La cabalgata de reis de fa 75 anys organitzada pel Frente de Juventudes

5 01 2019

La cavalcada de reis de fa 75 anys, concretament del 5 de gener de 1944 va ser organitzada pel Frente de Juventudes.

L’itinerari dels reis d’orient començava per carrer del Teatre per baixar pel carrer Sant Pere fins al Raval on eren rebuts per les autoritats a l’Ajuntament de Terrassa. Desprès continuaven per la Rambla, carrer Major, carrer del Vall, carrer de l’Església i Plaça Vella, Font vella, Passeig, carrer de Sant Antoni, la Creu Gran, carrer Nou de Sant Pere, Plaça Verdaguer i carrer del Nord.

Com a curiositat podeu repassar com alguns d’aquets carrers s’anomenaven diferent en aquells anys.

Nota: un comentari del Rafel Comes ens indica que el Frente de Juventudes es va fer càrrec dels Reis des del primer any de la postguerra i a més ens ha fet arribar dos documents molt interessants relatius a la organització de les cavalcades en aquells anys, tot indicant-nos que resulta curiós comprovar el llenguatge que fan servir i els lemes com “Por el Imperio hacia Dios !” que ens aquells moments es feien servir.

 En el primer document del desembre del 1940, en que parla dels reis del 1941, podem apreciar l’inici de la campanya “ningún niño pobre sin juguete” que ens recorda les campanyes que després s’han organitzat des de la Creu Roja, tot i que per sort es va eliminar lo de “pobre”. La signatura de la carta també és destacable ja que indica “Por Dios, España y su revolución nacional-sindicalista“.

El segon document, datat el dia 9 de desembre de 1940, ens parla de l’organització de la cavalcada de reis del 1941 i és curiós observar que aquesta ha d’anar “escoltada por los Cadetes y Flechas del Frente de Juventudes“. La carta de fet és una crida per aconseguir aportacions de diners que ajudin a sufragar les despeses i en aquest cas va dirigida al President del Gran Casino de Terrassa, tot i que llavors el Gran Casino tenia encara una Junta Gestora que presidia Josep Clapés Rovira pare de l’exalcalde Clapés Targarona. Tres setmanes després, el dia 29 de desembre es van elegir els trenta-sis càrrecs de Junta Consultiva i aquests, el 2 de gener següent, van elegir la primera Junta Directiva de la postguerra que va nomenar president Antoni Ramoneda Oliart

 

 

 

Anuncis




75 anys de l’Agrupació de pessebristes de Terrassa, 71 del butlletí, 69 del logo i 87 del concurs?

3 01 2019

Diuen que el primer concurs de pessebres local el va organitzar l’anomenat Centre Excursionista Montserrat l’any 1929 (podeu veure un article sobre el seu butlletí a:

https://recordsdeterrassa.wordpress.com/?s=excursionista+montserrat), d’això fa exactament 89 anys. I també sembla que l’Schola Cantorum n’havia organitzat un altre el 1924 però que en tot cas no va tenir continuïtat. Una altra dada és l’excursió que es va organitzar per anar a visitar pessebres de Sant Cugat i Barcelona el diumenge 27 de gener de l’any 1935 i que sembla que va ser organitzada per en Modest Simó i Ciurana, que anys després va ser qui va presidir l’Agrupació de Pessebristes de Terrassa, com explicarem més endavant (d’aquesta excursió sembla que podria formar part una curiosa fotografia (del llibre Terrassencs del segle XX), datada al 1935, que mostra un grup de persones al costat d’un autocar i amb una pancarta que diu “Associació de pessebristes de Terrassa” i que resulta un petit misteri ja que si correspon a la sortida esmentada l’associació, com a tal llavors encara no existia.

Sigui com sigui l’any 1931 se’n va fer càrrec la Joventut Catòlica del Centre Social que va organitzar el concurs de pessebres de Terrassa just fins l’inici de la guerra civil, l’any 1936, en que tot el que tenia que veure amb temes religiosos no tenia gaire futur. Per això d’aquest Concurs de Pessebres de Terrassa i Comarca aquest any es celebra la 87ena edició, tot i que no és del tot cert ja que hauríem de restar-li els anys de la guerra civil en que no es va celebrar (quin lio oi?).

Cal esperar a la finalització de la Guerra Civil per tornar a veure la convocatòria del concurs de pessebres a la nostra ciutat. A l’esquerra podeu veure el pessebre oficial de l’any 1940. Per cert, els premis del concurs de pessebres d’aquells primers anys eren figuretes, llibres i imatges que s’exposaven en l’aparador de la llibreria de la Vda. de M. Utset del carrer Sant Pere.

L’any 1943 (ara fa just 75 anys un grup de joves d’Acció Catòlica del Centre Social van crear l’Agrupació de Pessebristes de Terrassa amb en Modest Simó i Ciurana que es va fer càrrec de la seva presidència.

