Iniciació a l’escriptofília Terrassenca

1 02 2020

Recentment el Diari de Terrassa ha reproduit un article escrit pel butlletí dels Col·leccionistes de Terrassa en que es parla de l’Escriptofília i més en concret en la necessitat d’estudiar-la des de l’àmbit terrassenc.

L’escripofília, també coneguda com a escriptofília, es refereix al col·leccionisme i l’estudi d’accions, títols, bons o valors financers i va tenir el seu origen als Estats Units, on a finals de segle XIX un tal Eseltine va començar a col·leccionar i a vendre a Manhattan els antics títols financers de la Guerra de Secessió americana.

La paraula escripofília combina la paraula anglesa scrip, que significa un dret de propietat, amb la paraula grega philos, que significa amor, afecció o simpatia. I els col·leccionistes que s’hi dediquen diuen que realment senten estimació per alguns dels certificats d’accions que guarden, ja que són espectaculars obres d’art dins de l’art del gravat. Com a curiositat cal dir que aquesta paraula no està acceptada per la Acadèmia de la Llengua Espanyola, ja que és una adaptació del terme anglès scripophily.

A Europa aquest col·leccionisme és més recent, perquè no es va començar a reconèixer com a forma de col·lecció fins als anys setanta, en què van començar a sorgir els primers clubs dedicats a aquesta activitat, i actualment és a Alemanya on trobem més afeccionats.

Heu de pensar que estem parlant d’uns documents que, encara que oficialment s’han convertit en papers sense valor, són molt apreciats pels seus col·leccionistes, que els cerquen en temes tan diversos com certificats, títols de valors antics, accions, obligacions, bons, deute públic i d’altres.

Els qui s’hi dediquen expliquen que en els certificats es pot reconèixer l’inversor propietari d’una quantitat determinada de capital i l’emissor que signa el títol. En el cas de les accions, aquestes són emeses per empreses i formen part del seu capital, no són reemborsables, tot i que sí negociables. I els bons i obligacions representen préstecs atorgats a un govern, a un organisme públic o a una companyia, són reemborsables en un període de temps establert i generen interessos.

Els col·leccionistes solen interessar-se per una època determinada (un segle concret, anteriors a una guerra, a un període entre guerres, etc.), per un sector d’activitat industrial o comercial (mineria, finances, petroli, comerç, automòbil, tabac, etc.), per emissions de determinades àrees geogràfiques o també pel seu valor artístic. Les primeres accions que es conserven són del 1606 i es troben a la Borsa d’Amsterdam, i pertanyen a una empresa holandesa que es dedicava a la importació de pebre. La major part de les emissions de certificats es van realitzar a partir de la segona meitat del segle XIX, coincidint amb la primera revolució industrial. I, a finals del segle XX van desaparèixer les emissions de títols, ja que es van passar a gestionar informàticament.

Com a curiositat us diré que a Terrassa també podria ser un tema per iniciar una col·lecció d’aquests títols, ja que hi ha molts exemples d’empreses i institucions que al llarg de la història de la revolució industrial terrassenca van emetre aquests certificats, bons i accions de tot tipus.

Per això els exemples que avui us mostrem en aquest article són només d’àmbit terrassenc i esperem que algú s’animi a fer la història de l’escriptofília terrassenca.

(A la capçalera d’aquest article podeu veure un Títol de la celebració Seu Episcopal d’Egara de l’any 1950, on destaca el gravat de les esglésies de Sant Pere. Aquest títol és dels difícils de trobar, ja que n’hi ha pocs exemplars que s’hagin conservat i en el text també podeu observar una obligació de la Casa del Pueblo de Tarrasa de l’any 1904).

 

  • Acció del Banco Comercial de Tarrasa de l’any 1936.
  • Títol de la Companyia Fontanals de l’any 1935.
  • Acció de Fomento de Tarrasa de l’any 1923, on podem veure el preciós gravat de la façana del Gran Casino, que és on aquesta associació civil tenia la seu.
  • Acció de la Terrassa Industrial de l’any 1952.
  • Acció Mina Pública de Aguas de Tarrasa de l’any 1940, on podem observar uns gravats al·legòrics que curiosament i llastimosament no tenen res a veure amb la nostra ciutat.

Accions

Informació

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s