Vols ajudar a publicar un opuscle sobre El Front Nacional de Catalunya a Terrassa?

16 03 2021

Des dels Records de Terrassa volem donar suport a la iniciativa del Centre d’Estudis Històrics de Terrassa (CEHT), que proposa poder editar un opuscle sobre la història de “El Front Nacional de Catalunya a Terrassa (1940-1990)”.

Us fem saber que han iniciat una campanya de micromecenatge amb la plataforma Tot Suma per publicar aquest opuscle que és una obra inèdita de Marc Ferrer i Murillo i que desvetlla quins van ser els seus i les seves protagonistes, les seves accions i la seva incidència política a Terrassa.

Hi ha marge fins el 25 d’abril per aconseguir l’objectiu que s’han proposat.

El Front Nacional de Catalunya (FNC) va ser una organització política, que al llarg dels seus 50 anys d’existència, entre 1940 i 1990, va lluitar primer contra la dictadura franquista i contra la monarquia borbònica després, per l’assoliment de la democràcia, les llibertats, els drets i la justícia social, amb l’objectiu d’establir la independència de Catalunya. A Terrassa van existir, en diferents etapes, tres nuclis del FNC, als anys 40, anys 60 i anys 70.

Mitjançant les fonts primàries (documents generats pel FNC i consulta de premsa) i la memòria oral (entrevistes a antics i antigues militants) es donarà a conèixer una història global del FNC a Terrassa, una història pràcticament desconeguda tot aportant informació i documentació inèdita i fets mai publicats.

A la dreta podeu veure un butlletí del 1971 (Ara) en que ja es reclamava la independència de Catalunya.

També us mostrem una insignia de solapa dels anys 70, editada clandestinamente pel FNC.

El CEHT ens fa saber que, arrel de la publicació d’aquest format, volen obrir una Col·lecció anomenada “Taifa” on volen donar cabuda a diferents línies d’estudi en el mateix format.

Des dels Records de Terrassa us animem a participar per fer possible aquesta recuperació de la nostra història.

Podeu entrar en aquest link si voleu participar-hi: Ajuda a publicar l’opuscle sobre el FNC a Terrassa





La casa on va viure Puig i Cadafalch i la seva vinculació amb Terrassa

1 03 2021

Quan passegem per la nostra ciutat a vegades ens trobem amb detalls que no son massa coneguts i en aquest cas m’aturaré en un indret de la Creu Gran on hi havia una casa (anomenada can Cadafalc) avui desapareguda (segons m’han indicat correspondria al número 53 actual, prop del carrer de Mas Adei) i que te una certa importància per la història de la nostra ciutat.

Segons l’amic i historiador Josep Puy, la casa es va fer famosa per l’assalt anarquista que va patir el divendres 24 de juliol de 1936 el mateix dia que mataren els vuit terrassencs a la Carretera de Talamanca. Tota l’atenció es va posar en els crims de la Font de l’Olla però aquest assalt va ser molt sonat i acarnissat i això va provocar que l’alcalde Samuel Morera demanés més forces de seguretat a Barcelona.

Si mirem una biografia d’en cèlebre arquitecte català Josep Puig i Cafalch podrem llegir que era fill de Joan Puig i Bruguera i Teresa Cadafalch i Bogunyà, dedicats a la fabricació de teles a Mataró, ciutat on va viure i cursar els estudis secundaris al col·legi de Santa Anna, dels escolapis de Mataró.

Però en aquesta informació hi ha una dada molt interessant i és el segon cognom de la seva mare, “Bogunyà” que és d’origen egarenc. La seva mare pertanyia doncs a una antiga família terrassenca i de fet sembla que fa néixer a Terrassa el 1815 tot i que alguns diuen que va ser en la masia de “Catafau” (avui coneguda per Masia Cadafalc) que pertany a Castellar del Vallès. El fet és que va viure gaire bé sempre a Terrassa, concretament en aquesta casa que us he indicat de la Creu Gran.

La Tereseta, que és com l’anomenaven els amics i la família, era molt terrassenca i tot i que al casar-se es va traslladar a Mataró continuava venint a casa dels seus pares dues o tres vegades a l’any acompanyada del seu fill, en Josep.

El fet de que la casa estigués tant a prop de les esglésies de Sant Pere, que ens aquells anys estaven en un estat deplorable d’abandó, feia que la mare i el nen assistissin a missa en una església que segons el mateix arquitecte li produïa una gran impressió.

En aquelles visites en Josep jugava amb altres nens al voltant de les esglésies i poc a poc va mostrar interès en poder entrar en algunes dependències com les de sant Miquel on només era una mena de magatzem de mal endreços on hi havia guardats alguns dels retaules que avui formen part de la gran riquesa de la Seu d’Ègara.

Més tard el mateix Josep es va dedicar a dibuixar les construccions que li van servir durant els seus treballs i conferències sobre arquitectura i que li van permetre finalitzar els seus estudis d’arquitectura el 1881 amb la qualificació d’excel·lent.

El 1898 presenta el seu estudi “les fonts de l’arquitectura romànica a Catalunya” que va servir per l’estudi posterior anomenat “notes arquitectòniques sobre les esglésies de sant Pere de Terrassa” que va rebre varis premis.

No entraré en valorar la restauració que en va fer de les esglésies, però si que m’agradaria reivindicar el seu paper per aconseguir que aquestes fossin reconegudes aquí i a fora com una de les obres més importants del patrimoni internacional. Jo crec que Terrassa no li ha fet encara l’homenatge que en Puig i Cadafalch realment es mereix com a terrassenquista que va demostrar ser.

Nota: El topònim Bogunyà ja està documentat a la zona de Terrassa almenys des del segle XI. La família va abandonar el mas poc després de la Guerra Civil i després el van vendre. Aquesta família tenia casa a Terrassa, concretament al carrer Major i posteriorment al raval de Montserrat (casa Josep Bogunyà – no entenc que algú encara escrigui Boguñà) , construcció modernista de 1905 de l’arquitecte Lluís Muncunill i de la que avui només en queda la façana (actual botiga del Nespresso).

Podeu veure també: