En Ricard Font ens envia una foto de la Missa del Gall a la Mola de l’any 2010, tot indicant-nos que quan era més jove hi anava amb Mn. Joaquim Garrit i Rigol. La missa era organitzada cada any per el Centre Excursionista de Terrassa.
I ens diu: “Mn. Joaquim no depenia de cap parròquia, als anys seixanta era un capellà obrer que treballava en una ferralleria, jo el recordo que va venir a buscar unes maquines velles a la Tintoreria Llanera amb un toro i una furgoneta. Ara que te 86 anys per fer unes reunions encara va cada setmana a Barcelona a peu per Collserola“.
Una altra anècdota que ens explica diu: “A la primera manifestació de capellans que va tenir lloc davant de la policia a via Laietana, Mn. Joaquim de les garrotades que li van donar li van caure les ulleres al terra, i per no perdre-les les anava buscant i mentrestant, com que no podia fugir, el policia l’anava garrotejant l’esquena”.
En Ricard també esmenta que “per no tenir de caminar tant a la nit, els deixaven la clau de la barrera de can Robert i podien aparcar a can Pobla“.
Finalment ens indica que “a la missa del gall de la Mola en el sermó Mn. Garrit ens va recitar el Cant espiritual: Palau i Fabre” que com que li va agradar mot ens transcriu a continuació:
No crec en tu, Senyor, però tinc tanta necessitat de creure en tu,
que sovint parlo i t’imploro com si existissis.
Tinc tanta necessitat de tu, Senyor, i que siguis,
que arribo a creure en tu – i penso creure en tu quan no crec en ningú.
Però després em desperto, o em sembla que em desperto,
i m’avergonyeixo de la meva feblesa i et detesto.
I parlo contra tu que no ets ningú. I parlo mal de tu com si fossis algú.
Quan, Senyor, estic despert, i quan sóc adormit?
Quan estic més despert i quan més adormit?
No deu ser tot un son i, despert i adormit, somni de la vida?
Despertaré algun dia d’aquest doble son i viuré, lluny d’aquí,
la veritable vida, on la vetlla i el son siguin una mentida?
No crec en tu, Senyor, però si ets, no puc donar-te el millor de mi
si no és així: sinó dient-te que no crec en tu.
Quina forma d’amor més estranya i més dura!
Quin mal em fa no poder dir-te: crec.
No crec en tu, Senyor, però si ets, treu-me d’aquest engany d’una vegada; fes-me veure ben bé la teva cara!
No em vulguis mal pel meu amor mesquí.
Fes que sens fi, i sense paraules, tot el meu ésser pugui dir-te:
Ets.
Adjuntem unes felicitacions que es lliuraven als assitents a la Missa del Gall, una del 2011 i una del 2012 i de les que tant sols se n’editaven 200 exemplars.
Records de Terrassa 
Vaig enviar unes fotos de la Missa del gall al que era president del centre excursionista i em va contestar així : Bon dia Ricard,
ja fa dies que vaig rebre les teves fotografies de la nit de Nadal i Missa del Gall, però fins avui no m’ha vagat per poder donar-te’n les gràcies.
Per l’any vinent, una d’elles, servirà per il•lustrar la pròxima convocatòria al cim de La Mola de la nova celebració, si hi han bons ànims i salut per part de tothom, especialment pel Joaquim, que com be deus de saber ja l’han hagut d’operar varies vegades de la bufeta de l’orina per problemes de pòlips i berrugues interiors. Encara que per sort nostra i de tots, no li manquen pas les forces ni les ganes de caminar.
Esperem que tot vagi d’acord amb els nostres desigs.
Tinguis un bon any i rep una afectuosa encaixada de,
Àngel Casanovas i Crespo
Centre Excursionista de Terrassa
També vull dir que la coral del centre excursionista cantava a la Missa.
Acabada la Missa posàvem sobre els bancs i damunt l’altar: torrons, cava, coca etc. i fèiem un piscolabis. Seguidament i pel mateix camí dels monjos tornàvem a l’aparcament.
Vull dir per qui no ho sapiga, Que el dia 5 de setembre de 2011, va morir sobtadament l’Àngel Casanovas i Crespo.