Cartilla de racionament de tabac

18 12 2008

cartilla racionament tabac

cartilla racionament tabac

Avui us mostraré una tarja de racionament de tabac de la postguerra segellada a Terrassa. Correspon a un tal Lorenzo Margarit Dinarés del carrer Sant Josep, 14 de Terrassa. Aquesta tarja la vaig adquirir en la darrera subhasta del Grup Filatèlic i Numismàtic de Terrassa celebrada fa uns dies.

racionamiento-1942-43Com podeu comprovar en aquells anys de postguerra no només mancaven els aliments bàsics com els ous, l’oli o les sardines (mireu els articles que he reproduït del Diari de Tarrassa del 1942 i 1943), sinó que també es racionava el tabac pels fumadors.

Recordo que l’avi Jaume m’explicava que una vegada que no tenia tabac per fumar va decidir agafar unes herbes seques i en va fer “picadura” i que posteriorment se la va fumar. Segons ell, en el local on va encendre la cigarreta la gent va tenir que sortir, ja que no podien aguantar el fum i l’olor que desprenia.

Jo no ho he viscut això del racionament però penso que tenia que ser una situació ben trista.

Tambè he parlat del racionament en articles anteriors: article1 / article2





Nadal, l’avi Jaume i la “coca” de cal Anoll

24 12 2007

coca de nadal Avui el meu record és per l’avi Jaume i pel dia de Nadal, que tan li agradava. L’avi Jaume va néixer a Reus, la ciutat del General Prim i com ell, havia estat soldat de cavalleria.

L’avi Jaume ha estat una peça fonamental en la meva vida, els seus consells m’han ajudat molt i la seva manera de ser m’ha servit d’exemple.

Però avui el que vull recordar és el dia de Nadal, un dia en que venien a casa els avis que encara em restaven vius. La iaia “nina” cega i agafada del bracet de l’avi “Jaume”, baixaven a casa dels pares desprès d’anar a comprar la coca a cal “Anoll”, i és que els torrons els agradaven amb coca.

El dinar era protagonitzat sempre per l’avi que aprofitava aquell dia per explicar-nos mil i una aventures de la seva vida: la guerra civil, la llauneria, les operacions de l’avia, … qualsevol tema era bo per encetar una llarga conversa que feia allargar l’àpat nadalenc fins a mitja tarda.

Li agradava més explicar que escoltar i es que suposo que en tenia necessitat de que algú l’escoltés i el dia de Nadal n’era una bona ocasió. I això em fa rumiar que a vegades les persones no sabem escoltar a qui te necessitat de parlar i que anteposem les ganes de dir la nostra sense tenir en compte els altres. Entre tots hauríem d’aprendre a escoltar més a les persones grans… Bon Nadal !