Fa 50 anys de l’estrena de la controvertida pel·lícula Helga

7 12 2019

A principis de desembre del 1969, ara fa just 50 anys, es va estrenar a Terrassa la pel·lícula Helga al cinema Catalunya, sota el patrocini de la Acadèmia de Ciències Mediques de Catalunya i les Balears.

El seu títol original era Vom Werden des menschlichen Lebensi ja que va ser rodada a Alemanya de l’Oest, que és com es denominava llavors a la RFA, República Federal Alemanya i el seu director n’era en Erich F. Bender.

En realitat tant sols era un documental sobre educació sexual dirigit a públic més jove. I per aquest motiu la pel·lícula va tenir un gran impacte en una societat espanyola plena de tabús sexuals i sota un règim franquista amb una censura molt forta en tots els temes que tenien quelcom a veure amb el sexe. Al nostre país va impactar tant que es van arribar a fer tesis doctorals sobre ella. El film era dels denominats d’art i assaig i mostrava sense censura visions de la vida tan naturals com la de parir i ser mare.

Pocs dies abans del Nadal anterior, el 20 desembre 1968, tingué lloc l’estrena a Barcelona de l’esperat film a una sala d’art i assaig que alguns recordaran i que es deia Studio Atenas, situat a Balmes, 365 prop de General Mitre. A Terrassa vàrem tenir que esperar un any per poder-la veure i es que llavors les estrenes tardaven bastant a arribar des de Barcelona.

Com podem veure en la publicitat de l’empresa Filmax que és qui la va distribuir es deia: “Helga, el milagro de la vida – la vida intima de una jovent madre” i el més curiós és que en altres països en el cartell sortia una part d’una noia jove nua amb els braços creuats tapant-se els pits i a Espanya el cos s’havia canviat per la silueta d’un dibuix que no mostrava res.

Helga era, segons la classificació de l’època, “autorizada para mayores de 18 años”, es passava en versió original subtitulada i l’expectació era tanta que es produïen llargues cues d’espectadors davant del cinema.

Recordo que es deia que a Barcelona havien hagut de posar una ambulància davant del cinema per atendre possibles lipotímies o desmais entre el públic i que s’atribuïen a l’escena on la noia dona pareix. Segurament al dir això 50 anys després algú por riure, però heu de pensar que llavors la desinformació sexual era absoluta.

En realitat a Helga no existeix cap càrrega eròtica i tracta més de la reproducció que de la vida sexual i d’aspectes com l’amor ni en parla, fet que encara emmarca més aquest fenomen d’Helga en la misèria sexual de l’època franquista, tal i com ja deia Joan de Segarra.

Un detall: penseu que en aquells anys moltes noies encara es dutxaven amb una camisa llarga fins als peus pel pudor de no veure’s despullades.

Incloc en aquest record alguns articles publicats al Tarrasa Información del desembre del 1969