Un poema pel dia de Nadal: “La nit de Reis”

25 12 2008

nena-i-nina Avui el record és per la Carmeta, i per una poesia que ella sempre recitava el dia de Nadal en companyia dels qui més estimava. Es tracta d’un poema escrit per la Dolors Monserdà (1845-1919) i crec que qualsevol que el llegeixi li agradarà.

Ens parlà de il·lusió d’una nena en la nit de Reis, i de la seva mare que en mig de la seva pobresa estima tant a la seva filla que dona per ella l’únic bé que posseeix.

És un poema que remou quelcom dins nostre i quan el llegeixo sembla que no ho faig jo, sinó la veu de la Carmeta que tanta passió hi posava i que no podia acabar el poema sense haver vessat més d’una llàgrima mentre el recitava de memòria.

LA NIT DE REIS:

“Dins d’un piset xic i pobre / que hi ha a peu pla d’un terrat, / treballa una pobra dona, / treballa sense parar.

Si algun cop minven ses forces, / no desmaia, no, que sap / que al mirar a sa filleta, / les tornarà a recobrar.

Diuen tots quants la coneixen / que hermosa ha estat sens igual: / avui d’aquella hermosura / sols per record li han quedat, / unes trenes ondejades, / negres, sedoses, brillants, / que, a l’estendre’s damunt d’ella / a besar ses plantes van.

La nit de Reis n’és vinguda, / i sembla que amb més afany, / treballa la pobra mare, / tot mirant-se el seu infant.

-Mareta, li diu la nina, / fiqueu-me al llit, que és prou tard, / i tinc por vindran los Reis / i encara no hi hauré anat.

-Qui sap si vindran, filleta! / lo nostre pis, és tan alt!

-Prou, com que baixen del cel, / ja els hi ve bé de passar! / i a fe mare que els espero / amb gran desig aquest any. / Vull que em portin una nina / com aquella que hi ha a baix!

-Les nines, són per les nenes / que ja res falta els hi fa; / tu fill meu, que estàs descalça / los hi tens que demanar / que et portin sabates noves.

-Ai, mare, no em feu plorar! / ja n’estic aconhortada / de caminar a peu descalç, / de portar robeta vella, / de morir-me treballant; / però que em dugan la nina / que jo sempre he demanat! / Des de l’any que van portar-la / a la nena que està a baix, / jo hi he pensat cada dia, / jo de nit l’he somniat. / Ai, mare, i que n’és d’hermosa! / i que bonica que va! / Té una careta tan fina, / que sembla de setí blanc, / té una boqueta petita, / que fins dentetes hi ha! / Obre els ulls quan està dreta, / i, per dormir, els té tancats, / té uns cabellets com de seda / i els té rossos i rissats, / porta lo vestit amb róssec / i amb serrells i farbalans, / i fins mitges i polaques, / i fins sombrero, i fins guants! / Jo en vull una com aquella, / que tot l’any l’he demanat! / puix si demà quan me llevi, / la nina no haig de trobar, / com que de nit la somnio, / la toco i la duc a braç, / pregaré a Déu que al dormir-me / mai me torne a despertar!

Un gran crit llancí la mare, / del fons del cor arrencat, / i agafant a sa filleta / i estrenyent-la amb fort abraç: / -Vés-te’n al llit, amor meva / li digué amb febrós afany, / vés, mes a Déu no demanis / que no et vulla despertar, / que la nina que tu esperes, / com la desitges tindràs.

Quan tot just lo dia apunta, / ja la nena s’ha llevat; / plora i riu i salta i brinca, / i el que li passa no sap. / Li han portada aquella nina / que ella tant ha demanat: / li han portada i té la cara / que sembla de setí blanc, / té una boqueta petita / que fins dentetes hi ha! / porta vestidet amb róssec / i amb serrells i farbalans, / i fins mitges i polaques, / i fins sombrero; i fins guants!

Res li manca, res li manca / de quant ella ha demanat; / sols li falten a la mare, / les trenes negres, brillants, / que fins a terra arribaven, / que hermosejaven son cap, / que entre mig de sa pobresa / les havia tant guardat!”

