Una joguina dels anys 50 arriba als Magatzems Cardellach

No se si algú recordarà que als anys 50 es va popularitzar una joguina senzilla feta de plàstic que consistia en una gallineta que al pitjar-la posava uns ous també de plàstic. Aquest record m’ha vingut al cap al veure un anunci dels Almacenes Cardellach de Terrassa del mateix any 1950 en que s’anuncia que ja es poden comprar al preu de 15 pessetes.

Curiosament en l’anunci s’indica que es tracta d’una joguina ideal per les Mones de Pasqua i és que el que es volia era substituir la figureta de xocolata del damunt de la Mona per la gallina de plàstic.

Curiosament aquesta joguina no va desaparèixer i diversos fabricants en van anar traient diferent models fins l’actualitat fabricades, això si, a la Xina. Potser ara que s’acosten els reis en podeu demanar una.

Per cert, els Almacenes Cardellach estaven situats al carrer Sant Pere 40 i antigament eren coneguts com a cal 95 ja que tenien un aparador ple de productes al preu únic de 95 cèntims. Qui no els recorda, oi?

Bon Nadal i Millor Any 2017

Com cada any des dels Records de Terrassa aprofitem per desitjar-vos un Bon Nadal i un millor any 2017, any en que aquest Blog celebrarà el 10è anniversari.

I, com sempre h fem amb una felicitació de Nadal terrssenca, però aquesta vegada amb un xic de misteri.

Com a pistes direm que la foto correspon a la Nevada del dia de Nadal de l’any 1962 i que a té que veure amb la industria terrassenca d’aquells anys.

Qui sap ubicar aquest magnific exemplar de cedre que se solia engalanar en les festes nadalenques?

 

A les 5 començaven a treballar al Vapor

A principis del segle XX (aproximadament al 1901) es quan es va fer la foto que avui he triat per recordar una època en que la manera de treballar no s’assembla gens a la que tenim avui. Els treballadors que hi surten són de l’antic vapor de can Amat que hi havia al carrer General Mola (avui La Rasa) on hi havia els telers i la filatura de carda a més dels aprests i acabats que funcionaven gracies a dues màquines de vapor que donaven la força motriu als embarrats que movien els eixos de les màquines i telers.

En aquells anys la jornada començava a les 5 de la matinada i a les 8 i mitja es donava als treballadors un petit descans per esmorzar i aquest sortien a un petit jardí per asseguts a terra menjar el que havien portat de casa amb els seus cistellets, tal i com podem observar en la fotografia.

El més interessant de la imatge que ens ha arribat és que sabem els noms dels 5 que hi surten: d’esquerra a dreta teníem en Francesc Gorina, fogonista, en Bartomeu Badiella, contramestre de les desgrassadores, en Jaume Ribas, fogonista, en Francesc Pujadas de la secció d’aprests i en Quirico Gorina de la secció de calderes. Com podem observar van vestits amb la clàssica brusa i el mocador al cap. També són destacables els mostatxos que llueixen i que avui tant de moda estan entre els Hipsters. Una curiositat són els peus descalços que els donaven una major comoditat en el treball, tot i que avui ens costi d’entendre.

En una segona fotografia ja més ben posats podem observar un altre grups de treballadors de la mateixa època i que podem reconèixer d’esquerra a dreta i començant per els que estan dempeus: Damià Vigués, conegut com el “noi xic”, ajudant de telers de garrot, en Josep Samaranch, majordom de filatura de carda, en Pere Casarramona, conegut com el “sagal”, majordom de telers, en Bartomeu Morros, majordom d’aprests, n’Estanislau Palà, segon teòric, en Joan Talló, encarregat del magatzem de fil i en Marià Margarit, encarregat d’ordidors. I asseguts, en Ramon Boix, maquinista, en Josep Calsina, ajudant teòric, en Salvador Ragón, ajudant de telers Jacquard, en Jacint Torres, ajudant teòric i en Benet Vigués, ajudant de telers de garrot. Aquestes fotografies van ser fetes per en Andreu Solà Català, teòric de teixits.

En aquesta segona imatge podem observar que van més ben vestits que en l’anterior i fins i tot porten espardenyes als peus, fet que denota que la majoria tenien càrrecs millors que els anteriors. El vapor de can Amat es denominava oficialment “Sala Hermanos” i va ser el que al 1910 va donar origen a la gran empresa Sala i Badrinas.

Al carrer de Sant Francesc s’hi feien sabates

Poca gent sabrà que als anys 60 hi havia un petit taller de sabateria artesana al número 51 del carrer Sant Francesc, regentat per un tal Isidro Queralt Barrull què, com molts altres treballadors, a més de la feina en el seu taller feia hores portant un teler en una empresa tèxtil de Terrassa (al Sala i Badrines).

En la fotografia que hem aconseguit, el podem veure confeccionant unes sabates a mida en unes condicions que semblen bastant precàries: una bombeta de 125 v. penjant d’un fil a sobre seu, una taula vella i plena d’estris, un cubell als peus per estovar el cuir, un martellet a la mà per clavar les puntes de les soles, una cadira de cuir per poder aguantar les llargues hores de treball, uns pots de cola amb aquell fort olor que deixen anar, un calendari penjant de la paret marcant el pas inexorable del temps i una finestra que deixa passar la llum i potser l’ajuda a estalviar un xic d’elèctric en les hores diürnes; en fi, un munt de records d’un ofici ja desaparegut a la nostra ciutat.

Per cert, l’Isidre feia “més hores que un vigilant” i és que segons ell deia “no vull que la meva dona hagi de treballar fora de casa“. Avui aquesta manera de pensar no té gaire futur entre la gent jove, oi?