Una fotografia i un record personal de l’Escola Bethsaida

29 11 2017

Hem rebut un record del Jordi Fortet juntament amb una fotografia de l’escola Bethsaida, arrel del post que vàrem publicar i que podeu veure fent click aquí.

I diu així:
“Vaig ser alumne de l’escola Bethsaida junt el meu germà l’any 1972. El meu germà feia 3er d’EGB que era el darrer curs que s’hi podia fer, i jo 1er. Recordo que només entrar a l’escola, que es trobava al 1er pis, feia una forta olor a Dacs (ceres per pintar), que provenia d’un gran armari que es trobava a l’entrada amb tot de material escolar. Fèiem anglès des de 1er. cosa poc habitual a l’època. També recordo el petit pati que s’hi arribava mitjançant dos passadissos exteriors que envoltaven la impremta que hi havia a la planta baixa. Conservo una fotografia amb els nens de 3er. (7 nens i 2 nenes) en un dels passadissos exteriors que donava al patí” (i que és la que il·lustra aquest record).

Sobre la fotografia ens comenta el següent:
“En la fotografia es pot observar el meu germà més gran. La foto està presa des d’un dels passadissos exteriors que donaven al patí. Des de la barana es veia el patí de la impremta que hi havia a la planta baixa. Els nens estan a punt d’entrar a l’aula i el patí, molt petit, queda al fons”.

I afegeix:
“No tinc masses records d’aquesta escola ja que només tenia 6 anys. Recordo que el personal docent era tot femení. Dels alumnes no he tornat a saber res d’ells, malgrat haver estat a casa d’alguns, acompanyat del meu germà, el mateix any 1972. Recordo un parell de germans que anaven a la mateixa escola (ara no recordo si eren bessons) i que vivien en el Portal de Sant Roc. També recordo un company que vivia al carrer Arquímedes cantonada Pare Llaurador i a una nena que vivia al carrer Topete. A l’escola quan hi havia un aniversari ens posaven tots en cua al voltant del protagonista per felicitar-lo i que ens donés un caramel. Passats alguns anys em vaig trobar amb la mestra que tenia al Bethsaida en el parc de Sant Jordi, jo no la vaig conèixer però ella a mi si. Seria per l’any 1975 o 1976. Res més des de llavors”.
I finalitza dient: “si algú es reconeix a la fotografia felicitats, segur que vàrem jugar junts”.

I nosaltres afegim que si algú es reconeix i ens ho vol fer saber creiem que seria molt bonic dons potser ajudaria a retrobar-se amb amics de la seva infantesa.

Anuncis




Records de les Festes franquistes a Terrassa i la darrera nòmina del Franco

10 11 2017

L’amic Josep Badrenas ens ha fet arribat aquests records:

En relació al post anterior del Blog comenta: “Jo no recordo en absolut la Festa de la República, entre altres coses, perquè encara no havia nascut, es a dir, amb 77 anys, no he viscut mai en règim de República, com la immensa majoria de catalans o espanyols actuals, i estic segur que des del 1936, al menys oficialment, no s’ha celebrat més aquesta efemèride”.

I afegeix: “Però, em sembla recordar de la meva joventut, possiblement en els anys de la postguerra, que a l’abril hi havia un dia festiu, no se ben be quin dia era, on és celebrava alguna cosa del règim franquista…, de la mateixa manera que es celebrava: l’entrada dels Nacionals, el dia del Caudillo, el dia de la Raça (encara vigent), el dos de maig canviat després pel 1 de maig ( la secció femenina del Frente de Juventudes aprofitava per fer la seva demostració anual de folklore a l’estadi de Madrid), o el 18 de juliol.

Aquesta festa, desapareguda per causa del règim post franquista amb la instauració de la Democràcia, podem dir que l’hem esborrada del mapa, gràcies a Deu!!!, ja que representava el “Alzamiento Nacional” i com a “premi” per la victòria del General Franco, el govern de torn, en els anys 50, va establir una Paga Extra, coneguda com la “paga del 18 de juliol” consistent inicialment en una gratificació de 20 dies de sou, que es va ampliar al cap d’uns anys a 30 dies. Malgrat l’interès en esborrar tots els símbols franquistes, aquest fet no es va eliminar, sinó que es va passar al 30 de juny i així tots contents. Quan ens toquen la butxaca, no ens importa mantenir segons quina simbologia, encara que procedeixi de la commemoració d’uns fets com aquests.

Val a dir que també es va instaurar la paga extra de Nadal en la mateixa època i, al convertir-nos en un estat laic, em passat a nomenar-la com a Paga del desembre. I menys mal que les han mantingut, malgrat que sembla que darrerament les dels jubilats i pensionistes, creen un maldecap al Govern, cada sis mesos. Desconec si en temps de la República o “abans de la guerra” havien existit les pagues extres, o si m’equivoco al dir que les va establir en Franco.

També m’agradaria saber, si algú ho recorda, quina festa es celebrava a l’abril?, Gràcies”.

Resposta: La festa que es feia a l’abril era el dia 1 d’abril, data de la Victoria Franquista en la Guerra Civil, tal i com pots comprovar en la revista “No Importa” del Frente de Juventudes de Terrassa.

Curiositat: Us hem inclòs un curiós document històric de la darrera nòmina cobrada pel General Franco el 2 de desembre de 1975 de 168.477 pessetes de l’època, amb una retenció de 13.279 pessetes de IRPF i 489 en concepte d’orfes. Però el més curiós es veure es desglossament de la seva nòmina ja que figuren coses tan inversemblants com les partides corresponents a les condecoracions imposades per ell mateix i que pugen més del doble del seu sou. O sigui, jo em condecoro i així m’apujo el sou.