Us ha agradat? M’agradaria saber que en penseu d’aquesta petita història que ens parla de l’amor d’una mare i de l’alegria de donar-se.

Nota: donem les gràcies a tots els comentaris rebuts.





La cabalgata de reis de fa 75 anys organitzada pel Frente de Juventudes

5 01 2019

La cavalcada de reis de fa 75 anys, concretament del 5 de gener de 1944 va ser organitzada pel Frente de Juventudes.

L’itinerari dels reis d’orient començava per carrer del Teatre per baixar pel carrer Sant Pere fins al Raval on eren rebuts per les autoritats a l’Ajuntament de Terrassa. Desprès continuaven per la Rambla, carrer Major, carrer del Vall, carrer de l’Església i Plaça Vella, Font vella, Passeig, carrer de Sant Antoni, la Creu Gran, carrer Nou de Sant Pere, Plaça Verdaguer i carrer del Nord.

Com a curiositat podeu repassar com alguns d’aquets carrers s’anomenaven diferent en aquells anys.

Nota: un comentari del Rafel Comes ens indica que el Frente de Juventudes es va fer càrrec dels Reis des del primer any de la postguerra i a més ens ha fet arribar dos documents molt interessants relatius a la organització de les cavalcades en aquells anys, tot indicant-nos que resulta curiós comprovar el llenguatge que fan servir i els lemes com “Por el Imperio hacia Dios !” que ens aquells moments es feien servir.

 En el primer document del desembre del 1940, en que parla dels reis del 1941, podem apreciar l’inici de la campanya “ningún niño pobre sin juguete” que ens recorda les campanyes que després s’han organitzat des de la Creu Roja, tot i que per sort es va eliminar lo de “pobre”. La signatura de la carta també és destacable ja que indica “Por Dios, España y su revolución nacional-sindicalista“.

El segon document, datat el dia 9 de desembre de 1940, ens parla de l’organització de la cavalcada de reis del 1941 i és curiós observar que aquesta ha d’anar “escoltada por los Cadetes y Flechas del Frente de Juventudes“. La carta de fet és una crida per aconseguir aportacions de diners que ajudin a sufragar les despeses i en aquest cas va dirigida al President del Gran Casino de Terrassa, tot i que llavors el Gran Casino tenia encara una Junta Gestora que presidia Josep Clapés Rovira pare de l’exalcalde Clapés Targarona. Tres setmanes després, el dia 29 de desembre es van elegir els trenta-sis càrrecs de Junta Consultiva i aquests, el 2 de gener següent, van elegir la primera Junta Directiva de la postguerra que va nomenar president Antoni Ramoneda Oliart

 

 

 





Quan els Reis eren els Amos

5 01 2017

diada-de-reis-a-la-guarderia-alfonso-sala-4Aquest post a més vol recordar que a Terrassa les primeres cavalcades sembla ser que van ser organitzades pel Círcol Egarenc i, a partir de 1916, per el Centre Social Catòlic que és qui les ha organitzat des de llavors fins ara, Aquest any i per a commemorar aquest centenari, les tres carrosses reials aniran decorades amb elements emblemàtics del nostre patrimoni.

Avui recordarem que per les festes nadalenques la fàbrica Sala i Badrinas organitzava una mena de reis que portaven joguines als nens i nenes de la guarderia dels treballadors que hi havia al carrer Puignoverll  i que a més es cantaven nadales al voltant del pessebre que feien al vestíbul de la mateixa guarderia.pessebre-a-la-guarderia-alfonso-sala

Aprofitant aquest fet, permeteu-me que us expliqui un record poc conegut de com es feia el repartiment dels regals dels reis als nens i nenes de les treballadores. El més normal fora pensar que eren els mateixos reis mags els qui lliuraven els regals, oi? Dons no, els qui ho feien eren els gerents de l’empresa i les seves esposes.

reis-guarderia-alfonso-sala-2reis-guarderia-alfonso-sala-1Però també els fills dels gerents feien de reis, tal i com podem veure a en Benet Badrinas Barata i l’Alfonso Sala Par, fent de reis lliurant els regals al costat dels seus pares (a les dues fotografies de la dreta: el que té el regal a les mans és en Benet i l’altra l’Alfonso).

