Butlletins antics (5): el del Grup Excursionista La Llanterna

27 02 2016

Butlleti de la llanterna 1926Una de les primeres associacions nascudes a Terrassa com a conseqüència de l’esclat renovador que suposà el modernisme per a Catalunya va ser La Llanterna que es va fundar l’any 1885, quan un grup de cantaires que havien decidit separar-se de la coral de la Joventut Terrassenca (la més antiga de Terrassa), es van decidir trobar-se per fer excursions i cantar cançons, sota la direcció del mestre Jaume Puig Torra.

Podeu trobar informació molt complerta al post del blog de l’amic Joaquim Verdaguer: La llanterna i l’orfeó Terrassa.

Butlleti de la llanterna 1929El Butlletí que us presentem en aquest record correspon al Grup Excursionista La Llanterna i més concretament al del mes de juny-juliol del 1926 i que va ser el primer que van editar i en el que podem comprovar que s’incloien les sortides que feia l’Orfeó Terrassa.

A la dreta podem veure un butlletí doble que servia tant per el Grup Excursionista com per l’Orfeó Terrassa i és de la data del juny del 1929 i que llavors mantenia encara la seva seu social al carrer Topete, 97, un edifici que l’any 1956 va acollir un popular magatzem anomenat Las Ocasiones de Anselmo Pi (abans situat al número 130 del mateix carrer). Com be indica l’amic Verdaguer, l’Orfeó Terrassa aquell mateix any l’Orfeó va canviar de seu al carrer Major, 50

Anuncis




Butlletins antics (4): el de l’Orfeó Montserrat

22 02 2016

Butlleti de l’Orfeo Montserrat 1920L’Orfeó Montserrat es va fundar 11 de maig de 1919 dins del Centre Social i ho va fer ja amb 150 membres dirigits per en mossèn Àngel Rodamilans i presidida per Estanislau Palà.

El primer concert es va fer a la sala Montserrat del centre el dia 6 de juliol dins dels actes de la Festa Major de Terrassa.

L’any 1920 l’Orfeó Montserrat dona un concert al teatre del Retiro a benefici dels nens refugiats austríacs acollits a la nostra ciutat i igualment actua al Círcol Egarenc i al Teatre Alegria conjuntament amb Mercè Plantada i el pianista Manuel Barguñó.

festa major de terrassa 1920 4A la Festa Major del 1920 fan una actuació conjunta amb l’Orfeó Vigatà, l’Escola Coral i l’Schola Cantorum en que canten durant l’ofici solemne al Sant Esperit (veure full de la dreta).

El mes de maig del 1920 s’aproven els estatuts de l’Orfeó Montserrat i l’agrupació passa a ser inscrita a la Germanor dels Orfeons de Catalunya. Llavors és quan es publica el número 1 del butlletí de la agrupació que els mostrem en aquest post, corresponent al mes de maig, i en el que hi podem veure la Cançó de la Senyera d’Antoni Font.
“Arrelada en mig del cor
hi tenim una senyera,
té la Verge per escut,
Montserrat per capçalera”

benediccio estandard orfeo montserrat 1920En la fotografia podem veure el moment de la benedicció de l’estàndard de l’entitat, el mes de juny de 1920, a Montserrat. Van apadrinar la benedicció el diputat Alfons Sala i la filla del governador civil, general Martínez Anido. I, per commemorar l’esdeveniment el pare escolapi Antoni Font va escriure la cançó de la Senyera de l’Orfeó Montserrat, abans esmentada.

Malauradament l’any 1922 en Mossèn Àngel Rodamilans decideix entrar com a monjo benedictí al monestir de Montserrat fet que comporta que l’Orfeó Montserrat es quedi sense director i es desfaci.

Tot i així, el 1923 es vol tornar a posar en funcionament l’Orfeó Montserrat que, dirigit pel mestre Josep Planas, director de l’Orfeó Sabadell, arriba a oferir un concert per la Festa Major de Terrassa, però finalment la temptativa no es consolida i l’Orfeó Montserrat acaba desapareixen per sempre més.





Butlletins antics (4): el del Orfeó Montserrat

20 02 2016

Butlleti de l’Orfeo Montserrat 1920L’Orfeó Montserrat es va fundar 11 de maig de 1919 dins del Centre Social i ho va fer ja amb 150 membres dirigits per en mossèn Àngel Rodamilans i presidida per Estanislau Palà. El primer concert es va fer a la sala Montserrat del centre el dia 6 de juliol dins dels actes de la Festa Major de Terrassa.

