El record d’un republicà que va acabar a Mathausen

10 06 2016

escales de mathausenEn un anterior record (veure post) vaig explicar la relació de la meva família amb l’Espluga del Francolí i aquest record d’avui hi te molt a veure.
Una de les tietes de la meva mare es deia Teresina i estava casada amb un tal Ton Vendrell, però no van tenir fills. El fet és que al esclatar la guerra civil al Ton li van demanar que portés els comptes de la cooperativa del pa, ja que l’alcalde era justament un cosí seu.
Al dies finals de la guerra i quan els nacionals eren prop d’entrar a l’Espluga l’alcalde el va a cercar i li diu que haurien de fugir. Ell no ho veu clar però accepta acompanyar-lo amb la condició de que passin per Terrassa on hi tenia família (els meu avis).
Et fet és que hi arriben i són molt ben rebuts, de manera que decideixen quedar-se uns quants dies; fins que l’alcalde diu que han de marxar ja que el front avança i te por que l’agafin. Llavors el Ton diu de quedar-se a Terrassa, ja que a ell creu que no el buscaran dons no havia tingut cap càrrec polític.
L’alcalde li insisteix que sisplau l’acompanyi per no tenir que anar sol i el Ton finalment l’acompanya. Creuen la frontera i van a parar a un camp prop d’Argelers. Al cap d’un temps llarg on malviuen en terres franceses sense possibilitat de tornar a casa, i ja en plena ocupació alemanya, són detinguts i de nou portats a un camp de concentració en terres franceses, fins que un dia arriben uns soldats alemanys que els fan posar tots en fileres (això ho sabem pel que va explicar el cosí quan anys desprès va retornar a casa).
El que van fer llavors els alemanys va ser jugar amb el destí de les persones i van començar a comptar: 1, 2, 3, 4, i el que fa 4 el separen. Llavors ningú sabia el destí, però a on se’l van emportar va ser al Camp de Mathausen on finalment va morir.
La família no en va saber mai rés d’aquest fet fins que un dia, molts anys després, va arribar al poble un senyor que no coneixien de rés i els va informar de que sabia del cert que havia mort a un camp d’extermini i que ell mateix es podia encarregar de demanar unes indemnitzacions, que llavors l’estat alemany donava a les famílies dels morts en aquells camps.dibuix amat piniella arxiu comercal del bages
Aquest senyor es va encarregar de tot a canvi de cobrar el 50% del import dels endarreriments. El fet és que, a més de cobrar una important quantitat de diners, la Teresina va seguir cobrant una mensualitat fins que va morir. Com a curiositat podem dir que amb aquells diners es va poder comprar una caseta i un burret i viure millor la resta de la seva vida.
El Ton va tenir l’oportunitat de quedar-se a Terrassa però el destí li havia preparat un final imprevist. Potser la decisió d’acompanyar al seu cosí va ser pel seu caràcter. La mare diu que ella el recorda com una persona molt alegre i que feia sempre bromes per alegrar als demés.

Notes: El dibuix de la dreta pertany al arxiu privat Amat-Piniella de l’Arxiu Comarcal del Bàges. La foto superior correspon a l’escala d’accés a les canteres del camp de Mathausen i que va ser realitzada per soldats republicans.

Advertisements

Accions

Information

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s