El sifons terrassencs encara són vius

19 09 2017

Antigament a cada ciutat i en molts pobles hi havia un fabricant de begudes refrescants i a Terrassa, com és lògic, també hi va haver una llarga tradició d’empreses que fabricaven o omplien sifons.

La marca més antiga encara en funcionament a Terrassa és la Casasayas que el 1930 va fundar en Valentí Casasayas amb el seu fill Domingo. També podem recordar la seva marca de gasoses Sanitex i els sifons Nayade. Info a: http://www.casasayas.net/cat/

També cal que citem a l’actual Sanmy, que va néixer al 1895 de la mà dels germans (Franciso i Santiago) i que van venir a Barcelona des de Saragossa per treballar inicialment en una fàbrica de sifons del carrer Aribau. El 1985 compren la fàbrica de Manel Oms quedant-se un les instal·lacions de Barcelona i l’altre les de Badalona. L’any 1960 el negoci va passar a mans de Santiago i Miquel Puértolas Queralt, que ven registrar la marca Sanmy: San de Santiago i My de Miquel, però no va ser fins l’any 1992 en que van traslladar les seves instal·lacions de Badalona a Terrassa, adquirint una fàbrica de La Casera. Info a: http://www.sanmy.es/

Altres fabricants de sifons a Terrassa van ser: Dalmases i Ramoneda (la antiga Tarrasense) del carrer Sant Llorenç 110, tot i que abans aquestes dues marques havien anat per separat.A la dreta podem veure un anunci del 1907. Posteriorment trobem la marca de la Vidua de A. Ramoneda al Carrer Torrela, 9.

També podem citar la marca Miquel Mallofré del carrer Jodis, 4. I també els sifons Rovira Raventós i els Torres i si potser algú en coneix algun que ens hàgim oblidat, li preguem que ens ho faci saber.

Menció apart serien erls fabricants de gasoses entre els que podem citar a més dels ja esmentats: el professor Daniel Blanxart que de jove va muntar una petita fàbrica i que podem veure’l en la foto de la dreta, les gasoses Castellet de l’Avinguda Jacquard 13, les gasoses Geiser, les gasoses La Moderna de Martirián Hostench de la Plaça del Progrés, 43, la Predilecta S.A. i les gasoses José Viver, del carrer Sant Josep,34.

Breu resum històric del sifó:
El sifó és un recipient, generalment de vidre o d’acer, amb tap fix o enroscat proveït d’una vàlvula que resta tancada, llevat de quan és accionada per una petita palanca i mentre hom l’acciona, que conté o pot contenir aigua carbònica artificial.
El tap, que allotja la vàlvula i el suport de la palanca, és proveït d’un broc, que comunica amb un tub, de vidre o de plàstic, que arriba gairebé al fons del recipient, pel qual surt l’aigua carbònica en accionar la vàlvula, per l’excés de pressió interior respecte a l’atmosfèrica.
Tinguem en compte que els romans ja coneixien fonts d’aigües carbonatades efervescents. Aquestes eren transportades en recipients segellats per tal de que no es perdés l’efervescència i evidentment només les podien comprar la gent més rica, com els emperadors, o les famílies que vivien prop dels manantials. La gent creia que tenien propietats curatives, en especial per els problemes digestius.
Hi ha qui situa el naixement del sifó al segle XVI, en la cort del rei Carlos I (1560) amb la creació d’una aparell de fusta de mides colossals. Cal esperar dons al 1768 que un tal Priestley aconsegueix saturar l’aigua amb àcid carbònic per realitzar el producte de forma totalment artificial. Uns anys després i gràcies a l’enginyer alemany Andreas Brehme, es van poder començar a fabricar els primers sifons (1799) inicialment venuts a Alemanya i desprès a Anglaterra.
Però el sistema del sifó tal i com el coneixem no es va patentar fins l’any 1829 per un tal M.M Deleuze i Detilleul. Aquest invent el va aplicar un tal M. Savaresse per crear el primer sifó tal i com avui el coneixem (i, curiosament, la patent la va registrar a nom d’Antoine Perpigna fet que fa que algú citi aquest nom com l’inventor del sifó).
Cal indicar que l’ampolla de sifó era un objecte perillós ja que deien que podia explotar si queia al terra i per aquest motiu se’l protegia amb una reixeta metàl·lica i que després va ser feta de plàstic. Les ampolles de sifó s’han fabricat al llarg dels anys en multitud de colors i formes, amb vidres transparents o fumats, llisos o gravats amb estampacions florals o geomètriques i normalment serigrafiats amb el nom del fabricant que també es posava en el broc que inicialment era de metall i que després es fa fabricar de plàstic dur. També cal citar el caixons de fusta amb compartiments que es feien servir pel seu transport i que també portaven el nom del fabricant. Cal indicar que és molt comú trobar que l’ampolla de vidre i el broc porten marques diferents i és que s’aprofitaven entre les diferents marques, inclús de poblacions diferents.