L’any 1920 l’Orfeó Montserrat dona un concert al teatre del Retiro a benefici dels nens refugiats austríacs acollits a la nostra ciutat i igualment actua al Círcol Egarenc i al Teatre Alegria conjuntament amb Mercè Plantada i el pianista Manuel Barguñó. A la Festa Major del 1920 fan una actuació conjunta amb l’Orfeó Vigatà, l’Escola Coral i l’Schola Cantorum en que canten durant l’ofici solemne al Sant Esperit.

El mes de maig del 1920 s’aproven els estatuts de l’Orfeó Montserrat i l’agrupació passa a ser inscrita a la Germanor dels Orfeons de Catalunya. Llavors és quan es publica el número 1 del butlletí de la agrupació que els mostrem en aquest post, corresponent al mes de maig, i en el que hi podem veure la Cançó de la Senyera d’Antoni Font.
“Arrelada en mig del cor
hi tenim una senyera,
té la Verge per escut,
Montserrat per capçalera”

 benediccio estandard orfeo montserrat 1920En les fotografies podem veure el moment de la benedicció de l’estàndard de l’entitat, el mes de juny de 1920, a Montserrat. Van apadrinar la benedicció el diputat Alfons Sala i la filla del governador civil, general Martínez Anido. I, per commemorar l’esdeveniment el pare escolapi Antoni Font va escriure la lletra abans esmentada.

benediccio estandard orfeo montserrat 1920 2Malauradament l’any 1922 en Mossèn Àngel Rodamilans decideix entrar com a monjo benedictí al monestir de Montserrat fet que comporta que l’Orfeó Montserrat es quedi sense director i es desfaci. Tot i així, el 1923 es vol tornar a posar en funcionament l’Orfeó que, dirigit pel mestre Josep Planas, director de l’Orfeó Sabadell, arriba a oferir un concert per la Festa Major e Terrassa, però finalment la temptativa no es consolida i l’Orfeó Montserrat acaba desapareixen per sempre més.





Butlletins antics (3): el del Centre Excursionista Montserrat

15 02 2016

Butlleti del Centre excursionista Montserrat 1935L’exemplar que us mostro és del març – abril del 1935 i correspon al Butlletí del Grup Excursionista Montserrat que tenia la seu al segon pis de la casa situada al carrer sant Pere, 38.
Aquest butlletí fa referència al setzè aniversari de l’entitat que es va fundar el 24 de marçlogo centre excursionista montserrat 1935 de 1919 (recordem que el Centre Excursionista de Terrassa és del 1910). La celebració de l’aniversari es va fer a la masia de La Pineda.
Com a curiositat trobem que l’any 1921, juntament amb el Grup Excursionista Montserrat de Manresa, va ingressar al Centre Excursionista de la Comarca del Bages.butlleti grup excursionista montserrat 1937
També podem indicar dins dels records curiosos d’aquesta entitat (segons va indicar l’amic Joaquim Verdaguer en un article seu publicat al diari la Torre) que el primer concurs local de pessebres de Terrassa el va organitzar precisament el Grup Excursionista Montserrat l’any 1929, tot i que només 2 anys desprès, al 1931, la Joventut Catòlica del Centre Social li prenia el relleu fins l’any 1936 en que es van deixar de fer fins desprès de la Guerra Civil.
També us mostrem un exemplar del butlletí corresponent al novembre-desembre del 1937.

grup excursionista montserratAportació: De nou donem les gràcies al Rafael Aróztegui per fer-nos arribar una fotografia que, sens dubte, serveix per il·lustrar millor aquest record. Es tracta d’una fotografia de Pere Musterni (Arxiu RAP) realitzada pel Grup Excursionista Montserrat de Terrassa en una sortida que van fer a la zona de l’Arc de Bara (fixeu-vos que llavors la carretera hi passava pel bell mig), amb un autocar de l’empresa La Vallesana SA (empresa fundada l’any 1914 i actualment en mans del Grup Sarbus).





Butlletins antics (2): el del Círcol Tradicionalista

8 02 2016

Butlleti circulo tradicionalista 1925L’exemplar que us mostro és del març del 1925 i correspon al Círculo Tradicionalista que tenia la seu al carrer de Sant Jaume, 2 i posteriorment a la Rambla d’Egara, 31 (al 1926) i finalment al carrer de l’Era, 9 (al 1927).