Com podeu observar en les imatges aquests no es disfressaven, ja que segurament el que si que era important era que quedès clar que els vertaders “reis” eren els “amos” i “els fills dels amos” i que aquesta imatge quedés en la memòria dels futurs treballadors de l’empresa.

dia-de-reis-guarderia-alfonso-sala-1 dia-de-reis-guarderia-alfonso-sala-2 diada-de-reis-a-la-guarderia-alfonso-sala-2 diada-de-reis-a-la-guarderia-alfonso-sala-3 reis-guarderia-alfonso-sala-3





La primera cavalcada de reis a Terrassa

10 01 2015

els reis i el cafe catala broquil 1900Sembla que la primera cavalcada de reis que es té noticia és de l’any 1889, tot i que hi ha qui diu que l’any 1884 i 1885 ja es van fer unes cavalcades organitzades pels joves del Círcol Egarenc.circol egarenc 50 anys

Aquestes primeres cavalcades eren molt senzilles, un parell de carrosses i una orquestra era tot el seguici dels reis d’orient.

Aquestes primeres desfilades queden interrompudes fins la nit de reis de l’any 1900 en que es va tornar a fer una simulació de cavalcada a iniciativa del diada de reis 1925Cafè Català Broquil i que estava dirigida a donar joguines als nens de la casa de la Caritat de la ciutat.

El 1920 a aquestes iniciatives de caire privat s’hi va afegir l’Ajuntament i això va permetre organitzar una cavalcada amb més mitjans (mirar nota de la premsa de l’any 1925 en que ja surt El Centre Social com a organitzador de la cavalcada).

Però el caràcter privat va continuar durant anys i això va fer que la cavalcada no tingués una continuïtat en el temps, fins a l’any de l’inici de la guerra civil, en que de nou el Centre Social va prendre la decisió d’organitzar-la, donant-li continuïtat fins avui en dia.





Nadal

12 12 2011

Com que aquest espai és de tots, he pensat en crear una pàgina on publicar les Felicitacions de Nadal que tingueu a bé fer-nos arribar (si ens les feu arribar, és clar).

Podeu enviar-les a: santi@ludit.com

Segons ens recorda en Ricard Font, en el claustre del convent, antiga presó i que ara es una residència d’ancians tenim un Bon Nadal en majòliques:

La felicitació de l’any 2018:

La felicitació de l’any 2017:

La felicitació de l’any 2016:

La felicitació de l’any 2015:

primera fira de felicitació 2015 - nadal 1955 per joves d'acció cristiana

La felicitació de l’any 2014:

NADAL2014 FELICITACIOrecords de terrassa

La felicitació de l’any 2013:

NADAL2013 records terrassa

La Felicitació de l’any 2012:

felicitacio nadal 2012

La Felicitació de l’any 2011:

Felicitacions d’altres anys:

Nadal 2010

Nadal 2009 i cançons del tió

Nadal 2008

Nadal 2007

Felicitacions que hem rebut aquest any:

Felicitacions que hem rebut altres anys:

  • Unes felicitacions animades que ens envia l’amic Ricard Font:

1 – Click HERE for your Christmas card / 2 – Fem click en el segell de la carta / 3 – Fem click sobre la bola més gran / 4 – Posem les altres boles una sobre l’altra (de major a menor) / 5 – Fem click sobre les 3 boles i esperem.

  • La felicitació del Rafel Comes:

nadal rafel comes 2012

  • La felicitació del Rafael Aroztegui:

  • La del Lluís Tarín, dedicada al futbol:

  • La del Rotary Club de Terrassa:
  • La de l‘Agrupació Amunt i Crits:

  • La de l’Aunós:

  • La de PRODIS:

  • La de la missa del gall que cada any es fa a La Mola:

Animeu-vos a enviar la vostra Felicitació de Nadal.

