Records de la Revetlla de Sant Joan:

23 06 2019

La Maria Rosa Avellaneda ens fa arribar un record personal que diu així:

Pocs dies abans de la diada de Sant Joan, ja es sentien les explosions dels petards que anunciaven la proximitat de la revetlla. El nostre carrer de l’Aurora en aquella època no era asfaltat (era com la majoria dels carrers d’abans) i al començar el carrer, quasi cantonada amb el carrer Topete, és on fèiem una gran foguera per celebrar amb el veïnat la nit de Sant Joan.

En la nostra infantesa, esdeveniments tant simples com fer una festa al carrer i un foc amb l’acompanyament de l’imprescindible pirotècnia ens produïa uns grans moments d’esplai i d’esbarjo. No necessitàvem com succeeix ara tenir coses de gran valor per poder passar-ho bé, coses que avui semblant imprescindibles.

El dia anterior a la revetlla, des del migdia ja ens reuníem per anar casa per casa i demanar trastos per a poder-los cremar. Tot era útil, una cadira sense el seient, o sense un peu, un calaix, mobles vells, escombres, pals…. Cada peça que aconseguíem s’anava acumulant a la pila que estava a un canto del carrer.

El mateix dia de la revetlla i ajudats per persones més grans, era el moment culminant de muntar la foguera. A la part de sota les coses de més volum i després, per ordre de mides, anava pujant com un monticle. Com més alt millor ! A dalt de tot hi posàvem alguna cosa singular que havíem recollit. A vegades es tenia que desfer i refer la pila al trobar alguna cosa de més volum per posar-la a baix. Sempre tenia de quedar perfecta !

Quant ja tot estava ben disposat encara hi havia claror de dia. Les hores es feien llargues esperant que es fes fosc, cosa imprescindible per encendre la foguera. Quant ja era ben fosc s’encenia amb una gran espectacularitat i el foc anava pujant com en una xemeneia i en el seu punt culminant totes les parets quedaven il·luminades. Una gran resplendor rogenca ho envaïa tot i constituïa un efecte meravellós. A vegades amb una mica de preocupació per la proximitat d’alguns fils elèctrics o de les parets…. però estava tot previst ! Teníem una manega connectada a una sortida d’aigua i així no hi havia perill… 

Els nois més grans encenien els petards amb una metxa ben llarga plena de nusos que anaven desfent a conveniència, els altres feien servir tot el repertori: bengales, mistos garibaldí, pedres fogueres…

Tot el veïnat sortia al carrer amb la coca i la mistela i, quant el foc ja anava apaivagant quedant solament les brases, els més agosarats el saltaven.

Aquell dia anàvem a dormir molt tard felicitant els Joans que celebraven el seu sant. Tots havíem participat d’una gran revetlla i sense despeses extraordinàries. Eren altres temps… actualment, perquè una celebració sigui més important, es necessita marxar de la ciutat i si pot ser ben lluny, sembla encara més interessant.

És bonic recordar coses d’abans perquè pots comprovar les grans diferencies existents en cada època i de les que nosaltres n’hem sigut testimonis.





Hem arribat a les 900.000 visites

8 06 2019

Ja hem arribat a les 900.000 visites i sembla que no pugui ser que una iniciativa que va començar com una simple manera d’aprendre s’hagi convertit en el blog amb més visites de la nostra ciutat.

No em canasaré de donar-vos les gràcies a tots els que feu possible que aquest espai continui ben viu i segueixi creixent dia a dia. No és fàcil mantenir-lo obert ja que comporta temps i dedicació però veient la vostra fidelitat crec que val la pena que el mirem de conservar en benefici de tots els qui estimem la nostra ciutat.

I, per celebrar-ho, com sempre fem us deixo unes fotografies que fins ara mai s’havien publicat, realitzades durant la Diada de Sant Antoni del 1970 (autor Sr. Llorens) , que espero que us agradin:

En elles hi podreu observar uns cavalls molt ben engalanats que passen pel davant de l’Escola Industrial i per l’avinguda Jaquard, que mostra encara unes construccions a mig fer.





No llencem els records a la brossa

1 06 2019

Avui més que un record és una reflexió sobre com, a voltes, tractem els records que ja no ens serveixen. Fa uns dies al contenidor de davant de casa (al carrer Vallhonrat) al anar a tirar la brossa vaig veure el que podeu apreciar amb la fotografia que il·lustra aquest post.

Era un quadre amb un contingut de dubtós valor ja que era un full amb frases de la Mare Teresa de Calcuta. Fins aquí res a ressenyar ja que el quadre no semblava pas trencat i vaig pensar que potser algú el podria aprofitar de manera que el vaig intentar deixar a un cantó del contenidor perquè no es trenqués el vidre.

La sorpresa va ser quan vaig veure que el full estava envoltat d’una bonica sanefa de flors brodades a mà i que a més anaven signades amb el nom de “Roser Ampurdanès”.

