Un record al voltant de l’hospital militar del Gran Casino

31 05 2016

grafitty hospital miliar gran casinoAvui el record que he escollit fa referència al fet de que el Gran Casino va ser transformat durant la guerra civil en improvisat hospital per els ferits o malalts que arribaven del front. Concretament a l’abril del 1938 es van traslladar les dependències de la CNT, que fins llavors havien ocupat el Gran Casino, a la casa Sagrera, destinant-se les dependències del Gran Casino a Hospital Militar (dirigit pel metge Francesc Palau), amb uns 150 llits que en bona part s’havien requisat de vivendes particulars de Terrassa (diuen que en certs moments fins i tot es van instal•lar llits als jardins). A la imatge de l’esquerra podem observar uns escrits deixats pels malalts a les parets del segon pis de l’edifici.

Però anem a pams i comencem per uns fets que van començar bastant més lluny de Terrassa. L’estiu del 1936 una nena de 12 anys de Terrassa, l’Angelina Casas (avui té 92 anys), estava de vacances a la població de l’Espluga del Francolí que era on havia nascut la seva mare i on encara hi conservava bona part de la seva família.

Al esclatar la guerra els pares, amb bon criteri, li van dir que no es mogués de l’Espluga ja que estava en bones mans i que quan veiessin com anava tot ja l’anirien a buscar (ells estaven a Terrassa, concretament al carrer Cervantes 29, on tenien la llauneria Jaume Casas).

A l’Espluga l’Angelina hi tenia varies tietes, concretament 4 i acostumava a anar cada dia a dinar a cases diferents. El fet és que la guerra no es va aturar i anava a més i els pares van decidir que el millor seria que ella es quedes al poble dons allí al ser pagesos les possibilitats d’alimentar-se estaven més garantides i així va ser com durant uns anys de la seva joventut els va passar en aquella població.

espluga francoliDormia a casa de la tieta Roseta i li deien a cal xollador ja que l’ofici del seu marit era xollar (esquilar) burros i altres besties. Aquesta tieta tenia 3 fills, el Joaquim, el Joan i el Ramon i dels 3 el Joaquim li va tocar anar a la guerra de la que en va resultar malalt per culpa d’haver agafat les febres palúdiques.

Un dia que jugava al carrer diu que recorda que la tieta li va dir “vols venir a veure els teus pares?” i ella evidentment que va dir que si.; era l’any 1938 i tenia poc més de 13 anys. En aquells moments viatjar a qualsevol lloc era una aventura perillosa i si hi ho van poder fer va ser perquè l’alcalde de l’Espluga els va cedir lloc al seu cotxe. Ell anava a Barcelona i els va dir que el podien acompanyar. Un cop a Barcelona tenien que anar a Terrassa i recorda que quan van anar a l’estació del tren l’espectacle que hi va veure la va trasbalsar. Hi havia centenars de persones vivint com podien a les andanes amb màrfegues al terra com si fossin emigrants d’aquests que ara veiem de Síria. Era difícil fins i tot avançar per enmig d’aquell desori i com van poder, i desprès d’esperar moltes hores dempeus, van aconseguir pujar en un tren.

gran casino ocupat per la CNTAl tren l’Angelina recorda que no va poder més i que es va fer el pipi a sobre dissimulant perquè ningú la veies. Un cop a Terrassa la tieta la va deixar amb els seus pares (eren prop de l’estació) i ella se’n va anar a veure el seu fill malalt al Hospital Militar del Gran Casino (a la foto de la dreta veiem un detall del Gran Casino amb les finestres tapiades per l’ocupació que n’havia fet inicialment la CNT). L’Angelina diu que encara recorda que la mare es va passar-se la tarda traient-li polls dels cabells.

Al cap de pocs dies van decidir tornar a l’Espluga hi aquesta vegada l’únic que van aconseguir va ser lloc en un vagó de càrrega, d’aquells amb les portes corredisses i en que tenien que seure al terra. El viatge va ser llarg i molt incòmode fins a Lleida. Un cop allí ja no hi havia cap transport públic per anar a l’Espluga i van tenir la sort de que un camioner les portés en la caixa del darrera del camió.vago carrega renfe

Encara avui recorda el vent i el fred que van passar en aquell llarg i perillós viatge. Posteriorment la tieta va tornar per visitar al seu fill, però llavors resulta que ja l’havien traslladat a un hospital de Barcelona dons semblava que s’anava recuperant. Malauradament quan va poder fer el viatge es va trobar el llit buit i al preguntar pel seu fill el malalt del costat li va dir que el dia abans li havien posat una injecció i s’havia mort.

