En Isidro Vilaseca i Rius, del Colegio Tarrasense

El bon amic Rafel Aroztegui  ha tingut el detall de fer-nos arribar un document que fa referencia a Isidro Vilaseca, que en el darrer post citàvem com a secretari del “Colegio Tarrasense” i que de fet va arribar-ne a ser vicedirector.

Segons ens indica quest mateix senyor va ser l’encarregat, a petició de l’Ajuntament de Terrassa, de posar nom als carrers de l’eixample (la zona que coneixem com a Ca n’Aurell) a l’altra banda de la riera del Palau.

El document que ens ha enviat ens indica que està guardat a l’ACVOC, amb número d’expedient OP 037/1878 i afegeix que curiosament hi podem trobar l’errada de Jodis, ja que situa les cases del carrer Torrella a l’any 1830 aproximadament, quan de fet són del 1860.

Breu biografia (resum extret del llibre Terrassencs del 1800 de Baltasar Ragon):

L’Isidro Vilaseca i Rius va néixer el 20 de febrer de 1835 a Manresa i era fill de pagesos.

Va estudiar llatinitat i humanitats a Manresa i Filosofia, Teologia, Dogmatica i Teologia Moral en el seminari de Barcelona. L’any 1870 va entrar de professor al Colegio Tarrasense. Després fou Arqui-diaconat Romà i Conciliari de la Joventut Catòlica de Terrassa.

Va ser vicedirector del Colegio Tarrasense i tenia cura de la direcció moral i religiosa del centre tot i que el Colegio no era un centre religiós. Era capellà i el trobem en aquest centre educatiu a partir de 1873, quan estava ja sota la direcció de Joan Cadevall i Diars (sembla que no hi ha cap referència de que abans hi fos).

La revista “La Ilustració Catalana” dedicà el 1890 i el 1892 dos amplis reportatges del Colegio i en un d’ells, el del 15 de febrer de 1892, núm 278)  un  admirat periodista explica: “En lo gabinet d’Història Natural, lo digne Vice-director Reverent Isidro Vilaseca, m’ensenyà un herbari notabilíssim que conté duas mil especies…. lo espanyós local del Museo s’acaba en lo primer pis d’una totte ahont s’hi troba el laboratori que conté abundant material, no sols pera los experiments de cátedra sinó també pera los analisis quimich, espectral y microgràfich”.

En Vilaseca publicar nombrosos llibres de text per l’ensenyança de Història, de Geografia i de Religió. També va publicar la vida de Sant Francesc de Paula, un mètode de lectura pràctica i el discurs llegit a l’acte de repartiment de premis del Colegio Tarrasense. I també una sèrie de llibres en català i castellà titulada “Un gra de blat”.

Segons dades facilitades per un altre Rafel, en Rafel Comes, la Maria Coll va inventariar alguns dels seus llibres però ell encara en té 3 o 4 més que no hi figuren.

Quan es va dissoldre el claustre de professor del col·legi va retornar a Manresa i pocs mesos desprès va morir, el dia 23 d’octubre de 1900 a l’edat de 65 anys. He inclós una imatge del colegio Tarrasense y una informació apareguda a La Ilustració Catalana del 1892.

Donem les gràcies als dos Rafels en nom dels seguidors del Records de Terrassa.

Finalitzem amb una petita mostra de llibres escrits per el reverend Isidro Vilaseca juntament amb una fotografia amb 9 publicacins de la col.lecció privada d’en Rafel Comes:

 

Com ell mateix ens diu, la majoria són llibres escolars i per tant estan molt castigats per l’ús.

A la segona imatge que ens ha cedit el Rafel podem veure-hi una biografia que va fer d’un manresà, en Jacint Coma i Galí, una carta del 1887 signada per en Vilaseca i una targeta que figura com a vicedirector.

.

 

Curiositats i documents del Real Colegio Tarrasense

Des dels Records de Terrassa vàrem encetar a recordar cosetes de l’antic Real Colegio Tarrasense en el darrer post i avui us portem algunes cosetes més:

Primer un article publicat a la revista La Ilustración Española y Americana el 8 de març de 1879, amb un gravat en que es poden apreciar les modernes instal·lacions que va tenir aquesta institució des del primer dia en que es va inaugurar.

En el text de l’article veiem que destaca els orígens d’Anselmo Ignacio Cabanes com a fundador del Colegio Tarrasense l’any 1864. Fixem-nos que destaca que té un espai d’horta de 14.600 metres quadrats i l’aire sec i sà que s’hi respira al estar d’alt d’un turó. No us deixeu de llegir el text perquè aporta dades força interessants.

