La bòbila Segués o la bòbila Almirall? (2)

5 03 2010

He ampliat un detall on podem apreciar la zona de la bòbila Segués per tal que mirar d’aportar més dades (per cert que aquí s’aprecia clarament que la bòbila tenia una xemeneia bastant gran).

Una cosa que podem apreciar és que a final dels anys 20 Terrassa havia crescut força cap a la part de l’actual aviguda d’Angel Sallent.

I com a detall, per treure’ns una mica de sobre aquesta polèmica, us adjunto una fotografia de l’extracció de terres del Turó de l’Argila (actualment aquesta zona és el pati gran de Can Colapi)  i en el que podeu apreciar com es va rebaixar aquest turó que antigament havia estat molt més alt del que avui podem veure.

I encara un anunci més antic de la bòbila Segués i Donadeu, del 1923.

I un, que ens acaba d’enviar el Ricard, publicat al butlletí del Centre Excursionista de Terrassa el període març-abril del 1927.

Anuncis




El “temple dels nens” a l’Escola Pia (3)

30 01 2009

mosaics de Padrós

mosaics de Padrós

Una preocupació dels Escolapis, a la postguerra, era disposar d’un nou temple que permetés acollir un nombre important d’alumnes i per això va succeir que el Pare Font va proposar fer el “Templo de los Niños” el 27 de novembre de 1944. Dos mesos desprès de la proposta, el 25 de gener del 1945, ja es va posar la primera pedra en un acte solemne presidit pel governador de Barcelona Sr. Antonio Correa. Com a curiositat, cal dir que aquesta primera pedra es va posar en un lloc on desprès no es va construir el temple.

La feina més feixuga va ser rebaixar el terreny, tasca que es va encomanar a l’empresa Segués i Donadeu, mentre que l’arquitecte era en Josep Pratmarsó i els mosaics, que li donen un aire bizantí, foren obra de l’artista Sant-Yago Padrós.

Gracies al donatius rebuts, l’any 1950 es van poder començar les obres del temple, que es va poder inaugurar en data 7 de juny de 1952, amb un seguit d’actes que van durar una setmana sencera.

El meu germà que va anar a Can Colapi, se’n va fer un tip d’anar a missa en aquest temple, de manera que, quan va deixar els estudis, recordo que deia que ell ja n’estava tip de misses i que ja hi havia anat prou per tot el que li quedava de vida.

turo-argilaAdjunto foto que m’ha fet arribar el Rafael, del procés de buidat del turó de l’argila pels treballadors del Segués. Marcat amb una fletxa es pot veure la torre de Can Colapi.





El Turó de l’Argila i la Bòbila Segués

2 03 2010

Es denomina aquest turó a un espai avui ocupat majoritàriament per l’Escola Pia des del 1864, any en que es va construir aquesta edificació.

Aquest turó està compost d’argiles i segurament en el seu origen devia tenir una altura un xic més gran, ja que durant molts anys la Bòbila Segués–Donadeu, (Bòbila vol dir que és un forn continu de coure rajoles, situat normalment prop del terral d’on s’extreu l’argila), construïda al costat de les escoles en va fer una explotació comercial, amb la producció de totxos, teules i d’altres materials per la construcció. Si aneu a aquesta zona descobrireu una plaça una mica amagada però de les més boniques de la ciutat, que du el nom de plaça de la Bòbila Segués, i que si us hi fixeu veureu que queda com enfonsada. Aquest fet es degut al sot que va deixar la bòbila desprès de tants anys de treure-hi material.

El nom més antic que es conserva d’aquest turó és el de Puig Pasqual i de ben segur els habitants de l’antiga vila de Terrassa deurien aprofitar aquest turó per dur a pasturar el seu bestiar. Avui és conserva aquest nom en una plaça, anomenada plaça del turó de l’argila, i on hi podem trobar un bon exemplar de garrofer, un arbre no gaire comú a les places de Terrassa i amb el fruit del qual és fabriquen entre altres coses, els gelats.

Si a l’estiu al turó de l’argila no hi fa vent, de ben segur que a la resta de la ciutat hi farà una calor insuportable. En aquest punt de la nostra ciutat sempre hi ha una temperatura un xic diferent de la resta i això es deu sens dubte a l’altura del turó que, sembla que no, però es suficient perquè es noti. En aquest lloc es precisament on jo visc.