Aquí dedicarem un espai a les fotos dels vostres pessebres:

Els primers ens els ha enviat l’amic Ricard Font i alguns van ser fets pel seu pare (fixeu-vos amb el que surt un esquimal amb la camera de filmar):

 

Aquest és un pessebre premiat l’any 1957 (a la dreta dues imatges de l’original):

Comentari del Ricard Font: Pessebre del Grup  Filatèlic de l’any 2010 en un quadre de tessel·les fet per Fernando Plaja (el mut), operari de Sant-Yago Padrós, que em va regalar el també operari Rossend Gibert, germà de la darrera esposa del meu pare:

Un pessebre del centre civic de can Palet de l’any 2010:

Altres links interessants:

El costum d’enviar nadales

Poema de “la nit de reis”

La fira de Santa Llúcia i les modistes

Joc del Quinto 1Joc del Quinto 2Joc del Quinto 3

Nevada Nadal 1962

El Nadal i la coca de cal Anoll

El llibret del vigilant





100.000 visites, gràcies a tots!

25 03 2010

Des que vam arribar a les 25.000 visites (19-07-2008) que no n’havia fet cap més esment,  però avui crec que a tots vosaltres us farà il·lusió saber que els “records de la nostra ciutat” han assolit les 100.000 visites. No sé si és molt o poc en el món dels blocs, però crec que a nivell de ciutat és quelcom digne de celebrar-ho.

Gràcies a tots vosaltres, que sou els qui feu possible aquest espai. Jo només faig de transcriptor de molts dels records que m’heu fet arribar. Sou molts els seguidors d’aquest bloc i la majoria no us conec de rés, ni sé quina cara feu i segurament si ens trobem pel carrer no us podré saludar, perquè només us conec pels vostres records, què en aquest espai són els vertaders protagonistes.

Entre tots esteu col·laborant a que una part de la memòria de la nostra ciutat no es perdi i això ja té un valor significatiu, tant per els qui ho vàreu viure com pels que ara ens n’assabentem gràcies a la lectura dels vostres records.

I, de tot el que s’ha publicat, permeteu-me que faci un esment especial als comentaris que es succeeixen des de fa temps en el record del poema de “la nit de reis“, ja que cada vegada que m’arriba un comentari em porta a la memòria records molt personals que em produeixen una gran emoció.

I per celebrar l’aniversari que millor que unes fotos inèdites de la riuada del 62 que amablement m’ha facilitat el Ricard i que mostren: l’escorxador i l’hostal del fum, el bar Doré, l’estació dels Catalans i el grup escolar Torrella:






El circ Hagenbeck, el més gran que mai s’ha vist a Terrassa

1 02 2019
circ-hagenbeck-fons-amat-ragon-1924

circ-hagenbeck-fons-amat-ragon-1924

El circ va començar com el “Carl Hagenbeck Circus” de Carl Hagenbeck (1844-1913). Hagenbeck va ser un entrenador d’animals que va ser pioner en l’ús d’entrenament animal basat en recompenses a diferència de l’entrenament basat en la por.

L’any 1900 va creuar una lleona amb un tigre de Bengala i va vendre aquest híbrid anomenat “tigón” per 2 milions de dòlars.

Mentrestant, Benjamin Wallace, Indiana, i el seu soci comercial, James Anderson, van comprar un circ el 1884 i van crear “The Great Wallace Show“. Wallace va comprar la part dels altres socis el 1890 i va formar el “B. E. Wallace Circus“. El 1907, Wallace va comprar el Circ de Carl Hagenbeck i el va fusionar amb el seu circ i llavors va ser conegut com el Circ Hagenbeck-Wallace, tot i que Carl Hagenbeck va demanar prohibir l’ús del seu nom, però va perdre la demanda a la cort.

En els cartells del circ editats en color podem veure que es fa especial menció a la gran quantitat d’animals que en formava part.

Curiosament quan aquest circ va arribar a Terrassa en els anuncis indicava que abans s’anomenava Circ Palisse i no en sabem el motiu, ja que ignorem si l’antic Cirque Palisse també va ser comprat per en Wallace.

Sigui com sigui, el 19 d’agost del 1924 el Circ Hagenbeck Show va arribar a la nostra ciutat procedent de Manresa en dos trens especials amb 38 vagons-caravanes pintades de blanc que permetien traslladar tot el material necessari, inclosos els 178 artistes i treballadors de 19 nacionalitats i els diversos animals que en formaven part.