Com podem observar en el seu lema “Déu, pàtria, furs, Rei” quedava ben patent que era monàrquic (carlista) i cristià i aquest darrer detall queda encara més clar si llegim el seu primer contingut en que detalla que han de fer els socis durant la quaresma: dejunar i fuig de diversions encara que siguin licites.
M’he quedat una estona pensant en quines deurien ser considerades diversions licites en aquells anys: llegir? Practicar esport? Cuinar? o potser Caçar mosques? … en fi que els preceptes religiosos són insondables.
Per cert, és ben curiós que el contingut del butlletí sigui en català i el nom de l’entitat estigui en castellà, no creieu? De fet cal indicar que això va canviar i a finals del 1927 el butlletí ja havia canviat i es deia Butlletí del Círcol Tradicionalista.

Aquesta entitat va ser fundada per en Ramon Parés i Vilasau (del que ja n’havíem parlat al post: https://recordsdeterrassa.wordpress.com/2013/01/04/nadal-del-pobre-al-1934/),

ramon paresEn Ramon Parés va néixer a Barcelona el 11 de gener de 1882, en el carrer Gombau, 5-7, 4.º de Barcelona. Era el tercer fill de Josep i Maria Lluïsa i el germà petit de Josep Maria de Gil, darrer capellà custodi de la Cripta de la Sagrada Família des de 1905 i gran amic de Gaudí.
Es va casar amb Francesca Sallent i Casanovas, natural de Barcelona, a la parròquia de Sant Francesc de Paula i, per motius laborals, es van establir a Terrassa, essent el seu darrer domicili el núm. 29 del carrer de Sant Leopoldo. Van tenir tretze fills, dels que només en restaven vius 7 a l’agost del 1936.
En Ramon va treballar com a cap de recursos humans de Can Marcet i a la fàbrica Aymerich i Amat. A més de fundar i presidir el Círculo Tradicionalista va ser directiu del Somatén, rebent la Creu de Cavaller de 1.ª classe del Mèrit Militar i també va ser conseller carlista de l’Ajuntament de Terrassa (de 1909 a 1917). També va fundar i organitzar la Creu Roja de Terrassa, que va presidir des de 1930.

En les eleccions municipals del 1931, va ser candidat del Comitè Monàrquic però va perdre i com que van ser les eleccions que van portar a la proclamació de la II República, en Ramon i la seva família van decidir deixar Terrassa per tornar a Barcelona.
butlleti circol tradicionalista terrassa 1934Al principi de la Guerra Civil en Ramon va ser denunciat (tinguem en compte que els Carlistes donaven suport al alçament) pel Comitè del carrer de Sant Antoni, 32 i que ocupava la Casa Lluís Salvans. Va ser detingut a Barcelona el 27 d’agost del 1936 i citat a declarar a Terrassa l’endemà. Se sap que va sortir la matinada del 28, però mai no va arribar als jutjats, ja que va ser assassinat al trencall de Can Viver que porta a Torre Bonica. Diuen que abans de morir va dir: “Moro pels meus mis ideals religiosos i patriòtics i que no poden ser abatuts pel plom de les vostres bales; l’Espanya catòlica és immortal”. “Els meus fills lluitaran per ella i la veuran triomfant”. Va ser enterrat en el cementiri de Terrassa i el 29 d’octubre del 1939 es va celebrar un funeral per la seva ànima i per la del seu fill Ramon Maria, desaparegut a la batalla de l’Ebre.
Tornant al Círcol cal indicar que hi havia diferents seccions de les que podem destacar l’escola Orfeònica (de la que en va ser director en Ramon Serrat i Fejula), l’agrupació benefica de Margarides,tombola nadal del pobre 12-1934 l’excursionista, la de teatre i la de Socors. La secció de Teatre deuria tenir certa importància ja que al programa de la Festa Major del 1928 s’anuncia que es representaven obres al teatre del Círcol Tradicionalista, juntament amb els teatres Principal i Alegria ( l’esquerra podeu veure l’anunci en el programa de la Festa Major del 1935).teatre al circol tradicionalista 1935
Aquest butlletí es va editar del 1925 al 1934 i al produir-se la Guerra Civil (1936) alguns dirigents del Círcol van ser perseguits, tal i com li va passar a en Miquel Suaña Picañol, perseguit per ser vicesecretari del Círcol Tradicionalista i que va tenir que amagar-se a Manresa, a casa de Antoni Invers Pi, un poc reconegut mestre terrassenc.

cercle tradicionalista rafael arozteguiAportació: L’amic Rafael Aróztegui, en relació al post, ens envia una fotografia dels anys trenta en que comenta que podria tractar-se de l’orfeó dels tradicionalistes. Segons ens indica, en aquest grup hi ha el mestre Serrat, el seu pare i la seva mare ja que com ell diu “té entès que hi cantaven” (la foto creu que esta feta a Vinaròs, tot i no poder-ho assegurar.)