Mai més va saber res d’ell, ni li van donar raons del que havia passat ni va poder recuperar el cos ni va saber que n’havien fet. A títol de llegenda pública en aquells temps es deia que hi havia algunes infermeres que posaven injeccions letals als malalts rojos, però no hi ha cap constància de que això fos el que va passar.

racionament familar vallsPoc desprès d’aquest fet fins i tot a l’Espluga van començar a faltar els aliments bàsics i les targetes de racionament eren imprescindibles per garantir una mínima subsistència (a la dreta cartilla de racionament familiar de l’època). Aquest fet va provocar que l’Angelina hagués de tornar amb els seu pares a Terrassa i, tot i que no recorda com va tornar (a finals del 1938), creu que va ser el pare qui la va anar a buscar amb un cotxe que tenia, i que molt poc després va ser incautat per la fugida de les autoritats de Terrassa cap a França.

Com a informació complementaria puc dir que aquest cotxe va ser trobat a la Jonquera temps desprès, però en un estat tan lamentable que no es va poder aprofitar per rés. L’Angelina és la meva mare i puc donar fe de que tot el que ha explicat ho recorda tal i com ho he transcrit.





La F. Ascaso, una pistola fabricada a Terrassa

17 05 2016

pistola F. Ascaso de Terrassa En Joan Ullés i Bascompte (Terrassa, 30 de desembre de 1920), (segons explica en una en una entrevista que es pot llegir a internet) era fill d’un dels fundadors de Fraternitat Republicana – Casa del Poble i segon de quatre germans, i va haver de deixar d’anar a l’escola a l’edat de 12 anys per ajudar la seva mare, treballadora tèxtil. Als 14 anys va entrar com a aprenent de mecànic en un taller de metall i l’any següent es va adherir a la CNT.
Després de participar en la lluita contra la revolta militar de juliol de 1936, va participar en la col•lectivització de la botiga de reparació de maquinària tèxtil, Casa de Bach de Terrassa, sent vuit treballadors i que va passar a anomenar-se Taller Confederal Número 1. Taller Confederal Núm.1 de Terrassa. Joan Ullés mira a càmara des de la primera fila a la dreta

El taller es va dedicar a la fabricació de la pistola Astra, coneguda a Terrassa com a Pistola F. Ascaso (per Francisco Ascaso).
Francisco Ascaso va ser un líder anarquista, amic de Bonaventura Durruti i mort el 18 de juliol de 1936 en l’assalt al quarter de les Drassanes de Barcelona.models Astra 400 i F. Ascaso

L’Astra 400 model 1921 va ser la pistola reglamentaria en les “FF.AA. Españolas” des de 1921 al 1946. Durant la Guerra Civil es van fabricar dos models en la zona republicana, un d’ells a Alginet (Valencia), que porta estampat les inicials R.E. (República Espanyola), i l’altre a Terrassa (se’n van fabricar unes 8.000 pistoles), que va canviar la denominació de la pistola per “F. Ascaso” i és la que va ser lliurada a les milícies anarquistes. En fòrums de col·leccionistes avui encara podem trobar carregadors d’aquestes armes amb la marca de Terrassa.

Si algú vol saber on era aquest taller només ha d’anar al numero 6 del carrer de Sant Isidre (era just al primer pis).





La perruqueria de Jaume Gibert guanya el 2n Concurs d’anuncis modernistes de la Fira Modernista de Terrassa

11 05 2016

perruqueria jaume gibert 1911Ja us podem anunciar que l’anunci guanyador de la Segona Edició del Concurs d’anuncis modernistes de la Fira Modernista de Terrassa, ha estat per un 43,59% dels vots: La Perruqueria de Jaume Gibert (publicat el 1911) i ubicada al carrer Nou de Sant Pere, 12.