El circ Hagenbeck estava considerat dels més grans del continent i la carpa era tant impressionant que podia donar cabuda fins a 3.000 persones. Des de l’Estació del Nord es van traslladar fins a l’esplanada que hi havia a la banda dreta del carrer Pare Llaurador i tothom destaca la seva gran celeritat en muntar-ho tot (en la foto del principi podeu veure el circ a Terrassa).

El programa de les funcions constava de 21 actuacions, entre les que destacaven:

  • Els elefants de la Índia entrenats pel capità Herbig.
  • 10 Asgards, us saltadors de doble balança.
  • La troupe Argévol, trapezistes i àguiles volants.
  • Maiss, un ciclista sobre corda.
  • El domador Fred Fisher de 7 tigres de Bengala, Sumatra i Sibèria.
  • Els pallassos germans “Biberon” Belling i Aage.
  • El domador de lleons espanyol Jesús Vargas.
  • Un grup de Poneys Shetlands muntats per monos.
  • Els malabaristes 3 Garzoni.
  • Dressage de cavalls en llibertat de la mà de Hassan i Edith.
  • 6 cavalls andalusos i 8 cavalls hongaresos domats per Angelo.
  • 4 lleons de Berberia amb el domador Nico.
  • Els germans Baracetta, uns pallassos espanyols.
  • Un grup d’Ossos Polars domats per E. Schun.

I tot amenitzat amb musica en directe interpretada per una orquestra dirigida per el mestre Erban.

Els diaris diuen que el dia del debut, milers d’espectadors ocuparen totes les localitats i l’esplanada va romandre plena de gom a gom. En conjunt, l’espectacle va satisfer tant al públic com a la crítica, ja que totes les atraccions eren de gran qualitat i espectacularitat.

Aquesta gran quantitat d’animals que tenia li permetien crear un petit jardí zoològic visitable, que va fer que molts terrassencs s’hi acostessin per veure animals que potser mai havien vist abans, com per exemple: 22 lleons, 22 ossos polars i russos, 7 tigres, 4 elefants, 2 camells, 2 llames, 2 cebús, 11 poneys d’Islàndia, 9 cavalls andalusos, 8 cavalls hongaresos, 7 cavalls francesos, 1 mandril i 30 mones. Les visites es podien fer des de les 10 del matí i el preu era d’una pesseta i en els diaris s’esmenta l’extraordinària pulcritud de les instal·lacions. El valor dels animals estava calculat en uns dos milions de pessetes  d’aquella època i les depeses diàries eren d’aproximadament 3.000 pessetes.

Durant els cinc dies que va estar a la ciutat es van celebrar funcions de tarda (a les 5) i nit (a les 10) i sempre amb un gran èxit de públic. Els preus de les funcions anaven de 1,50 pessetes la de general sense numerar fins a 4,50 pessetes les cadires numerades de les dus primeres files. La darrera funció va ser el diumenge 24 d’agost i la següent ciutat que va visitar va ser Sabadell. Destaquem que a les 12 de la nit es va començarà a desmuntar la carpa i que a l’endemà l’esplanada restava totalment neta com si res hagués passat.

El circ també havia estat anteriorment a San Sebastià on havia estat visitat pels reis d’Espanya i fins i tot els fills dels reis havien pogut muntar en els elefants a la platja.

Nota curiosa: Com a curiositat podem dir que en el primer anunci que es va inserir a la premsa local (el 19 d’agost) es van equivocar en el text diverses vagades ja  que van posar que la primera funció seria el dia 5 d’agost i que la inauguració seria el dimecres 10 d’agost a les 10 del vespre. Per sort ho van corregir immediatament i ho van canviar indicant que les funcions començaven el dia 20 d’agost del 1924 i que la funció inaugural seria el dimecres 20 a les 10 del vespre. L’anunci que es va penjar a la ciutat deia que només es compraven cavalls i rucs vells per donar de menjar a les feres.

