Fa uns dies en el programa “El divendres” de TV3, que es va emetre des de la plaça Vella de Terrassa, es va comentar com a paraula genuïna de la nostra ciutat la “taifa” i es va assegurar que aquesta paraula és l’equivalent local a la típica carmanyola.
En principi sembla que ningú hi va posar esment a aquesta afirmació, però nosaltres hem rebut recentment una opinió que porta certa polèmica a aquesta tesi i que volem compatir amb tots els nostres seguidors. Sense ànims d’entrar en cap discussió ni prendre partit en cap sentit, el que farem es donar veu a aquesta aportació i que siguin els experts o els mateixos terrassencs que la feien servir qui ho certifiquin o ho desmenteixin.
L’aportació la feta l’amic Ricard Font que ens explica el següent: “Jo com a pèrit tèxtil i membre d’una família que tenia un fàbrica estava d’encarregat d’una secció i recordo que els obrers que feien la jornada seguida portaven la taifa per menjar a la mitja hora que tenien per l’àpat (taifa és una paraula exclusiva de Terrassa)”.
En Ricard segueix i diu: “Alguns es creuen que vol dir fiambrera o carmanyola i això no és del tot cert, ja que la taifa és el conjunt del recipient i la teca”. O sigui que segons el que ell indica, a Terrassa el qui se’n duia la taifa al treball, el que feia era “portar el menjar en una carmanyola”.
Fins aquí el record i el comentari sobre aquesta polèmica terrassenca, a la que esperem que algun dia s’hi “posi fil a l’agulla” i se’n pugui “treure l’entrellat” per tal de que “no perdem pesades”, ja que amb aquests temes “hi ha tela per estona” (si em permeteu la broma, tot utilitzant frases pròpies del nostre passat tèxtil).
En la imatge que il•lustra aquest record podeu observar una taifa de les que emprava quan anava d’excursió amb els escoltes de mossèn Homs (als anys 70) i que ja hi havia a casa dels pares, de manera que sens dubte era bastant més antiga. A casa quan jo demanava la “taifa” em referia a l’estri i no al conjunt com esmenta el Ricard, però admeto que ell es refereix a un temps bastant anterior de quan jo l’emprava.
Records de Terrassa 
No tinc arguments “tècnics” però sí comparteixo els que heu exposat, per haver-los sentit emprar en la meva infància-adolescència, fins el canvi generacional i devallada del Tèxtil.
Virgili Vera, (79)
Records: a casa i en el món obrer tèxtil i de la construcció en dèiem taifa a la fiambrera d’un sol plat. La fiambrera acostumava a tenir dos o tres plats en principi d’alumini. Després va venir la moda (anys seixanta) i va sorgir les paraules en català correcte????. Es va passar a dir segell (per sello), cerilles (per mistos), carmanyola (per fiambrera), vaixell (per barco), llambordes (per adoquins), guixeta (per taquilla), vorera (per acera) …. fins arribar a dir barbarismes com envelop (per sobre) i inventar paraules… Alguns d’aquells barbarismes ja s’han acceptat.
Tens molta raó Ramon. A casa les piques de la cuina eran de “mármol” i no passava res….entre altres moltes coses.
Pompeu Fabra volia fer del català un idioma culte i respectat a tot el mon i el va complicar extraordinariament, sobre tot en el tema dels accents.
Jo el que trobo poc coherent es que el femení plural sigui amb e o sia rosa roses seria millor rosas. La e le deixaria sols pel masculí pare pares.
Hola, deixeu-me posar cullerada al tema TAIFA. Jo que el 2017 tinc 85 anys he de dir que tota la vida, a Terrassa, ens referíem al que era la “fiambrera”.
L’any 46, quan vaig entrar d’aprenent a “La Electra Indistrial- AEG” molts portàvem la taifa amb el dinar. La cuina de l’empresa ens escalfava les taifes poc abans de l’hora de dinar. I tothom en deia taifa. La paraula carmanyola ningú l’havia sentit anomenar, (excepte els mols erudits). Ara que visc a Rubí fa una colla d’anys, mai ningú no ha sentit la paraula taifa. Si algú queda de “La electra” queda saludat, ja que en quedem pocs. Podeu telefonar-me al 619504427.