En les imatges podem observar els pilars de ferro forjat que per primera vegada s’utilitzaven a Terrassa, a més de diverses dependències com la capella, la cuina, el saló d’actes, la galeria de dormitoris i el menjador amb cabuda de fins a 450 pensionistes.

També us mostrem una publicitat apareguda en la premsa de l’època (concretament del 1896) signada pel Dr. Joan Cadevall i Diars.

Juntament amb un article aparegut també en la premsa local del 8 d’agost de 1884 i signat per Isidro Vilaseca on indica que s’ha reorganitzat la secció de Comerç amb una proposta de 3 cursos lectius.

Finalment podeu veure un sobre  d’una carta amb el membret del Colegio Tarrasense del 1879 i que va dirigida a Cosme Blasco, Catedràtic de Història de la Universitat de Barcelona.

A Terrassa vàrem tenir el primer college a l’estil anglès d’Espanya

vista Terrassa del 1864-1870

Des dels Records de Terrassa volem destacar que la mestre i historiadora Mariona Vigués ens ha fet arribar un resum d’un treball que ha fet sobre el desconegut Real Colegio Tarrasense.

Segons ella per entendre el context que va fer que es crees aquest col·legi, cal recordar la situació econòmica i social de la Terrassa del segle XIX marcada pel desenvolupament industrial i poc pendent de la formació intel·lectual dels seus infants. Ha comentat que la xifra d’analfabetització de la població a l’Estat espanyol que va arribar al 70% al darrer terç del segle XIX i la dificultat de tenir dades a Catalunya indicant, però, que al 1932 només estaven escolaritzats el 39’11% dels nens catalans i el 35’96% de les nenes.

colegio tarrasense Adrià Torija 1885

També cal tenir en compte la ràpida evolució de la població terrassenca al llarg del segle, gràcies a l’arribada de població nouvinguda de la resta de l’Estat a partir de 1850, en l’aparició, evolució i dificultats de les escoles públiques i les privades a la nostra ciutat.

miquel vinyals i galí

En aquest context un grup d’industrials i persones acabalades, no satisfets amb l’ensenyament que les escoles de la ciutat podien donar als seus fills, varen crear una societat de nom Vinyals, Rovira, Ullés y Cía que tenia com a objectiu comprar un terreny a Terrassa o a prop i construir-hi una escola destinada a primer i segon ensenyament que cobrís les necessitats de l’emprenedora burgesia local, una escola que fos a l’estil dels colleges anglesos llavors tan de moda. El president de la societat era Miquel Vinyals i Galí i com a administradors figuraven Tomàs Rovira i Brusi i Llàtzer Ullés i Subirana.

Les obres del nou edifici començaren aviat, el 1864, en un terreny a la zona de la ciutat coneguda com a Era de Dalt, sent l’arquitecte Francesc Daniel Molina i Casamajó, i el mestre d’obres Pere Comerma i Rodó. L’edifici es construí segons les darreres novetats arquitectòniques de l’època (amb pilars de ferro forjat per primera vegada a Terrassa) i es feu en un temps record ja que el primer curs escolar fou el de 1864-1865.

dr. anselm cabanes i brunés

Et fet és que calia buscar una persona competent que el dirigís i l’escollit fou el Dr. Anselm Cabanes i Brunés que imprimí tan en l’ensenyament del batxillerat 

diploma-caligrafia-1880

com en l’ensenyament primari el seu propi estil acadèmic, innovador per l’època i basat en l’experimentació. El Colegio Tarrasense tenia alumnes externs però també alumnes interns de diferents procedències geogràfiques, fins i tot hispanoamericans fills o descendents de catalans que vivien a Cuba i Puerto Rico.

La vida del Colegio Tarrasense continuà sense interrupció durant els anys revolucionaris de 1868-1873, fins i tot rebé la visita del rei Amadeu de Saboia el 20 de setembre de 1871 que admirat pronuncià la frase: “Ni en Italia ni en España hay otro igual”. El 1872 la Guerra Civil carlina donà nous ensurts a la ciutat que va ser ocupada per sorpresa el 22 de juliol; alguns pares d’alumnes interns van treure els seus fills per por a poca seguretat. El Dr. Cabanes tancà temporalment l’escola però aquell estiu morí i quan es va reobrir al setembre va ocupar el càrrec un antic alumne i que en aquells moments n’era professor, en Joan Cadevall i Diars.

