Records personals del cinema d’abans

Avui hem rebut un nou record de l’amic Badrenas sobre el món del cinema.

En aquest sentit, cal recordar que a aquest tema li vàrem dedicar un seguit de records que podeu trobar en aquest blog en l’apartat dedicat al cine.

En tot cas ell ens diu:

“El que a mi sempre m’havia cridat l’atenció de les “coses” dels cinemes, eren els cartells murals que es pintaven a les façanes dels locals, i que si anaves el diumenge al vespre al cinema, quan sorties ja havien col•locat els cartells del programa de la setmana vinent. Aquests cartells a que em refereixo no són els típics cartells de cada pel•lícula que venien amb la programació, sinó uns de grans que algun artista pintava ad-hoc. Recordo molt bé els del Rambla i de l’Alegria. Estaven molt ben fets. Algú coneixia algun dels autors de les cartelleres? A Terrassa hi havien dues empreses de cinema: l’empresa Porta, i la dels Mollet i competien per millorar l’oferta (com ara!!!).
Les pelis que una setmana feien als cinemes del centre (Rambla, Recreo, Alegria…) la setmana següent les feien als perifèrics (Imperial, Dore, Arenas…). Al cinema hi anava molta gent i en ocasions les entrades fins i tots s’esgotaven malgrat que els locals eren de molta cabuda. Feien dos sessions, tarda i nit, amb dues pelis a cada sessió, la primera era dolentota i la segona era la bona, és a dir, si arribaves tard, no et perdies gran cosa. Més endavant es va posar de moda la “sessió continua” .
El cert és que tampoc teníem gaires més coses per a distreure’ns els caps de setmana. Dins dels cines es fumava, no recordo si legalment o d’estranquis, però el raig de llum que portava la imatge des del projector a la pantalla, era sovint una boira del fum. També recordo lo petita que era la pantalla… quasi com una tele de les d’ara, i la mala qualitat del “sonoro” que a vegades costava de seguir, suposo que degut a que les cintes que passaven ja havien voltat mig món quan arribaven aquí.
… Prou. tampoc calia entrar en tan detall….”

Nota: I tant que calia entrar en tant detall i moltes gràcies per compartir de nou els teus records amb els demès. Aquest és l’esperit i l’objectiu d’aquest blog. I, com a primera resposta a la pregunta que planteja l’amic Badrenas, us recomano la lectura del record: les-cartelleres-i-retols.

La brometa de Nadal dels nois de cal Font Batallé

Avui hem rebut un comentari que hem trobat graciós i per això l’hem posat com un post.

Ens explica l’amic Ricard Font, en relació al regals que es donaven als guàrdies urbans que ens havia comentat amb anterioritat l’amic Badrenas, el següent record:

“Els regals als guàrdia urbans eren un costum dels conductors què, naturalment, eren molts menys que els d’ara. El guàrdia si tenia lloc els anava guardant al seu costat. Però a la placeta Saragossa, com que gairebé no tenia lloc, els posava a la vorera just sota la finestra del magatzem de l’Anònima Font Batallé. El cas és que, des de dins, els meus cosins i jo amb un cordill i un ganxo li anàvem pescant els objectes quan ell es girava. Quan el guàrdia s’adonà que quasi no li quedava rés, va entrar a aclarir que passava i, com que cada dia era el mateix guàrdia i ens coneixia, va riure amb mala gana la broma”.

La fotografia mostra un taulell de cal Font Batlallé amb les típiques peces tèxtils que s’hi fabricaven.

Dues imatges i molts records

L’amic Badrenas a volgut compartir uns records a l’entorn de dues imatges de Terrassa:
Diu: “En la primera realitzada des de la banda de l’antic cinema Dorè, hi podem veure el pas a nivell de la carretera de Montcada, amb el “matadero” (escorxador) a l’esquerra, i que posteriorment va ser seu de la brigada municipal d’obres de l’ajuntament, i en l’actualitat l’estació d’autobusos. Hi podem observar els cotxes: uns gordinis (anomenat el cotxe de les vídues), un sis-cents, un camió Ebro de la brigada municipal, que confirma que en l’època de la foto, ja hi havia la brigada d’obres en aquests edificis, algunes vespes i motocicletes i, érem tan avançats, que ja corrien bicicletes… com ara, però sense tants carrils bici. En l’actualitat està clar que em anat a millor, però qui sap si la crisi actual farà ressorgir algun gordini… o, fins i tot, el carro i l’euga!!!
A l’altra foto hi podem observar els pisos de l’Agut, que era l’única edificació que hi havia al nord de la via de Renfe. Es veu que s’iniciaven les obres d’urbanització i traçat de la part nord de la rambla, just al costat de la fàbrica del ca l’Agut. Anteriorment, on hi han els pisos, hi havia el camp de futbol que duia el mateix nom de la fàbrica”. Comentari: les fotografies que li han motivat aquests records són del Carles Duràn i en elles jo també hi vull destacar, en la primera, la caseta del guardaagulles que era l’encarregat de controlar la circulació pel pas a nivell amb barreres i en la segona, realitzada pocs anys desprès de la riuada, hi destacaria la sensació de buidor en una zona en que la ciutat encara no s’hi havia desenvolupat.
L’amic Rafael A. ens ha fet arribar una foto dels anys 70 (també d’en Duran) on podem veure a l’esquerra, darrera dels arbres, el camp de l’Agut. La foto està feta des de dalt del pont de la RENFE.