Els “records” a la Radio Municipal

14 07 2008
programa de radio a la plaça vella

programa de radio a la plaça vella

Aquest passat dissabte els de la Radio Municipal van decidir engegar un programa estiuenc sobre temes molt diversos que s’emet en directe des de la plaça Vella i m’hi van convidar per explicar algun dels records o anècdotes de la ciutat que he anat publicant en aquest blog. Cal dir que l’anècdota triada per aquest primer programa va ser la del “banc del si no fos”.

A resultes del programa, vull destacar la tertúlia que varem muntar entre el Sr. Francesc Palet i el Sr. Ricard Font i on van sortir moltes altres anècdotes que espero poder-vos explicar en aquest espai en els propers dies. El dissabte aquesta tertúlia la vaig continuar amb el fotògraf Sr. Rafael Aróztegui, que em va aportar material per preparar l’anècdota del proper programa. Aprofito aquest espai per donar les gràcies a tots ells, i a tots els que poseu comentaris en aquest blog, ja que sense vosalltres seria impossible fer realitat aquest espai dels “records de terrassa”.

El programa és farà, de nou, tots els divendres de juliol i l’espai dels records s’emetrà entre les 18 i les 19 hores, en directe, des de la plaça Vella.





El banc del “si no fos” i els “samalers”

15 06 2008

banc del si no fos Corria l’any 1924 i l’Ajuntament de Terrassa va decidir fer un banc, just al final del passeig, a tocar del torrent de Vallparadís, al costat del camí que portava a les cases del anomenat “sot del pi”, del que ja en parlarem en un altre post. Aquest banc era bastant curiós ja que tenia com una mena de teulada (fixeu-vos en la fotografia d’en Pineda – Arxiu Tobella), i es va fer a petició de la gent gran que hi anava a prendre el sol.

El nom del banc del “si no fos”, segons explicava l’Agustina Comellas, una senyora que tenia una joieria anomenada Selecta a la Fontvella, li van posar degut a que la gent gran que hi anava acostumava a parlar de les coses que els preocupaven, especialment de la seva salut i normalment la seva conversa era: “estaria més be, si no fos pel dolor d’esquena”, “jo faria més coses, si no fos pel reuma”, etc…

Uns anys més tard es va eliminar aquest banc i s’hi varen plantar uns arbres que no hi havia manera que brotessin, i la gent va començar a dir que si havien plantat “samalers” que eren una mena de pals de roure que es feien servir per portar les portadores entre dos homes, també anomenades “samals”. Aquest nom dels “samalers” va originar el nom d’aquesta part del passeig.