alumnes

En Cadevall va estar molt implicat en l’èxit del Colegio Tarrasense i en la vida cultural de la ciutat; personatge inquiet i polifacètic era conegut més enllà de Terrassa per ser una eminència especialment en botànica. Seguint les necessitats de professionals ben formats, creà, d’acord amb l’Ajuntament, l’Escola d’Arts i Oficis ubicada fins 1902 a l’edifici del Colegio Tarrasense que als 25 anys de la seva fundació rebé el títol de Real de mans de la reina Mª Cristina que havia visitat la ciutat. L’estudi d’en Josep Llimona va ser l’autor de l’escut reial que avui encara hi ha a la façana de l’escola.

professorat

Els darrers anys de finals de segle XIX, van començar les dificultats, l’ajuntament no pagava puntualment els diners per l’ensenyament dels alumnes “pobres” que acollia, tampoc la subvenció per l’Escola d’Arts i Oficis i cada curs s’arrossegava més dèficit; a això cal afegir que molts industrials havien traslladat la seva residència a Barcelona i allà ja hi havia bons col·legis per portar els seus fills. El curs 1900-1901 seria el darrer curs escolar del magnífic Real Colegio Tarrasense. Un any després ja s’hi instal·laren els escolapis que havien arribat a la ciutat a petició de l’Ajuntament.

 

Un reposa llibres és tot el record que queda de 57 anys del Cercle de Lectors

Ahir vaig llegir que tancava el mític “Círculo de Lectores“, un club fundat d’11 de setembre de 1962, si una data ben coneguda per tots oi? Justament un 11 de setembre va néixer aquesta idea d’una col·laboració entre la barcelonina editorial Vergara que només hi participaria dos anys i el Grup editorial alemany Bertelsman.

El que poca gent sap és que la característica d’aquest club de lectura que eren els visitadors comercials que no només et portaven la revista a casa sinó que et lliuraven a domicili les comandes va crear-se perquè en aquells anys el servei de correus era molt deficitari a Espanya i els paquets postals no podien superar els 300 grams de pes.

A casa el pare recordo que va fer soci del club al meu germà gran, doncs jo al 1965 encara era massa petit. En realitat qui en gaudia més era el propi pare ja que, com que era qui pagava, s’aprofitava de l’avinentesa i es demanava els llibres que més li agradaven. Val la pena dir que el pare era un gran lector i això finalment ens ho va encomanar als dos fills.

Desprès el Circulo a més de llibres va començar a incorporar altres productes com discs i fins i tot electrodomèstics, cosmètics, productes de para-farmàcia, articles d’higiene i de la llar, joguines, etc. Més endavant i a Catalunya els va sortir un competidor que crec que es deia “Xarxa Cultural” (no ho sé del tot segur) i que es basava en vendre llibres i discs en català per subscripció i de la que en vaig ser soci durant uns anys. Però no va durar massa ja que la oferta no era comparable a la del Circulo.

A més l’any 1990 el mateix Circulo va crear “Cercle de Lectors” pel mercat català i “Círculo del Arte” per vendre obres d’art contemporània i també “Tú Círculo” pensat pels més petits.

La creació d’una editorial pròpia amb el nom de Galaxia Gutenberg, l’any 1994, va suposar poder editar obres en exclusiva i això els va fer créixer fins arribar a la xifra de un milió i mig de socis. Ja al segle XXI van apostar pel llibre digital amb la creació d’una plataforma anomenada Booquo al 2012 (al 2013 es va canviar el nom per Nubico) i d’una editorial digital anomenada Arrobabooks el 2013. Finalment el Circulo va ser adquirit per el grup Planeta ja que al 2010 ja en va adquirir el 50% de les accions a Bertelsmann i la resta al 2014.

Ara ha anunciat el tancament del Circulo d’una manera un xic curiosa ja que ho ha fet amb un burofax enviat a la seva xarxa de comercials dient “Como usted bien conoce desde hace ya bastantes años, Círculo de Lectores se ha visto muy afectada por el cambio de hábitos en el consumo de los ciudadanos derivados de la fuerte implantación de las nuevas tecnologías”. “Pese a que hemos intentado reconducir esta delicada situación con distintas medidas, lamentablemente nos vemos en la triste obligación de tener que desactivar la red comercial”.

O sigui que els han dit: “adèu i espavilat noi“. Amb aquesta formula la propietat posa punt i final a una llarga història d’aquest Club que va néixer pocs dies abans de la riuada de Terrassa l’any 62. Tot i que diuen que continuaran les col·leccions començades el vell ofici de venedor de llibres a domicili acaba de desaparèixer.

Us he volgut il·lustrar aquest record amb la imatge d’uns reposa llibres que regalava als socis quan portaven una anys al Club (crec que 10). Estic segur que molts encara els recordareu o possiblement els tingueu en les vostres llibreries. Els de casa es van arribar a pollar hi tot i es que la fusta era de baixa qualitat. Vosaltres en tenieu?