Accions de Terra Lliure a Terrassa

29 04 2016

anagrama terra lliure Terra Lliure esdevé una organització revolucionaria l’any 1978 ja que neix amb l’objectiu inicial de crear un estat socialista independent als anomenats Països Catalans. Inicialment els seus membres van ser seguidors o militants del PSAN (Partit Socialista d’Alliberament Nacional), del FAC (Front d’Alliberament Català) i del EPCA (Exercit Popular Català).

Cal indicar que no tothom que militava o seguia aquests partits va esdevenir membre de Terra Lliure, ni molt menys. De fet jo mateix vaig coincidir en el seu dia amb companys que eren del PSAN i que mai van tenir rés a veure amb Terra Lliure i encara recordo que a un d’ells li van fer un escorcoll a casa seva segurament per haver estat inclòs en una llista sense ell saber-ho.

Us explicaré un record personal en relació a aquestes llistes que, des de feia anys, la policia anava confeccionat per tenir-nos a tots controlats: un dia que jo tronava del CAU (lloc de reunió dels escoltes de Mossèn Homs) a un vell edifici de la parròquia de Sant Pere, al passar pel passeig i a l’altura del monument dels caiguts uns “grisos” em van aturar i em van preguntar on anava. Al respondre-ho em van demanar la llista de les persones que ens reuníem en el CAU (això deuria ser cap el 1972). El que en van fer d’aquella llista ho ignoro però si que recordo que vaig passar una mala estona ja que si una cosa tenien aquella gent és que no eren gens amables. Per sort mai ens va passar rés, ni a mi ni a la resta de companys, als quals vaig explicar el que havia passat perquè estiguessin avisats.

Tornant a Terra Lliure, podem comentar que aquesta organització va començar els seus atemptats l’any 1980, amb explosius contra les oficines de FECSA de Barcelona i Calella, coincidint amb una marxa antinuclear a Ascó, i es va dissoldre l’11 de setembre del 1995. Durant aquest temps va cometre més de 200 accions, considerades terroristes, algunes d’elles a la nostra ciutat de Terrassa.

L’organització es va donar a conèixer en un partit de futbol del FC Barcelona el 23 de juny de 1981 amb un comunicat que portava el títol de Crida de Terra Lliure i expressant que eren un grup revolucionari que lluitava per la independència dels Països Catalans i demanant la separació en 3 regions autònomes amb institucions, llengües i símbols diferenciats. La frase que s’utilitzava al final era prou directe: “Visca la Terra! Independència o mort! Visca la lluita armada! Una sola nació, Països Catalans!”.

pintada terra lliure a la Fecsa de terrassaA Terrassa trobem els següents actes terroristes: el primer és del 2 de gener del 1981 en que es col•loquen explosius contra les oficines de FECSA (correspon a la fotografia que podem veure a la dreta). El segon és del 9 de novembre del 1981 en que es fa un atac amb explosius contra la caserna de la guàrdia civil de Terrassa. Tres anys desprès es produeix el tercer atac, el 10 de juliol de 1984, amb accions coordinades contra FECSA a Terrassa i a ciutats veïnes, com Sabadell, Molins de Rei, Sant Cugat, Martorell i Rubí. El quart i darrer atemptat és del 9 de març de 1990 amb un atac amb explosius contra els Jutjats de Terrassa.

La darrera acció terrorista de Terra Lliure a Catalunya va ser l’any 1992 amb la col•locació d’explosius contra oficines de Banesto a Barcelona i Girona i un explosiu contra l’oficina Olímpica de Banyoles.

(nota: entenem que aquest article només vol parlar d’un record i no servir per reivindicar ni per jutjar rés.

Anuncis




La Gran Banca Marcet i Cia

16 04 2016

banca marcet 1916Avui he trobat uns anuncis (el primer és del 1916 i l’altra del 1918) en que es fa referència a la Banca Marcet i Cia de Terrassa i és ben curiós que la gent recordi la Caixa de Terrassa i el Banc de Terrassa, però ja sigui més desconeguda aquesta gran entitat terrassenca.

No farem cap lliçó històrica ja que aquest no és l’objectiu d’aquest blog però si que mirarem de recordar aquest fet. Per això ens cal remuntar-nos al s.XIX i recuperar la figura d’una d’aquelles persones que està catalogada com a terrassenc il•lustre, en concret em refereixo a Joan Marcet i Palet.

banc marcet 1918Però anem a pams i situem-nos primer a la ferreteria de Pau Paloma i Astals, que hi havia originàriament al carrer de l’Església 3, per veure com en aquell establiment (al 1860) s’hi feien les primeres operacions de cobraments de lletres de Terrassa (era el que llavors s’anomenava una corresponsalia bancària).

Sigui com sigui aquesta feina no tenia rés a veure amb la ferreteria i en Paloma va decidir traspassar-la a un amic seu anomenat Bonaventura Marcet i Biosca que es dedicava al comerç amb una botiga situada al carrer de Sant Pere cantonada amb el carrer de Gaudí. Aquest traspàs es va produir el 4 de febrer de 1865. No hem de confondre aquesta botiga que va desaparèixer al ampliar-se el carrer Gaudí amb la casa Bonaventura Marcet i que encara podem observar al número 27 del mateix carrer Sant Pere (feta per l’arquitecte Rafael Puig i Puig l’any 1889).

Aquest nou negoci bancari va anar a més i finalment el 1872 va obrir una oficina al Raval, 16. Uns anys més endavant (1887) posa al front del negoci al seu fill, en Joan Marcet i Palet (1867 – 1927) que posteriorment es casa amb la Carme Soler i Palet (1892).

banca marcetNomés un any desprès mor el seu pare i es canvia el nom del negoci pel de “Fill de Bonaventura Marcet”. El 1915 segueix creixent adquirint la casa del costat (Raval 18) i passa a dir-se “Marcet i Cia” i és llavors quan podem afirmar que, ja era considerada una de les banques particulars més importants de Catalunya. El seu número de telèfon era llavors dels més coneguts a Terrassa, el 1717. En la fotografia de la dreta podem observar els dos edificis de la Banca Marcet i Cia just a la dreta de l’edifici de l’Ajuntament.

marcet i paletEl 1919 va decidir finalment traspassar el seu negoci, oferint-lo primer al Banc de Terrassa que va refusar l’oferta (per cert va ser un més dels gran errors que va cometre aquest Banc) i posteriorment al Banc Hispà Americà que el va adquirir i li va servir per fer-se fort a Terrassa.
De Joan Marcet i Palet en podríem dir moltes coses però només hi afegirem, que va ser alcalde de Terrassa durant el període del 17 d’octubre del 1897 al 10 de maig de 1898 i que políticament l’hem de considerar afí amb el Salisme.banca marcet raval 2banca marcet raval 2 (2)

Nota: L’amic Rafael Aróztegui ens envia una imatge de la casa del 1783 que va passar a formar part de l’edifici Marcet del Raval i també ens adjunta un foto muntatge seu per veure com s’integraria la casa amb el paisatge actual del Raval.





S’inaugura l’exposició Contes Infantils de la Guerra

14 04 2016

contes infantils de la guerraUs fem saber que aquest any Pedagogia de l’Espectacle (Fundació Torre del Palau), compleix el seu 40è aniversari i per a celebrar-ho, presenta una exposició en el Centre Cultural Terrassa, d’interès tant per la ciutadania com per les escoles de Terrassa i d’arreu que puguin i vulguin anar a l’Exposició CONTES INFANTILS DE LA GUERRA (comissari en Sergi Freixes).

El-mes-petit-de-tots lola angladaPels els qui vulguin assistir-hi us informem que s’inaugura avui, dijous dia 14 d’abril a 2/4 de 8 del vespre amb la presencia de l’actriu Alba Valldaura que, acompanyada d’un músic, oferirà el conte de Lola Anglada “El més petit de tots”, conte que ha passat a la història i que és de referència de la guerra civil.





Butlletins antics (6): el del Ateneo Tarrasense del 1891

9 04 2016

butlleti ateneo tarrasense1891Avui us presentem el número 1 del Butlletí de l’Ateneo Tarrasense editat el 15 de març de l’any 1891 a la seva seu social situada al carrer Sant Francesc 10. Malauradament aquest butlletí va durar ben poc ja que el 30 d’octubre del mateix any es va deixar d’editar.

Tot i el que pugui semblar, cal indicar que en aquesta data l’Ateneu portava ja molt de temps funcionant ja que s’havia fundat el 23 d’agost de l’any 1879 amb el nom d’Ateneu Lliure i sota presidència de qui seria alcalde de la ciutat, durant el període 1883-1885 i també al 1891 pel Partit Federal, el republicà Joaquim Marinel•lo Bosch, que a més va ser escriptor, poeta festiu i actor còmic (foto de la dreta del 1907).Joaquim Marinel•lo Bosch 1907

Podeu consultar la història en aquest document en pdf realitzat per l’historiadora Lurdes Plans.
http://ateneuterrassenc.terrassa.ppe.entitats.diba.cat/wp-content/uploads/sites/16/2011/11/recull_historic_de_lateneu_terrassenc_159968.pdf

El president de L’Ateneu l’any 1890 va ser l’insigne Soler i Palet (foto de la dreta) i va ser ell qui el mateix any va organitzà el primer certamen literari a Terrassa, a més de aconseguir una nova seu, situada en terrenys de l’actual Ajuntament. josep soler i paletD’aquella època avui en queda la sala d’actes i de ball que actualment és la seu de la Jazz Cava (en la paret d’aquest edifici, el juny del 2013, es va inaugurar una placa (veure imatge de l’esquerra) en honor a Joaquim Marinel•lo Bosch, coincidint amb el 175 aniversari del seu naixement).placa marinel.lo bosch

L’Ateneu va incorporar el Centre Artístic de la ciutat i es van organitzar apasionades tertulies literaries, una escola de pintura i una curiosa secció de dibuix amb la peculiaritat d’estar pensat per la seva aplicació en la indústria eminentment tèxtil. Tot i aquests anys tant bons per la instituació, l’Ateneu es va disoldre l’any 1898.

Posteriorment i quasi 100 anys més endavant, l’any 1996, es va refundar a la ciutat l’Ateneu Terrassenc, de la mà del seu president onorific Francesc Olivé i Dinarès.





Gràcies per les 650.000 visites del blog

1 04 2016

radios matarrodona 1929Ens en havíem oblidat però ja fa uns dies que hem superat les 650.000 visites en el blog dels Records de Terrassa.

És necessari de nou agrair-vos a tots els qui feu possible aquest espai aportant records i als qui el visiteu i heu fet possible que aquest blog s’hagi convertit en l’espai privat més visitat de la ciutat, des de l’any 2007. Per cert que l’any que ve el blog farà 10 anys i haurem de fer alguna mena de celebració.

I com que sempre que celebrem una fita ho fem amb algun record, en aquest cas hem triat un anunci del 1929 d’un tal F. Matarrodona, que tenia la seva seu al carrer de Sant Antoni, 11 de Terrassa.