L’anunci és molt curiós ja que mostra molt gràficament com porta el cabell una senyora abans d’entrar a l’establiment i com en sortirà de re-pentinada.

Si ens fixem amb detall en l’anunci descobrirem que a més d’oferir un Saló especial per senyores que s’accedia per el carrer de Sant Pau (avui aquesta part del carrer es coneix com el de les escaletes), oferia unes novetats amb uns aparells per rentar i eixugar el cap que segons indica clarament eren “Unichs á Tarrassa” i destaquem aquesta frase per estar escrita en un català que en aquells anys encara no estava normalitzat i ens causa sorpresa la seva lectura. També veiem que oferia la elaboració i composició de tota classe de postissos i afegits (avui en diem extensions).

La perruqueria i la barberia ja que també oferia servei per homes, pertanyia a Jaume Gibert i Alavedra i sabem que al 1905 ja estava oberta i que al 1916 s’hi van fer reformes en les que es va obrir un saló amb manicura per les dones i es va reformar “a la moderna” l’establiment.





La polèmica de la taifa terrassenca

3 05 2016

taifa antiga de TerrassaFa uns dies en el programa “El divendres” de TV3, que es va emetre des de la plaça Vella de Terrassa, es va comentar com a paraula genuïna de la nostra ciutat la “taifa” i es va assegurar que aquesta paraula és l’equivalent local a la típica carmanyola.

En principi sembla que ningú hi va posar esment a aquesta afirmació, però nosaltres hem rebut recentment una opinió que porta certa polèmica a aquesta tesi i que volem compatir amb tots els nostres seguidors. Sense ànims d’entrar en cap discussió ni prendre partit en cap sentit, el que farem es donar veu a aquesta aportació i que siguin els experts o els mateixos terrassencs que la feien servir qui ho certifiquin o ho desmenteixin.

L’aportació la feta l’amic Ricard Font que ens explica el següent: “Jo com a pèrit tèxtil i membre d’una família que tenia un fàbrica estava d’encarregat d’una secció i recordo que els obrers que feien la jornada seguida portaven la taifa per menjar a la mitja hora que tenien per l’àpat (taifa és una paraula exclusiva de Terrassa)”.
En Ricard segueix i diu: “Alguns es creuen que vol dir fiambrera o carmanyola i això no és del tot cert, ja que la taifa és el conjunt del recipient i la teca”. O sigui que segons el que ell indica, a Terrassa el qui se’n duia la taifa al treball, el que feia era “portar el menjar en una carmanyola”.

Fins aquí el record i el comentari sobre aquesta polèmica terrassenca, a la que esperem que algun dia s’hi “posi fil a l’agulla” i se’n pugui “treure l’entrellat” per tal de que “no perdem pesades”, ja que amb aquests temes “hi ha tela per estona” (si em permeteu la broma, tot utilitzant frases pròpies del nostre passat tèxtil).

En la imatge que il•lustra aquest record podeu observar una taifa de les que emprava quan anava d’excursió amb els escoltes de mossèn Homs (als anys 70) i que ja hi havia a casa dels pares, de manera que sens dubte era bastant més antiga. A casa quan jo demanava la “taifa” em referia a l’estri i no al conjunt com esmenta el Ricard, però admeto que ell es refereix a un temps bastant anterior de quan jo l’emprava.





Concurs d’anuncis modernistes de la Fira Modernista de Terrassa:

1 05 2016

Recordeu que encara podeu votar l’anunci que més un agradi:

Per tal de celebrar la XIV Fira Modernista de Terrassa us proposem la Segona Edició del Concurs d’anuncis modernistes, on podeu puntar l’anunci que més us agradi, tot agraint als organitzadors que aquest any hagin inclòs aquest Concurs al programa oficial de la Fira Modernista.

Els que hem triat per aquesta segona edició són aquests 5:

perruqueria jaume gibert 1911 sabateria joan molgosa 1910 bicicletes piñol 1908

 vestir pous 1918 cliches furnells 1910

fira modernista terrassa 2016Nota: L’objectiu és el de reconèixer el treball de les arts gràfiques i la creativitat que hi havia en els anuncis d’aquells anys a Terrassa.

Links Fira:

Progama de la Fira en PDF:








A %d bloguers els agrada això: