De quan a casa s’apedaçava la roba

25 10 2013

ou de fusta per sargirAra amb la crisis la gent ha allargat més la roba i fins hi tot han mirat d’aprofitar-la arreglant-la com ja s’havia fet anys enrere. Aquest fet m’ha fet recordar quan la meva mare em deia que abans la roba s’apedaçava per tal de que el seu ús dures més anys.
En aquells anys les economies familiars eren molt minses i es mirava d’estalviar en tot, fins i tot molt més que avui, tot i la crisis. El costum que avui recordo era dictat per la necessitat, ja què abans, qualsevol peça de roba, a més d’haver durat un munt d’anys, s’heretava. Els germanets més petits quasi bé no arribaven a estrenar mai res, dons tot ho heretaven dels més germans més grans, o fins i tot d’altres familiars, amics o veïns. Mireu la imatge de la dreta d’uns nens d’una escola de Terrassa d’aquells anys i pregunteu-vos si creieu que aquests abrics els han estrenat o són heretats.
nens a l'escola
La mare m’explica que llavors s’apedaçava tot: les genolleres, les colzeres, les culeres dels pantalons, la roba interior, els mitjons, que es sargien amb un ou de fusta (bé n’hi deuria haver d’altres materials però a casa era de fusta. Aquest ou es posava dins del mitjó fins a la zona foradada i amb una agulla i fil s’anava sargint (cosint) agafant els fils que quedaven del mitjó per tapar aquell forat, ajudant-se del didal. Jo haig de confesar que encara recordo haver portat els mitjons sargits.
Serveixi aquest records per a totes les mares que es van passar moltes de les seves hores apedaçant o sargint la nostra roba.








%d bloggers like this: