Un catàleg dels nans que es venien a El Ingenio

29 06 2017

 Amb la tradició dels capgrossos de la nostra ciutat avui hem volgut recordar una antiga propaganda de la casa El Ingenio de Barcelona en que anunciava el seu catàleg de dissenys, entre els que podem observar alguns dels que la ciutat va adquirir a principis de segle XX i dels que malauradament ja no se’n conserva cap.

En aquest antic catàleg a més d’aquestes figures també s’hi podien adquirir altres elements per Festes, com és el cas dels anomenats globus grotescos, fabricats amb pàper inflamable (tal com be s’indica en la mateixa publicitat) i quew tenien unes mides espectaculars de més d’entre 2 i 3 metres d’alçada.





Una casa amb història a la Font Vella

16 06 2017

En el 45 de la Font Vella hi havia la casa del sastre, polític republicà i escriptor, Joaquim Marinel·lo i Bosc, nascut a Terrassa el 15 d’octubre de 1838 i mort el 23 de desembre de 1903.Posteriorment s’hi va establir el llauner italià Camil Scafa (dades aportades pel Rafel Comes).

Cap al 1914 s’hi va traslladar la ferreteria de Ramon Argemí i Solà, que abans (cap al 1904) estava al 55 del mateix carrer. En aquest establiment s’hi venia ferreteria, quincalla, bateries de cuina en ferro, estanyat, esmaltat, inoxidable i alumini.

El Ramon va morir el 10 /3/1923 i la seva vídua, Maria Riera Comasvelles, va continuar el negoci fins que el seu fill Domènec Argemí Riera, que tenia una ferreteria pròpia al carrer de Gavatxons (Ferreteria Moderna), 4 bis, va tancar-la els anys trenta per continuar la de la Font Vella de la seva mare.

Si ens fixem en la publicitat del 1937 es torna a dir només Ferreteria Argemí, però el carrer ha canviat de nom i ara és el carrer Joaquim Maurín, que fou un conegut polític comunista, de la CNT i secretari general del POUM.

A la postguerra es va anomenar Almacenes Argemí, fins que Domènec Argemí va traspassar el 2/1/1941 la ferreteria a Vilaseca Bas S.A. de Barcelona que continuà el negoci com una delegació seva a Terrassa.

El 1957 el titular de la ferreteria ja era una altra societat, Útiles y Menages CAS. Va estar obert fins l’any 1983 en que va traspassar-se el local i es va dividir l’edifici en habitatges independents i el baixos es van reformar per acollir un bar, anomenat Granja Font Vella, el qual es va traspassar el 1 d’abril del 1995 amb el nou nom de Cafeteria Nova Font Vella.

L’edifici és obra de l’arquitecte Salvador Soteras i Taberner (nacut a Madrid el 1874 i mort a Barcelona el 1925) i és de l’any 1908 i tot i que no pot considerar-se d’estil modernista, podem destacar en la llinda de la porta un petits motius florals encastats i pintats.

D’aquest arquitecte a Terrassa cal destacar l’edifici del Banc de Terrassa del carrer de Sant Jaume 26 d’estil clarament modernista i que malauradament va perdre els grans fanals de llautó que li donaven un aspecte majestuós.





El Museu Municipal de la Radio Eudald Aymerich que resta en l’oblit

9 06 2017

Avui volem recordar un patrimoni que va cedir a la ciutat l’Eudald Aymerich i que en el seu moment va suposar el compromís de la ciutat i dels seus dirigents de crear a Terrassa un Museu de la Radio que portés el seu nom.
L’Eudald Aymerich Tarradella va nèixer el 16 de maig de 1891 en una casa situada a la FontVella, 49. De ben jove ja va tenir afició als experiments d’enviament i recepció de senyals mitjançant ones i això el va portar a estudiar peritatge elèctric.