Humor: Incloem un anunci aparegut a la premsa de la casa Macias Marimon on fa burla aprofitant la presencia del circ com per exemple: “les besties tant ben tractades mengen melindros i carn de burro, ossos, xocolata i llet amb torrades” i finalitza dient “ho pinten fiero i viatgen amb ligero”.

Podeu veure una filmació del circ a l’any 1952 a:





El carrer de Guillem de Muntanyans

16 08 2013

castell palau època medieval - dibuix GoliardQuan l’altre dia vaig passar per aquest carrer vaig intentar cercar informació de qui deuria ser aquest Guillem de Muntanyans al qui la nostra ciutat li havia dedicat un carrer i resulta que era el castlà del Castell Palau de Terrassa en el S. XV,  (veure dibuix de Goliard de la vila medieval) en una època en que la vila havia quedat molt reduïda ja que només tenia 66 cases habitades, i que en realitat el seu nom era el de Antoni Guillem de Muntanyans.
Aquesta nissaga dels Muntanyans ja feia temps que vivien a la vila de Terrassa dons podem trobar referències del seu avi Guillem en un document d’arrendament d’un forn al S. XIV. També trobem una referència a un tal Mossèn Guillem de Muntanyans, cavaller domiciliat a la vila i que va tenir un paper destacat en els fets ocorreguts en el terratrèmol del 2 de febrer de 1428.
Antoni Guillem de Muntanyans, que és el personatge que ens interessa, és qui va promoure la construcció al 1441 d’una font amb abeurador a l’entrada del carrer Cremat i al costat mateix dels murs del castell palau. També va ser l’encarregat de defensar-se, amb l’ajuda dels habitants de la vila, de les pretensions del Marques de Sentmenat (senyor del castell de Vallparadís) de fer-se amb el control de la vila de Terrassa.
guillem de muntanyans 8-49
 D’aquest personatge podem dir que va arribar a ser ambaixador a Sicília i persona de confiança dels reis. Al 1457 va fer donació del títol de castlà al seu fill Francisco de Montanyans, deixant-lo aquest al 1499 al seu fill Honorato Dimas de Montanyans.
A finals del S XV la vila comença una etapa de prosperitat i va créixer gràcies a les noves activitats tèxtils que donaran feina i atrauran nous habitants, alguns de l’altra banda dels Pirineus, com els occitans i gascons, coneguts popularment com a gavatxos (l’actual carrer de Gavatxons deu el seu nom precisament a que era un lloc on s’hi van instal•lar, construint les seves cases adossades a la mateixa muralla de la vila).
plano 1918En un plano del 1918 (veure imatge) podem observar la proposta de reforma urbanística de la ciutat i com estava projectat que aquest carrer portés el nom de Ubach i Soler. Durant els anys de la Guerra Civil el carrer ja estava dividit en dos trams i encara no tenien nom (només estaven rotulats com a 11E i 12E). Desprès de la guerra se li va posar el nom de Mateu Bardines fins que a l’any 1949 ja se li va posar l’actual.
Aquest carrer té la particularitat d’estar partit en dues parts.carrer de guillem de muntanyans La primera comença en el mateix punt en que l’antiga riera del Palau feia un gir brusc, en angle recte per endinsar-se en una zona coneguda antigament com els Palofrets (topònim d’origen aràbic i que fa referència al “palacio fracto”, una mena d’explotació agrícola que hi havia al S. VIII en la zona coneguda com l’Aiguacuit en el sud del barri del Segle XX), per desprès retornar de nou cap a
primer tram carrer guillem de muntanyansla Rambleta (en el plano anterior podeu observar el traçat de l’antiga riera del Palau). El carrer en aquest primer tram (foto de la dreta) segueix en bona part aquesta antiga llera.
Per trobar la segona part del carrer (foto esquerra) cal anar fins a l’entrada de l’església de Sant Valentísegon tram carrer guillem de muntanyans i arriba fins a l’avinguda de Santa Eulalia. Aquesta zona antigament havia estat plena de camps de conreu i oliveres i durant molts anys, degut a la poca urbanització, aquest tros de carrer va romandre sense asfaltar. Jo recordo que com a mínim fins els anys 70 encara era de terra.








%d bloggers like this: