El bar Pompeya i la riuada

Avui us mostro una foto de com va quedar el Bar Pompeya desprès d’haver sofert la força de la riuada de l’any 1962. Curiosament aquest fet va fer que s’inundessin els baixos del local i des d’aquella data ja mai més es va jugar a les taules de joc que hi havia situades al sotano. Al Bar s’hi jugava a les cartes i al dominó i els jocs més populars eren: la manilla, el subhastat i el “julepe”.

El nom de Pompeya li van posar en honor a les ruïnes de la ciutat romana i desprès de la riuada ben bé semblava que havia quedat igual. El Bar Pompeya es va inaugurar el febrer del 1933 (amb el nom catalanitzat de Pompeia amb i llatina) i estava situat a la plaça d’Anselm Clavé i ja abans de la guerra hi anunciava que hi havia la parada de taxis, tal i com podeu comprovar en una publicitat del 1936 i també en el segon anunci del 1950. El curiós del cas és que el seu propietari, en “Sebastián” era taxista i fins el 1962 va mantenir el taxi com a segona professió.

En el segon, també podem observar com ja fa servir l’adreça de l’Avenida del Caudillo (l’actual Rambla) ens comptes de la de la plaça i ja porta el nom en castella de Pompeya. En el tercer (de l’any 1963) podem observar com introdueix el nom de “snak” seguint la moda d’aquells anys del “ye-ye”. En el darrer (de l’any 1965) anuncia que el dia 13 de juny del 65 s’inaugurava la “Sala de Fiestas Pompeya” a la seu del mateix bar.

Abans de la guerra el local era molt petit i fins desprès de la guerra no es va reformar amb els finestrals que donaven al carrer. Per aquest bar van passar personatges molt famosos, dels que podem citar: la Lola Floresi el seu marit, el Manolo Caracol, els boxejadors Luis Romero i Antonio Soldevilla que van ser campions d’Espanya, els cantants Antonio Molina, el Raimond o en Bruno Lomas i molt jugadors del Barça i de l’Espanyol.

El diumenge 17 de febrer del 1974 va tancar les seves portes i el seu propietari, el Sr. Sebastiàn Palos i Querol va veure com quedaven enrera 41 anys d’història d’aquest emblemàtic local terrassenc que va ser enderrocat per construir-hi uns pisos que avui coneixem amb el nom d’ edifici “Gutemberg” i sabeu quin era el desig del Sr. “Sebastian”? Doncs precisament que al nou edifici li posessin el nom de Pompeya.

La visita del Franco el 1963

Un any desprès de les greus inundacions, el general Franco va visitar de nou la ciutat, en data 18 de juny de 1963. En la visita és va fer acompanyar de varis ministres i durant la jornada va recórrer diversos punt de Terrassa, per comprovar i inspeccionar l’estat de les obres de reconstrucció i defensa que s’havien projectat per evitar una nova catàstrofe.

Aquesta visita va estar la cinquena visita oficial a la ciutat i es va iniciar pel sector de Les Fonts ja que venia de Rubí on també la riuada va causar molts danys. A la ciutat va visitar una exposició fotogràfica sobre les comparatives de com havia quedat la ciutat desprès de la riuada i l’estat de les obres de reconstrucció actuals i desprès es va traslladar a la zona nord de l’Avenida del Caudillo (Rambla), on va visitar les empreses que més havien sofert, la fabrica Aymerich i Amat i Manufactures Auxiliar, tot aprofitant per recórrer el nou bulevard amb que s’havia perllongat la Rambla i el transvasament de la Riera del Palau.

Posteriorment va visitar la zona de la Riera de les Arenes, on més famílies s’havien vist afectades per la riuada. Aquí va poder veure les obres dels grups de noves vivendes que s’estaven construint, tot donant per finalitzada la visita.

Com a curiositat reprodueixo les paraules de Franco, dites des del balcó de l’ajuntament: “ de todos los puntos de España, de todos los lugares donde había obras o medios, se suspendieron las obras para concentrar aquí todos los elementos, para llevar a realidad aquella promesa de que esta primavera volviera a salir el sol y las flores para todos”

Jo de la visita del Franco només recordo una enorme fotografia amb el Franco donant la mà als afectats de la riuada, que es va penjar de l’edifici de la mútua i que potser era la més gran que mai havia vist.

Avui fa 40 anys: els llums de Nadal

rambla 31-12-68

Avui vull finalitzar l’any 2008 amb dos records de fa justament 40 anys. En l’edició del “Tarrasa Información del 31 de desembre de 1968 ” trobem en la portada una fotografia de la Rambla d’Egara (llavors del Caudillo) on ens mostra una plantada de plataners a la part baixa de l’avinguda, just al costat on hi havia la sortida de l’estació dels Catalans. Avui d’aquells plataners ja no en queda cap doncs amb la construcció de l’estació soterrada aquesta part de la Rambla va perdre la seva fesomia.

L’altre record és per un article, de la mateixa data, que com podem veure ja obria una polèmica amb la decoració dels carrers de la ciutat, igual que ha passat amb les estrelles d’aquest Nadal. Fixeu-vos que l’article es titula justament “luz, más luz, pero con estrellitas” i es curiós que la polèmica està en el fet de que demanen és que aquestes llum dibuixin més campanetes, estrelletes, arbres de Nadal, … en comptes de figures geomètriques més o menys boniques. Com veieu ni abans ni ara la gent està contenta amb les decoracions del Nadal.