          


Accions

Informació

5 responses

28 12 2017
Ana Fernández Álvarez

La fotografia del Daniel Blanxart (fàbrica gasoses), si l’augmentem, em sembla que es tracta d’un muntatge amb un rostre afegit

28 12 2017
SRC

Resposta: En cas de que ho sigui (que no ho se) no ha estat realitzada per ningú dels Records de Terrassa. En tot cas deixem la resolució d’aquest comentari als expers en fotografia de la ciutat o en mans dels historiadors. Ja em dit sempre que l’espai dels records no és un espai històric sinó un espai per ecuperar records o curiositats a l’entorn de la nostra ciutat. Gràcies.

7 08 2021
Joaquín.

¿Porqué le pusieron la cara del supuesto Daniel Blanxart a otro joven?

7 08 2021
Joaquín.

Este hombre, Daniel, un grande de Terrassa, inventor, millonario, pero sin infancia, no hay fotos de su juventud. Pero si un fotomontaje, como muchas más fotos históricas, como el teatro Principal, de donde desaparecieron las esculturas, además de escribir sobre la foto, en un lugar que estaba en blanco, el futuro nombre del teatro.
Un mutante que traicionó a su gente y al que le regalaron una historia falsa y riquezas, a el o por su padre.

Mas tarde llegaron a Terrassa los jóvenes inmigrantes, a pueblos con poca población, como mi padre, que sin saber nada de lo que ocurrió, fueron repoblando el pueblo.
Pueblos en los que no había casi nadie.
Esa es la historia de ese personaje y otros muchos. Tan solo hay que observar las fotos antiguas, fotos de baja calidad, muy comprimidas, siempre con el mismo cielo, personas todas de negro a veces mal pegadas, mala perspectiva, etc, etc.

Ese genocidio del terror rojo en el 36, fue mucho mayor de lo que dicen. De ser expertos en geometría a lo que hay ahora, evolución degenerativa, mezcla de razas, pronto verán los de la esencia catalana sus nietos de chocolate, café late, o ojos en raya y lo aceptarán por que es lo que les dicen que debe ser.

Por cierto, los chinos en 1900 eran negros, de ahí esos 50 años de aislamiento, había que blanquear la zona.

Falsificar fotos de la historia es algo muy serio,

9 08 2021
SRC

Perdona Joaquín pero no puedo publicar tu comentario ya que puede ofender a otras personas que lo lean.
Hablar de genocidio són palabras mayores que debería usarse solo en ciertas publicaciones y en está solo se pretende dar cabida a los recuerdos de las personas y no ha expresiones como la que tu has usado. Entiendo lo que quieres decir y me sabe mal, pero o corriges esas expresiones o no podré publicarlo. Espero que me entiendas. Recibe un cordial saludo y gracias por leer el espacio de los Records de Terrassa.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s




%d bloggers like this: