Una casa amb història a la Font Vella

16 06 2017

En el 45 de la Font Vella hi havia la casa del sastre, polític republicà i escriptor, Joaquim Marinel·lo i Bosc, nascut a Terrassa el 15 d’octubre de 1838 i mort el 23 de desembre de 1903.Posteriorment s’hi va establir el llauner italià Camil Scafa (dades aportades pel Rafel Comes).

Cap al 1914 s’hi va traslladar la ferreteria de Ramon Argemí i Solà, que abans (cap al 1904) estava al 55 del mateix carrer. En aquest establiment s’hi venia ferreteria, quincalla, bateries de cuina en ferro, estanyat, esmaltat, inoxidable i alumini.

El Ramon va morir el 10 /3/1923 i la seva vídua, Maria Riera Comasvelles, va continuar el negoci fins que el seu fill Domènec Argemí Riera, que tenia una ferreteria pròpia al carrer de Gavatxons (Ferreteria Moderna), 4 bis, va tancar-la els anys trenta per continuar la de la Font Vella de la seva mare.

Si ens fixem en la publicitat del 1937 es torna a dir només Ferreteria Argemí, però el carrer ha canviat de nom i ara és el carrer Joaquim Maurín, que fou un conegut polític comunista, de la CNT i secretari general del POUM.

A la postguerra es va anomenar Almacenes Argemí, fins que Domènec Argemí va traspassar el 2/1/1941 la ferreteria a Vilaseca Bas S.A. de Barcelona que continuà el negoci com una delegació seva a Terrassa.

El 1957 el titular de la ferreteria ja era una altra societat, Útiles y Menages CAS. Va estar obert fins l’any 1983 en que va traspassar-se el local i es va dividir l’edifici en habitatges independents i el baixos es van reformar per acollir un bar, anomenat Granja Font Vella, el qual es va traspassar el 1 d’abril del 1995 amb el nou nom de Cafeteria Nova Font Vella.

L’edifici és obra de l’arquitecte Salvador Soteras i Taberner (nacut a Madrid el 1874 i mort a Barcelona el 1925) i és de l’any 1908 i tot i que no pot considerar-se d’estil modernista, podem destacar en la llinda de la porta un petits motius florals encastats i pintats.

D’aquest arquitecte a Terrassa cal destacar l’edifici del Banc de Terrassa del carrer de Sant Jaume 26 d’estil clarament modernista i que malauradament va perdre els grans fanals de llautó que li donaven un aspecte majestuós.





La Gran Banca Marcet i Cia

16 04 2016

banca marcet 1916Avui he trobat uns anuncis (el primer és del 1916 i l’altra del 1918) en que es fa referència a la Banca Marcet i Cia de Terrassa i és ben curiós que la gent recordi la Caixa de Terrassa i el Banc de Terrassa, però ja sigui més desconeguda aquesta gran entitat terrassenca.

No farem cap lliçó històrica ja que aquest no és l’objectiu d’aquest blog però si que mirarem de recordar aquest fet. Per això ens cal remuntar-nos al s.XIX i recuperar la figura d’una d’aquelles persones que està catalogada com a terrassenc il•lustre, en concret em refereixo a Joan Marcet i Palet.

banc marcet 1918Però anem a pams i situem-nos primer a la ferreteria de Pau Paloma i Astals, que hi havia originàriament al carrer de l’Església 3, per veure com en aquell establiment (al 1860) s’hi feien les primeres operacions de cobraments de lletres de Terrassa (era el que llavors s’anomenava una corresponsalia bancària).

Sigui com sigui aquesta feina no tenia rés a veure amb la ferreteria i en Paloma va decidir traspassar-la a un amic seu anomenat Bonaventura Marcet i Biosca que es dedicava al comerç amb una botiga situada al carrer de Sant Pere cantonada amb el carrer de Gaudí. Aquest traspàs es va produir el 4 de febrer de 1865. No hem de confondre aquesta botiga que va desaparèixer al ampliar-se el carrer Gaudí amb la casa Bonaventura Marcet i que encara podem observar al número 27 del mateix carrer Sant Pere (feta per l’arquitecte Rafael Puig i Puig l’any 1889).

Aquest nou negoci bancari va anar a més i finalment el 1872 va obrir una oficina al Raval, 16. Uns anys més endavant (1887) posa al front del negoci al seu fill, en Joan Marcet i Palet (1867 – 1927) que posteriorment es casa amb la Carme Soler i Palet (1892).

banca marcetNomés un any desprès mor el seu pare i es canvia el nom del negoci pel de “Fill de Bonaventura Marcet”. El 1915 segueix creixent adquirint la casa del costat (Raval 18) i passa a dir-se “Marcet i Cia” i és llavors quan podem afirmar que, ja era considerada una de les banques particulars més importants de Catalunya. El seu número de telèfon era llavors dels més coneguts a Terrassa, el 1717. En la fotografia de la dreta podem observar els dos edificis de la Banca Marcet i Cia just a la dreta de l’edifici de l’Ajuntament.

marcet i paletEl 1919 va decidir finalment traspassar el seu negoci, oferint-lo primer al Banc de Terrassa que va refusar l’oferta (per cert va ser un més dels gran errors que va cometre aquest Banc) i posteriorment al Banc Hispà Americà que el va adquirir i li va servir per fer-se fort a Terrassa.
De Joan Marcet i Palet en podríem dir moltes coses però només hi afegirem, que va ser alcalde de Terrassa durant el període del 17 d’octubre del 1897 al 10 de maig de 1898 i que políticament l’hem de considerar afí amb el Salisme.banca marcet raval 2banca marcet raval 2 (2)

Nota: L’amic Rafael Aróztegui ens envia una imatge de la casa del 1783 que va passar a formar part de l’edifici Marcet del Raval i també ens adjunta un foto muntatge seu per veure com s’integraria la casa amb el paisatge actual del Raval.





El Banc de Terrassa

5 06 2007

Banc de Terrassa Avui us presento l’edifici de l’antic Banc de Terrassa al carrer de Sant Jaume.

És va fundar el 1881 i és va traslladar en aquest nou edifici, obra de l’arquitecte Salvador Soteras, l’any 1892.

L’any 1924 es va convertir en el Banc Comercial de Terrassa degut a un esfondrament econòmic de l’anterior, a resultes d’una especulació en divises que va resultar fallida.

Aquest va acabà integrant-se definitivament el 1956 en el Banc Comercial Transantlàntic. Foto (Arxiu Tobella).