I al veure em va entrar una certa tristor de pensar qui havia llençat aquest record a la brossa. Ja se que a les cases hi ha poc lloc i que cal fer neteja de tant en tant, però no puc deixar de pensar com tractem les coses que per algú en un moment deurien tenir el seu valor i que de cop passen a no tenir-ne cap.

He volgut tant sols compartir aquesta reflexió i si algú en sap quelcom de la Roser Ampurdanès que ho digui ja que així al menys l’haurem recordada.

Nota: Desprès de tornar a casa vaig pensar que tenia que salvar el quadre i al tornar al contenidor ja no hi era de manera que segurament algú va pensar que li serviria i espero que n’hagi tingut cura.





La fusteria de Pere Sabater guanya el 5é Concurs d’anuncis modernistes de la Fira Modernista de Terrassa

24 05 2019

Ja us podem anunciar que l’anunci guanyador de la Cinquena Edició del Concurs d’anuncis modernistes de la Fira Modernista de Terrassa, ha estat per un 38,10 % dels vots: La Fusteria d’en Pere Sabater (publicat el 1916) i ubicada al carrer de Sant Pere, 40. En aquest mateix local s’hi van instal.lar després els magatzems Cardellach (cal 95) i actualment hi ha una matalasseria i una tenda de decoració.

L’anunci és força bonic i val la pena remarcar la tipografia utilitzada ja que és molt elegant. La imatge que serveix per aguantar el nom de l’establiment és típica del modernisme i si ens hi fixem els motius florals també hi apareixen. Remarquem com a detall que la figura porta penjant de la cintura una esquadra, un compàs i una regla en clara significació al ofici que representa.

L’anunci ens mostra amb les seves explicacions que aquesta tenia que ser una de les fusteries més importants de la ciutat en aquells anys ja que a més de fusteria diu que disposen de fabrica de serrar i que fan Mobles de “Luxo” i donen el servei de Tapisseria. Fa especial menció a que disposa de grans i “espayosos” magatzems de mobles de totes les classes. Remarco les paraules catalanes que més sobten al llegir l’anunci i que ens porten en una època en que el català encara no estava regit per una gramàtica ben desenvolupada i s’escrivia quasi bé com es parlava.

Remarquem que en segona posició ha quedat curiosament una altra fusteria, la fusteria Torruella amb el 23,81 % dels vots, del carrer del Racó, 1,5 i 7 (just a la cantonada on ara hi ha el supermercat Bonpreu).

En Pere Sabater i Armengol va néixer a Terrassa el 1 de gener de 1866 i va morir el 31 d’octubre de 1938. Quan va començar a fer de fuster va obrir el seu taller (1893) al carrer de Baldrich, al costat del vapor dels germans Armengol i que només un any després (1894) es va incendiar, de manera que va tenir que traslladar-se al carrer Font Vella 99 (avui hi ha una botiga de menjar japonés). El 1903 va obrir un taller al carrer de Galileu 345 (cantonada carrer Pasteur), però de nou es va incendiar (1906) i finalment va decidir traslladar la botiga que encara tenia al carrer Font Vella al carrer de Sant Pere 40, llavors conegut com a can Vieta (1907) reconstruint el taller del carrer Galileu (mireu l’anunci publicat el 15 de juny del 1907).

Aquesta botiga la fa ver decorar pels germans Pere Viver i Aymerich i Tomàs Viver i Aymerich i val la pena dir que s’hi celebraven importants exposicions d’artistes locals i, fins i tot, s’hi van donar classes de dibuix per part de Tomàs Viver i classes de construcció de mobles per part del mateix Pere Sabater. Si voleu veure la qualitat d’aquest gran mestre podeu admirar els mobles de la pastisseria Carner (al Raval) o els de la Masia Freixa (Parc de Sant Jordi). També us deixo una fotografia d’una butaca feta l’any 1888.

L’any 1928 va traslladà la seva botiga al carrer de Sant Pau, 1-3 (al costat de la Cuina Moderna) i un any després s’anunciava que la casa Sabater del carrer de Sant Pere, 40, liquidava totes les seves existències de mobles. El 1935 i després d’un nou incendi es va traslladar al carrer de Ramon Pont, 3, fins la seva mort l’any 1938.





Cinquè concurs d’anuncis modernistes de la Fira Modernista de Terrassa

8 05 2019

Per tal de celebrar la XVII Fira Modernista de Terrassa us proposem la cinquena Edició del Concurs d’anuncis modernistes, on podeu puntuar l’anunci que més us agradi.

Els que hem triat per aquesta cinquena edició són:

Nota: L’objectiu és el de reconèixer el treball de les arts gràfiques i la creativitat que hi havia en els anuncis modernistes de Terrassa.

