Avui el diari digital Mon Terrassa ha dedicat un especial a recordar els fets que van passar ara fa 77 anys i que va suposar l’esfondrament del Pantà de la Xuriguera o de la Xoriguera què també s’utilitza freqüentment.
Els agraïm que destaquin els articles que hem publicat des dels Records de Terrassa ja que aquest fet sabem que sempre ha interessat molt a la nostra ciutat.
I, com que no ens agrada posar records sense imatges us en deixem dues que esperem us agradin: una correspon a les obres de creació del pantà i l’altra és una vella postal obra del fotògraf terrassenc Altimira.
Avui us fem saber que hem creat una nova secció en el Blog dels Records de Terrassa amb el títol de “Col·leccionistes” i que podeu trobar en aquest link:
L’associació Filatèlic Numismàtic i de Col·leccionisme de Terrassa des de fa molts anys edita un butlletí amb una separata i ara els hem incorporat en aquest apartat des del número 472 corresponent al maig-juny del 2011 fins a l’actualitat.
El fet de publicar només aquests butlletins en els Records de Terrassa és perquè des del butlletí número 472 hem col.laborat fent-nos càrrec dels continguts de la secció “el col·leccionisme a internet“.
A data d’avui són 44 continguts que esperem que us agradin i que amb les interessants separates creiem que aportem un contingut valuós als nostres seguidors.
El darrer article publicat parla del Petit Príncep i aquest apartat s’anirà actualitzant cada vegada que es publiqui un nou butlletí.
Agraïm a l’associació Filatèlic Numismàtic i de Col·leccionisme de Terrassa el fet que ens hagin autoritzat a fer aquesta difusió oberta a tothom.
Avui el record és per la carta del desaparegut restaurant Hostal del Fum i és que he pogut recuperar un vell document amb la carta dels preus del 31 de gener de 1982 (fa 39 anys) i el vull compartir perquè estic segur que us vindran molts records al veure’l.
Qui no ha havia anat alguna vegada a dinar en aquest establiment que va arribar a ser tant important a la nostra ciutat de Terrassa.
Del document vull destacar l’apartat dels “platos del dia” que com podreu comprovar encara estava escrit amb màquina d’escriure, de les d’abans, i en ell ens trobem fins i tot una de les típiques correccions que es feien tatxant les lletres mal escrites.
Dels Plats del Dia podem recordar-ne un que era molt típic dels anys 80 i que normalment et posaven en moltes celebracions tipus casaments o comunions i que era el Cocktail de gambes.
En el menú trobem molts preus, des del suc de tomaquet que era el més econòmic, a 60 pessetes, fins als pulpitos salteados que costaven 1.295 pessetes. La veritat és que ara que ho miro els trobo molt cars, comparats amb un filet de vedella que costava 775 pessetes.
En la secció de begudes destaquen les 1.300 pessetes de l’ampolla de Faustino I (actualment aquest vi costa 18 €) i en els caves (llavors es deien espumosos i champañas) veiem que el més econòmic és el Rondel Extra a 295 pessetes (avui costa uns 3 €) i la Sidra el Gaitero a 260.
Adjunto també una fulla del bloc de comandes del mateix establiment amb una data que no he sabut desxifrar (potser del 6 de setembre del 1977) i amb la comanda d’un dinar que va costar 800 pessetes.
Quin plat recordeu de l’Hostal del Fum? Jo recordo especialment el carret dels pastissos que et portaven al final de l’àpat i que era força espectacular per la varietat que hi havia.
El cantautor Pete Seeger tenia que actuar al pavelló de la Sagrada Familia de Terrassa el dilluns 1 de febrer de 1971 (avui hauria fet 50 anys), però finalment es va posposar fins el diumenge 7 de febrer del mateix any a dos quarts de vuit de la tarda.
Cal dir que aquest va ser el primer i alguns diuen que únic recital del cantant a Catalunya. Però en realitat una setmana més tard va actuar de forma clandestina al bar Llopart de Sants, ja que el concert que estava previst fer a l’Escola d’Enginyers de Barcelona havia estat prohibit pel Governador Civil.
Aquest mateix Jordi Llopart va ser qui va fer la presentació del Pete Seeger a Terrassa, gracies a l’amistat que tenia amb el llavors prohibit cantautor Raimon, que també li va dedicar una paraules i que és qui havia fet possible que el cantant americà vingués a casa nostra. En el misteri queden les raons que van fer que no es prohibís també el recital de Terrassa que oficialment constava que era organitzat per Carites de la parròquia de Sant Llorenç, tot i que en realitat els organitzadors era un Comité de Solidaritat amb els Presos, que llavors era una entitat totalment clandestina.
Pete Seeger als anys 60 i 70 va ser un dels cantautors de folk més importants pel jovent, ja que les seves cançons i les seves lletres havien estat traduïdes al català i quasi tothom les coneixia. Molts dels seus enregistraments han esdevingut himnes dels moviments pacifistes i ecologistes d’arreu del món.
Frases com “No serem, no serem moguts / igual que el pi a prop de la ribera” formen part de tota una generació on els cabells llargs i el pantalons acampanats eren senyes d’identitat per mols joves.
Finalment el dia 7 es va poder celebrar el concert en un pavelló ple com mai s’ha vist, amb 3.098 entrades venudes (però va entrar més gent ja que en algun punt es van trencar els controls), amb assistents provinents de tota Catalunya i rodejat de fortes mesures de seguretat amb policies (grisos) a cavall i la secreta infiltrada entre la gent. Les entrades es podien comprar de forma anticipada a la llibreria Àmfora de la Plaça Vella, 14 (llavors Plaza de España).
Qui hi va anar segur que encara recordarà l’efecte que feia passar pel costat d’aquells cavalls i aquella sensació de que volies fer quelcom de diferent en una època on el final de la dictadura la feia encara més temible. Llavors faltaven encara 4 anys i escaig perquè Franco moris. Per sort el concert es va desenvolupar sense incidents i no hi va haver cap detenció.
Desconec si es va fer alguna gravació del recital, però perquè us en feu una idea us deixo un vídeo d’un recital seu de l’època (Berlín 1967):
Avui el diari digital Mon Terrassa ha dedicat un especial a recordar els fets que van passar ara fa 77 anys i que va suposar l’esfondrament del Pantà de la Xuriguera o de la Xoriguera què també s’utilitza freqüentment.
I, com que no ens agrada posar records sense imatges us en deixem dues que esperem us agradin: una correspon a les obres de creació del pantà i l’altra és una vella postal obra del fotògraf terrassenc Altimira.
Records de Terrassa 
Comentaris rebuts