassa corresponent al dia 1 de maig de 1933 (número 25 – any V).
La data de la inauguració va ser concretament el diumenge 2 d’abril de 1933 i cal significar-la ja que suposava un canvi substancial per aquest mitjà de comunicació local, alhora que dotava a la nostra ciutat d’una emissora oficial de radiodifusió (just 5 anys desprès de la constitució de l’entitat Radio Club Terrassa).
L’anomenada l’emissora del Vallès en aquella època també era coneguda com coneguda com a EAJ 25 i emetia en la ona 453 m.
L’acte de la inauguració va començar a les 11 del matí amb una audició de sardanes interpretades per la Banda Municipal de Terrassa (foto de la dreta), dirigida pel gran mestre R. Serrat. El President Francesc Macià va arribar sobre la 1 del migdia, acompanyat per el seu secretari Sr. Alavedra, el Comandant Sr. Pérez Farràs, l’alcalde de Terrassa Sr. Samuel Morera, el Diputat a les Corts Sr. Palet i Barba a més d’altres autoritats.
La Junta del Radio-Club, presidida per el Sr. Jacint Figueras, els va rebre a l’entrada de l’estudi del carrer de la Fontvella 62 pis (telèfon 1606) , amb el mossèn Ramón Sanahuja del Sant Esperit amb d’altres representants d’entitats de la ciutat.
Desprès de la visita a les instal•lacions i dels parlament el President Francesc Macià va sortir al balcó per dirigir-se als ciutadans que esperaven fora. Posteriorment es va servir un vermut i es va signar el Llibre d’Honor. L’acte va finalitzar amb un banquet ofert pel consistori a l’Escola Municipal de Música.
Com a colofó d’aquella jornada cal esmentar que a la tarda es va celebrar la final del campionat d’Espanya de Hockey entre l’Atlètic de Madrid i el Terrassa F.C. i que va guanyar per primera vegada l’equip de la nostra ciutat.
Les darreres paraules del President del Radio-Club en el seu parlament van ser: “a vosaltres ciutadans de Terrassa fem ofrena de la nostra emissora, preneu-ne la bona voluntat”. Malauradament aquestes paraules no van servir perquè al final aquesta emissora es perdés per la nostra ciutat i alhora també es perdessin els arxius sonors que atresorava i què, que jo sàpiga, encara ningú a reclamat perquè tornin a la nostra ciutat.

La peixera pels avis del Parc de Sant Jordi

Avui un avi que no ha volgut que donés el seu nom m’ha parlat del primer centre d’esbarjo per la gent gran que es va fer a Terrassa, o al menys el primer que ell recorda.
Es tractava d’una mena de pavelló envidriat que es va construir al Parc de Sant Jordi, al costat del Gimnàs, prop del bar i els lavabos. De fet jo aquest pavelló encara el recordo, ja que semblava una mena de peixera grossa des de la que podies veure tot el que hi passava en el seu interior i del bar també, doncs hi anava sovint (a finals dels anys 70) amb la promesa a passar-hi algunes estones mentre ens preníem una “Mirinda” ( us en recordeu d’aquest refresc? – us en deixo una imatge antiga). Per cert el bar havia estat inaugurat pel tinent d’alcalde d’aquella època, el Sr. Morera, al setembre de 1960 i a més de begudes també s’hi servien gelats.
El fet és que aquest pavelló dedicat als avis va ser inaugurat el 31 de maig de 1962 (el mateix any de les riuades), coincidint amb la festivitat de l’Ascensió, data en que tradicionalment es feia l’homenatge a la vellesa. L’espai ocupava tant sols 24 metres quadrats i hi cabien poc més de 8 taules, tal i com podem veure en una imatge de la planta.
L’equipament, que cal indicar que era bastant petit, va ser dotat de tots els avenços de l’època, com radio i televisió, a més de que cada dia hi feien arribar diaris i revistes per ajudar a passar l’estona als qui hi anaven. El bar del costat (incloc un anuci de l’any 1965) era l’encarregat de servir els cafès o les copetes als avis mentre es jugaven alguna pesseta a la “manilla” (joc de cartes del que n’hem parlat en un post anterior). De l’autor de l’obra no en sé rés, però tampoc crec que es tracti d’una construcció digne de passar a la història de l’arquitectura.
El fet de triar el Parc de Sant Jordi per construir-hi aquesta mena de “refugi per gent grans” va ser degut a que feia poc que la ciutat havia recuperat aquest espai per la ciutadania (inaugurat el 4 de juliol de 1959)  i des de llavors s’hi feien forces activitats, com ballades de sardanes o concerts que donava, els matins dels diumenges, la Banda Municipal de Terrassa (podeu vuere un anunci d’una actuació al Parc l’anya 1964).
A la premsa local, uns dies abans de la inauguració, es va publicar un text sobre aquest centre per gent gran del que us deixo una frase final que no té despercidi: “ No abandonemos a los ancianos como la barca que aparece olvidada en la playa después de haber sufrido incontables embates del mar”.