Ens ha deixat en Carles Puig

1 06 2009

carles puig

carles puig

Avui, 1 de juny de 2009, ens ha deixat en Carles Puig i Vilanova i voldria que aquest record servis de petit homenatge. En Carles Puig va néixer al 1913 a Terrassa i va ser conegut per tothom,  primer com a mestre de la desapareguda Acadèmia Fuster i posteriorment, al 1940, com a fundador, mestre i director de l’Academia Cultura Pràctica.

De ben jove va començar treballant d’ajudant en una petita escola del carrer del Teatre, que dirigia el Sr. Ramon Prat, mentre estudiava la carerra de mestre. La seva vida professional es va veure trencada per la guerra civil i just acabada es quan es va decidir per crear la seva escola. El primer local estava situat al carrer Sant Pere (avui casa Barata) i desprès es va situar al carrer Cardaire.

anunci 1957

anunci 1957

Va participar com a cap de llista al 1979 per la Unió de Centre Democràtic, en les primeres eleccions municipals de l’època democràtica, exercint el càrrec de regidor fins l’any 1983.

Ha estat un terrassenc participatiu de la vida associativa local i en aquests aspectes en podem destacar el seu pas per Radio Terrassa, el Terrassa F.C., o la seva afició al cinema amateur i els escacs, entre d’altres. L’any 1993 li va ser concedida la medalla del President Macià del mèrit al treball i el 1997, la medalla de Forjador de l’Esport Català, totes elles atorgades per la Generalitat de Catalunya.

Us recomano llegir l’article anterior sobre la Cultura Pràctica i els comentaris que s’han rebut. a: link article

Anuncis




Acadèmia Cultura Pràctica 1940

19 11 2008

cultura-practica-1940En resposta a un comentari rebut publico aquest anunci de l’Acadèmia Cultura Pràctica del 1940, just l’any en que es va fundar, i on podreu observar el disseny de la C i la P que crec que es feien servir a l’escut de les bates dels alumnes i que avui encara podem veure al costat de la porta d’entrada a l’escola del carrer Sant Pere.

Com veureu en el text de l’anuncia  parla del Peritatge Mercantil, Comerç i Idiomes que eren les especialitats en que l’acadèmia competia amb els altres establiments d’ensenyança de la ciutat.

Una curiositat: en l’anunci podeu veure que indica que l’entrada és provisional ja que encara s’estava construint la porta d’entrada principal. Destacaré que el seu director i fundador va ser en Carles Puig (consulteu un post sobre ell aquí), que va esdevenir tota una figura de l’ensenyament a Terrassa.

De records d’aquesta acadèmia no en tinc, però com que es tracta d’una escola que encara avui existeix segur que algú ens podrà aportar alguna anècdota o record. La web de l’escola és: www.culturapractica.cat.

Us recomano: llegir els comentaris que trobareu lligats amb l’article , tant el del Ricard Font , com l’explicació que ens ha enviat el Josep Badrenas.





Records de les carboneries (2)

17 11 2008

pila troncs

pila troncs

El Josep ens segueix aportant dades a l’entorn de la carboneria:

Diu “a mes de carbó, veníem llenya i en la primera foto podeu veure el meu pare dalt d’una pila de troncs d’alzina i feixos de “costers” de pi,  que era la part exterior dels troncs desprès de treure’n l’escorça, o sigui, el resultat de polir els troncs grossos per a aprofitar-los per fer fusta fina).

badrenas2En la segona foto es veuen les teulades d’uralita dels coberts on guardàvem el carbó, i on el garbellàvem per separar el carbonet de la terregada (que per cert, en castellà es diu “picon” tal com diu la propaganda d’en Monsonet).

badrenas4En la tercera foto es veu la pila de llenya d’abans, però retratada des de dalt de l’habitatge on vivíem, dins del recinte de la carboneria. Val a dir que, a més, en els baixos de l’habitatge, i donant al carrer, teníem una tendeta d’ultramarins, on veníem una mica de tot.

Encara que sembli que no té a veure amb la carboneria, cal aclarir que per nosaltres era tot una mateixa cosa. Jo, que també venia a la tenda, alternava la  tenda i el carbó  o la llenya, ja que venien clients a comprar les dues coses al mateix temps.

badrenas5En la quarta foto es pot apreciar detalls de “les instal·lacions” que el meu pare havia anat muntant ell solet amb els mitjans que tenia a ma, per a donar forma als compartiments per cada tipus de producte, ja que a mes, hi  havia el carbó de pedra, l’antracita, les boles. (de closca d’ametlla), etc.

badrenas3El meu pare va “inventar” les paperines de carbó per vendre-les a les tendes. Consistia en omplir paperines de mig quilo de carbó fluix o unes de tres quilos de carbó d’alzina. Ell mateix, els dilluns, anava tenda per tenda a prendre les comandes i entre setmana, entre tota la família omplíem les paperines, i el divendres i dissabte les anava a repartir amb el carro i el burret que teníem com a  mitjà de transport (en la darrera foto es veu la sortida d’una expedició de mercaderia per repartir… cultpract1957La mare  portava la tenda i jo estava als dos llocs ajudant i a les tardes… al col·legi de la Cultura Pràctica (en aquella època tenia entre 10 i 13 anys).

Realment vaig aprendre molt de lo que es la vida, i aquest “master” m’ha estat molt útil”

Comentari: He afegit un anunci de la Cultura Pràctica de l’any 1957.