Links Fira Modernista:

Els guanydors de les edicions anteriors van ser:

2018: Champagne Irroy – Tusell 1910

 

 

 

 

 

2017: José Soldevila e Hijo 1910

2016: Perruqueria Jaume Gibert del 1911

2015: Mosaicos Prat – Carreras del 1907





En Conrad Fontellas com a empresari d’èxit i la seva caiguda (2º part)

2 05 2019

En l’anterior post dedicat a Conrado Fontellas i Gamisans hem explicat la part d’èxit com a empresari tèxtil.

Però a principis dels anys 50 una crisi important fa que moltes empreses tèxtils facin fallida i ell a més veu com perd la patent de l’astracan sintètic i no li queda altra remei que tornar a exercir de professor a l’Escola Industrial on s’hi refugia per poder subsistir. D’aquesta època cal citar que segueix inventant i en destaquem l’Odarnoc (és el seu nom Conrado al revés) que servia per aturar un teler quan es produïa alguna incidència.

Però poc a poc caient en una depressió que el porta a la beguda i el converteix en una ombra del que havia estat i és en aquells anys que comença a ser freqüent de veure’l en diversos bars de la ciutat: Las Vegas, el Yokoama, el Catalònia o als Amics de les Arts, amb el puro a la boca i un vas de vi a la mà. Finalment acaba anant pels domicilis particulars o pels bar venent ensaïmades de Mallorca que portava sota el braç i que li servien per beure cada vegada més i caure en un deteriorament físic preocupant.

És aquesta època que alguns industrials terrassencs el converteixen en home de palla de negocis obscurs, amb l’afany de que si acabaven malament no els passes res, ja que ell ja era totalment insolvent. Però ell seguia tenint al seu cap la idea de fer nous projectes, com el rodatge d’una pel·lícula titulada “Terrassa perla téxtil de España” que mai es va fer.

Finalment qui en va tenir cura d’ell va ser la Lurdes dels Amics de les Arts, on a vegades s’asseia al piano i cantava una lletra que deia “Jo a vostè no el conec de res …” fins que va morir el 20 de novembre de 1075, el mateix dia que moria el dictador, amb una repercussió molt minsa en els mitjans de la ciutat.

En algun proper record farem esment a la seva faceta d’actor i productor cinematogràfic, amb el sobrenom de Mario Pickman.





En Conrad Fontellas com a empresari d’èxit i la seva caiguda (1ª part)

26 04 2019

Tal com vàrem comentar, remprenem els records de Conrad Fontellas i Gamisans (1910-1975), conegut popularment com a Mario Pickman, i ho fem recordant que va aconseguir ser un empresari d’èxit, especialment desprès de la guerra civil.

Però anem a pams i expliquem que després d’haver nascut a la colònia tèxtil Pons de Puig-reig el 13 de setembre de 1910 i sent fill de teixidors, es va traslladar a Terrassa al 1927 per cursar estudis de Mestre Teixidor a l’Escola d’Arts i Oficis. De seguida va excel·lir entre els seus companys i fins i tot el professor Blanxart el va arribar a nomenar professor de pràctiques. 

És en aquest temps que munta la seva primera empresa de teixits de llana al carrer Sant Leopold 63.

Als primers anys de la Guerra i per el motiu de que era professor de pràctiques es va lliurar de ser mobilitzat, fins que al 1938 el van fer anar al front de l’exercit republicà de Castelló com a escrivent de la brigada 325. L’aventura li va durar poc ja que de seguida el van fer presoner prop d’Alcora per ser enviat al camp de presoners de Santoña d’on és alliberat per l’ajuda d’amistats que havia fet a Terrassa. L’alliberen però el fan anar a la Caixa de Reclutes de Santander primer i a Vitòria després on aconsegueix muntar un negoci tèxtil per produir sacs per pólvora destinats a l’exercit franquista.

Això fa que quan torna a Terrassa, acabada la guerra, es trobi una ciutat que ha perdut bona part de la seva industria i dels seus industrials. Però com que ell ha guanyat diners pot posar en marxa de nou el seu negoci del carrer Sant Leopold a més d’una nova fàbrica a Manresa que deixa en mans d’un germà.

Així a principis dels anys 40 té 3 fabriques en funcionament i comença a patentar invents seus que li donaran prestigi, com és el cas de l’Astracan sintètic en va aconseguir imitar la pell de les ovelles d’origen asiàtic que produeixen aquesta llana tant particular i apreciada en aquells anys. I ho fa combinant teixits de llana, cotó i seda. Aquest nou teixit es podia fer d’altres colors i adaptar-se així a les modes imperants.

En Fontellas empresari no s’oblida de formar-se i estudia anglès per poder internacionalitzar els seus productes, tot i que en aquells anys ja te més al cap les seves dèries d’actor que d’empresari i comença una vida de luxe que li porta a tenir dos descapotables, un Opel Z a Terrassa i un Peugeot 402 a Barcelona ja que per anar de Terrassa a la capital hi anava sempre en tren. Com a anècdota direm que en aquells anys d’en Fontellas (llavors ja Mario Pickman) es deia que mai es canviava de roba ja que quan la que portava era bruta la llençava i en comprava de nova.