L’Eudald va començar treballant a Barcelona als 17 anys al taller mecànic-electricista de Lluís Escolà i als 22 anys ja n’era l’encarregat mentre feia classes nocturnes a les Escoles Industrials on obtingué el títol de Perit Electricista (el Rafel Comes conserva aquest títol en el seu arxiu). Als 27 anys retornà a Terrassa on amb l’ajuda del seu germà Joan (assassinat pels de la FAI l’agost de 1936) i va comprar la botiga d’electricitat Aurell i Cia. que estava en els baixos de la casa del Baró de Corbera i la traslladà a la casa que va llogar i arreglar en el número 43 de la Font Vella i que va convertir en residència-botiga (la va inaugurar el 1918), en la que va començar a organitzar unes reunions amb afeccionats a la radio que el van portar a fundar el Club de Radio Terrassa el 27 de novembre de 1928 i només un any desprès ja va organitzar el primer concurs de receptors de galena que molts encara recordaran ja que en aquells anys era comú que la gent se’ls construís artesanalment a casa.

Poc a poc, la seva col·lecció d’aparells de radio es va anar engrandint gràcies a que molts clients li portaven la radio antiga quan anaven al seu comerç a comprar-ne una de nova. Una anècdota és que fins hi tot tenia guardat un aparell que es va endur la rierada del 1962 i que va recórrer varis quilometres per la riera de les Arenes.

Peces cedides a la ciutat de Terrassa:
La primera vegada que algunes de les seves peces van sortir de la botiga va ser en motiu d’una mostra pública que es va realitzar a la sala d’actes de Radio Terrassa l’any 1949.
L’any 1974 el Sr. Aymerich va prendre la decisió de cedir la seva col·lecció a la ciutat i per aquest motiu es va organitzar una exposició a la seu del Museu Tèxtil que llavors dirigia en Francesc Torrella Niubó. La mostra la va dirigir en Jeroni Font Casals i l’Ajuntament i Radio Terrassa van cobrir les despeses i es va inaugurar formalment el 22 de novembre de 1974, amb la presencia del llavors alcalde de la ciutat, en Josep Donadeu Cadafalch entre d’altres personalitats.
El 16 de desembre l’exposició va ser desmuntada i traslladada a la casa Alegre de Sagrera amb la idea de que algun dia es fes realitat el Museu Municipal de la Radio Eudald Aymerich.

El Museu Municipal de la Radio Eudald Aymerich:
A principis de 1979 la regidoria de Cultura de l´Ajuntament i la Junta Municipal de Museus de Terrassa acorden instal·lar el Museu Municipal de la Ràdio Eudald Aymerich a l´edifici de propietat municipal conegut com a Casa Geis (originalment casa d´Antoni Josep Torrella), al carrer de Gavatxons, 9 (segons s’indica a “Història del patrimoni museístic de Terrassa 1904-2004” de Neus Peregrina). Si hem de ser justos cal indicar que la idea inicial de fer un Museu es va gestar gràcies a la intervenció del Sr. Josep Manuel Salillas i també del llavors director de Radio Terrassa, el Sr. Joan Marqués Casals, entre d’altres persones i entitats.Malauradament la crisis d’aquells anys i la manca de diners va fer que no es comencessin les obres i mentrestant es va posar un rètol anunciant el futur Museu de la Radio
a l’entrada tot i que a dins encara no hi havia rés. No va ser fins a principis del 1980 que per fi es van poder començar les obres per tal d’adequar el local amb la idea de inaugurar el Museu per la Festa Major del 1980, com així va ser. Com a curiositat podem esmentar que el Josep Manuel Salillas va editar un llibre explicant la història del Museu abans de que es fes la seva inauguració formal.

Cal indicar que aquest Museu sempre va estar restringit a visites concertades i que les tasques de documentació, conservació, i exhibició eren realitzades de forma voluntària per membres de la Junta Municipal de Museus.L´any 1991, amb motiu de donar nous usos a la Casa Geis, totes les col·leccions del Museu Municipal de la Radio Eudald Aymerich van ser traslladades als dipòsits museístics del Museu de Terrassa, on encara se’n conserva una bona part, mentre que una selecció de les mateixes es van dipositar (novembre de 1994) al Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya. En aquest dipòsit es van cedir un total de 225 peces de les més de 3.000 que tenia la col·lecció original. Curiosament l’exposició que el Mnactec va inaugurar l’abril del 2005 sobre la radio va mostrar-ne només 100.Això vol dir si els números no fallen, de les 3.000 peces que es van cedir a la ciutat els terrassencs (que en som els legítims dipositaris) només en podem veure 100 i del Museu que la ciutat es va comprometre a fer de moment rés de rés. Actualment val a dir que el Mnactec no té en exposició permanent aquestes peces i que si les vols veure has de demanar un permís especial per accedir als seus magatzems.

Preguntes finals:
Creieu que la ciutat hauria de comprometre’s a fer el Museu de la Radio Eudald Aymerich tal i com es va quedar en el seu dia que es faria?
O creieu que ja estaria bé que es pogués veure una petita mostra al Mnactec i que la resta quedés ben guardada als dipòsits municipals?
En tot cas cap de les dues opcions avui en dia és possible (fins quant?).





Crèdits de postguerra a 1 pesseta per obrer

2 06 2017

Avui us presentem un document excepcional i històric, en el que s’indica que la “Comisión de Incorporación Industrial y Mercantil Número 2”, desprès de finalitzada la Guerra Civil, va convocar una assemblea General amb les indústries del ram tèxtil-llaner dels dos centres més importants de Catalunya: Terrassa i Sabadell; en la que presidida pel Comte de Montseny, es van estudiar les possibilitats de realitzar un pla de recuperació dels danys materials soferts per aquestes indústries a Catalunya i que posteriorment es van concretar en una comissió expressament creada a tal efecte.
El Pla al que es va arribar proposava la reconstrucció d’edificacions fabrils i la reparació i substitució de la maquinaria destruïda per “la fúria marchista en su huida”, per tal de que aquesta industria es trobés en la mateixa situació potencial que tenia el 18 de juliol del 1936.
El Pla proposat tenia les següents bases:
1 – Del estudi tècnic realitzat per la reparació dels danys soferts en tota Catalunya, només en el que fa referència als edificis, maquinaria i instal·lacions es calcula un total de 10 milions de pessetes.
2 – Que aquesta quantitat s’hauria d’invertir en forma de crèdits als industrials damnificats amb un interès que no sobrepassi el 3% i amb un termini d’amortització de 6 anys.
3 – Que la garantia i pagament del préstec total es fonamentarà amb l’entusiasta i complerta solidaritat de tots els industrials del ram, els quals es comprometen a acceptar l’obligatorietat de la seva cancel·lació mitjançant l’abonament des de la data de concessió d’una prima consistent en el pagament d’una pesseta setmanal per cada obrer.
4 – Tenint en compte que els cens d’obrers es calcula en uns 38.000 operaris, això suposa 1.900.000 pessetes de recaptació anual, de tal manera que el primer any quedarà reintegrada la cinquena part i així successivament.
5 – El seguiment es farà mitjançant la creació d’una Junta qualificadora composada per 3 industrials de Terrassa, 3 de Sabadell i 3 de la resta de localitats de Catalunya.
Aquesta petició es va signar per totes els interessats en la “Província espanyola de Cataluña, 11 de marzo del III Año Triunfal, 1939”.
Cal indicar que en la mateixa data es va generar un document específic de les industries de Terrassa on, acollint-se en els principis de l’acord anterior, indicaven que a 18 de juliol del 1936 l’estoc de mercaderies i matèries primes a Terrassa tenia un valor estimat d’entre 55 i 60 milions de pessetes i, per tal de cobrir les importants necessitats locals, es demanava a l’estat espanyol un préstec extraordinari de 20 milions de pessetes que hauria de ser administrat per la Banca Local.
Entre les signatures d’aquest document signat a “Tarrasa, 11 de marzo del III Año Triunfal, 1939” hi podem veure les dels representants de:
Sala y Badrinas, Vallhonrat y Cia, Fontanals S.A., Pont Aurell y Armengol S.A., Humet H., Aymerich y Amat, Donadeu y Cia, Hijo de Jose Marcet Poal, P. Colomer Ambrós, Costa y Blasi, Manufactura Textil, Anónima Font Batallé, Amoros y Cia, Hijo de F. Roig Llauger, Jover y Cia, Juan Codina, Francisco Onandia, Ignacio Coll e Hijo, Hilaturas Matarí, Manuel Vallhonrat, Hilados y Tintes Soler, Abad y Ribera, Ernesto Baumann S.A., Hijo de Emilio Badiella Ribas, Costa y Arch, José Freixa e Hijos, Hijo de Martín Colomer, Hijo de Jose Brujas, Hijo de Pedro Ribas, Tarrasa Insdustrial S.A., Manufacturas Auxiliar S.A., Vda. de Juan Palet, Flotats, Matalonga, Comas, Gorina y Grau, Roca Pons, entre molts d’altres.