Ara trobem una nova data ja que el primer Butlletí de l’Agrupació no es va editar fins l’any 1947 (fa 71 anys) amb la presidència d’en Jaume Colom. Precisament en un apartat del butlletí podreu llegir com es va constituir precisament aquesta agrupació i quins membres van formar part de la primera junta directiva.

Cal indicar que en aquells anys a més dels Pessebres es feien els anomenats Calvaris (representació de l’escena del calvari de Jesucrist) i que el pessebre oficial de l’any 1943 (any de la creació de l’agrupació) va ser encomanat als senyors J. Colom, Pi i F. Simó, mentre que els calvaris els van fer els senyors M. Simó, F. Simó i F, Cardús (podeu veure un calvari fet a Terrassa a l’esquerra).

Cal indicar que tant la seu de l’agrupació com els primers pessebres oficials es tenien que anar a veure a la seva seu del carrer Major, numero 6 i que es podien visitar els dies festius de 11 a 1 i de 5 a 8.

Si us fixeu bé en el butlletí hi trobareu un logo de l’agrupació (a l’esquerra) que no és el que avui coneixem. Fins l’any 1949 no es pot apreciar el nou logotip (a la dreta) amb el bonic dibuix de la noia filadora que va regalar a l’Agrupació el dibuixant Mateu Avellaneda, ara fa 69 anys.

Si voleu trobar més explicacions de tot el que us he intentat aclarir l’amic Joaquim Verdaguer en parla a:
http://joaquimverdaguer.blogspot.com/2014/12/el-pessebre-terrassa-lagrupacio.html, tot i que no tinc gens clar que l’inici de la Fira de Santa Llúcia el puguem fixar al 1940, tal i com ell indica en el seu escrit; ja que he trobat publicat que no va ser fins el 1955 en que es va crear, tal i com podeu observar en la foto de la dreta (potser algun historiador ens podria ajudar a aclarir-ho).

Nota: en el comentari del Ricard Font esmenta un pessebre de l’any 1957 que va guanyar el primer premi dels artístics i una felicitació de Nadal del seus pares amb el pessebre imprès i aquí us deixem les imatges per qui les vulgui veure:





El poema de cap d’any d’en Miquel Grané, un poeta terrassenc

31 12 2018

La  Maria Rosa Avellaneda de nou ens fa arribar un record i aquesta vegada, com que per Nadal parlàvem d’un amic del seu pare, en Miquel Grané i Civil (veure foto), avui el que us mostrem és un poema que li va lliurar al seu pare, en Mateu Avellaneda, el dia 1 de gener de 1949.

El Poema transcrit diu així:

En aquest cap d’any
Un altre any que s’escola fa tristor …
ens renova el temor
de perdre aquesta vida terrenal.
Però una cosa alleuja el nostre mal:
que Deu ens ofereix en recompensa
l’eternitat immensa.
A més, quan eixa vida deixarem,
en esperit encara romandrem
en els cors que ens ha ofert l’analogia;
amb nosaltres units faran llur via
i així posteritat assolirem …
Miquel Grané – Terrassa, primer dia de l’any 1949

Per saber qui era en Miquel Grané i Civil (8 de setembre de 1890 – 20 de maig de 1957) us deixo per un cantó les dades que m’ha fet arribar el Rafel Comes: “provenia d’una antiga nissaga d’hostalers del carrer de les Parres. Treballava a la Unió Comercial. També va ser periodista, el 1928 era redactor en cap del diari El Dia, havia estat soci del Grup Catalanista. També era poeta, és l’autor del himne del Centre Excursionista de Terrassa el 1926”.

I també les que va deixar escrites en Baltasar Ragon en un recull de personatges terrassencs que avui es pot trobar en una caixa de fusta anomenada “La Ratera” i en que diu: “Fou un enamorat de la nostra ciutat. Conservava al seu cot, tot bondat, un terrassenquisme sobresortit d’entre els terrassencs, i és que moltes vegades es sentia poeta i de la seva boca, sortien uns comentaris que, escoltant-lo, hi traslluïa una elevada cultura.

Fomentà la sardana, propagà l’Esperanto i cantà molts anys a l’Escola Coral. En 1920 quan era bibliotecari del Casino del Comerç aparegué un Butlletí portaveu d’aquest nom que encara es publica (actualment ja no). L’any 1926 organitzà l’homenatge al pintor Pere Viver i a l’any següent al music escriptor Martí Alegre.

Era assidu concurrent a tots els actes culturals que es celebraven a Terrassa. L’obra d’en Grané, durant la seva joventut, quan a tothora es movia, quan l’home s’encantava de la Naturalesa i de les blavors del cel.

Les seves poesies, escampades entre periòdics i revistes, son una prova de la seva modèstia i el seu concentral patriotisme. Va morir a la mateix casa on va néixer”.





La il·luminació nadalenca dels carrers de Terrassa va començar l’any 1962

28 12 2018

A Terrassa el costum d’il·luminar els carrers per Nadal va començar l’any 1962 en que els comerciants del carrer Sant Pere es van decidir per penjar bombetes de colors i fer així més atractiva la seva zona comercial.

En la primera imatge (a l’esquerra) del 1963, podem comprovar per el retall de premsa del Terrassa Información que es van afegir a la iniciativa el carrer Fontvella i el carrer Cremat.

En la noticia veiem que es lamenta que un carrer tant cèntric com el de Gavatxons no s’il·luminés però en canvi no esmenta el carrer Major. En les altres imatges, a la dreta de l’article, podem veure la senzilla il·luminació del carrer Sant Pere de l’any 1962 i que podem considerar com la primera que es va fer a la nostra ciutat, avui fa 56 anys.

1500 bombetes de colors es van necessitar per fer la decoració dels carrers i pel que podem apreciar per les imatges sembla que quedaven més engalanats del que avui podem observar en alguns punts de la nostra ciutat, tot i els avenços que han suposat els leds.

L’any 1962, a més del carrer Sant Pere, podem observar en una foto adjunta que també es va decorar un arbre situat al davant del Glendor (a la Rambla) i tot i que pugui semblar una foto sense importància,cal recordar que aquest any va ser el de les riuades i que precisament aquest establiment va quedar força malmès, però com veiem pocs mesos desprès ja lluïa en tot el seu esplendor.

Per cert, l’endemà d’aquestes fotos va tenir lloc la famosa nevada del 25 de desembre de 1962.





Felicitació de Nadal dels repartidors del diari El Dia

25 12 2018

La Maria Rosa Avellaneda ens ha fet arribar aquesta felicitació dels repartidors del diari EL DIA de l’any 1935. El dibuix és una recreació de l’interior de la Casa d’en Aymerich del carrer de Baix. Una de les cases més importants de Terrassa del segle XVè. Per la finestra es pot veure al fons la Torre del Palau.

Com a complement del record hem cercat els anuncis que es van publicar al diari EL DIA el 24 de desembre de 1935 per veure que es podia comprar en les pastisseries de la nostra ciutat un any abans que comencés la guerra civil i podem veure que no ha variat gaire l’oferta, tot i els anys passats.

Neules, torrons, vins, licors, xampanys, regals i paneres nadalenques, trufes, bombons i com a curiositat les Pinyes Americanes autèntiques de Cuba de la dolceria Rambla o de la Montserratina, a més de les varietats de torrons de mantega, nata i cacau de cal Casamada a més de les seves neules de nata i cacau o l’especialitat del torró de crema de la Victoria. Els altres establiments que hi surten anunciats són cal Piera, La Lyonesa i el Torroner del carrer Cremat.

Nota: El diari El Dia es va publicar en català de l’abril de 1918 al gener de 1939 i va arribar a ser una de les publicacions periòdiques més importants de les editades a Terrassa, tant per la seva durada com per la seva qualitat periodística, cultural i tipogràfica. Es caracteritzà pel seu paper de portaveu del catalanisme egarenc, independent abans de la Dictadura de Primo de Rivera, vinculat a la Lliga després de la Dictadura fins a l’esclat de la Guerra Civil, que passà a dependre del Centre Catalanista Republicà, vinculat a Acció Catalana que el mantingué fins el desembre de 1936 que el traspassà al PSUC.

Publicava informació política d’abast global i informació local. Tenia unes sòlides seccions culturals de les quals destacarem la pàgina literària periòdica “Nou-cents“, que fou un canal important per a la difusió de la literatura d’avantguarda a nivell català. Hom el considera com la més important publicació, des del punt de vista polític, cultural i literari, que hagi sortit a Terrassa.

A destacar que a les pàgines de “El Dia” s’inicià en el periodisme el considerat per molts cronista per excel·lència de la ciutat de Terrassa, Baltasar Ragon, que signava amb el pseudònim R. de la Galera; el periodista Francesc Biosca Torres i el poeta Miquel Grané, entre d’altres.

.





Bon Nadal i Millor Any 2019

20 12 2018

Com cada any des dels Records de Terrassa aprofitem per desitjar-vos un Bon Nadal i un millor any 2019, any en que aquest Blog celebrarà el 12è anniversari.

I, com sempre ho fem amb una felicitació de Nadal terrassenca que recorda les esglèsies de Sant Pere l’any 1962, l’any de la gran nevada.

 





Un llibre de Records de la Marcel·la Macias

19 12 2018

Us volem comunicar que la Marcel·la Macias Gall  presentarà aquest dijous dia 20 de desembre a les 17:00 a la seu de l’Ateneu Terrassenc (Passatge B – Passeig del Vapor Gran 39) el llibre “Terrassa 1940-2018”, on ha recollit els seus records personals.

A la fotografia podeu veure l’establiment de cal Macias al carrer Goleta als anys 20 i a on hi apareixen el seu avi i el seu pare.

Des dels Records de Terrassa ens agraden aquestes iniciatives personals.

La presentació de l’acte anirà a càrrec d’en Santi Rius i a continuació la Teresa Casals farà una breu lectura d’alguns dels seus paràgrafs. Posteriorment la mateix Marcel·la explicarà el que l’ha motivat a fer aquest recull de memòria personal i a publicar-lo.