Oficis curiosos de la Terrassa d’abans (4) – El baster o guarnicioner (1ª part)

12 06 2015

guarniments transports casasHe anat recollint, de persones grans, records sobre oficis o feines curioses de la Terrassa d’abans, i això és part del que m’han explicat:
A Terrassa l’ofici de baster o guarnicioner durant molts anys va tenir una gran nomenada i encara avui en alguna de les cavalcades dels Tres Tombs de Sant Antoni Abat en podem apreciar mostres d’aquest art en els atuells dels cavalls (en la foto de l’esquerra podem veure els guarniments dels antics Transports Casas).
Cal indicar que baster o guarnicioner és el nom de l’ofici del qui confeccionava, adobava i venia guarniments de cuir i pell i ho diem en passat ja que no tenim noticia de que a Terrassa en quedi cap. Com veieu era un ofici dels anomenats artesanals ja que ell es cuidava de tot el procés, des de la preparació del material fins la venda final.
Sembla ser que l’ofici es va convertir com a tal a partir del S.XIII en que coincidint amb l’auge del comerç va augmentar de tal manera el nombre de besties de càrrega i de carros que aquesta feina que abans es feia cadascú a casa seva es va convertir en un negoci.
El material principal d’un baster era el cuir adobat que tallaven amb una mena de ganivet de forma semicircular, anomenat coltell o mitja lluna (per peces més petites es feia servir un ganivet també de forma semicircular però un xic més petit anomenat nyita), tot seguint la forma que abans havien mesurat amb l’anomena’t compàs de puntes. Per perdre mides també feien servir un centímetre i un escaire.
Cal indicar que de cuirs en feien servir de diferents tipus. Per les peces que tenien que ser més resistents es feien servir cuirs de cavall o de bou, anomenats crom, i per les peces més delicades cuir de bé, que és el cuir que també feien servir els sellers que entapissaven cadires.
Per poder cosir el cuir abans s’ha de foradar i això ho feien amb un punxó o alena i desprès ja podien utilitzar una mena d’agulla sense punta (ja que el forat per cosir ja s’havia fet amb el punxó) i com que cosir el cuir és difícil ja que no és un material massa flexible empraven l’ajuda d’unes fustes que els ajudaven a subjectar-lo entre les cames anomenades taules. Per marcar els llocs on s’havia de cosir també feien servir els grifadors, que són una eina amb una rodeta amb punxes, més o menys separades, que servien per marcar sobre el cuir les puntades a fer. Per els collars i altres parts més corbades es feia servir l’agulla torta. El fil que es feia servir era de cànem encerat amb cera verge o empegat amb pega negra.

detall dels 3 tombs al carrer de Sant Gaietà l'any 1900

detall dels 3 tombs al carrer de Sant Gaietà l’any 1900

Per donar al cuir les formes més complicades utilitzaven motlles, fets de fusta ferma, com la del roure, castanyer o cirerer, que són de les més dures. Per fer els forats per passar-hi les sivelles es feia servir un trepant de cop. El cuir mullat s’allisava d’arrugues i se li donava forma amb una eina anomenada lliseta que era feta d’os o de fusta polida.
Altres eines que també formaven part d’aquest ofici eren els matacaires, gafes, ratlladors, alicates, passacordes i martells.Algú que hagi vist els guarniments dels cavalls dirà que no només hi ha cuir com a material i té tota la raó, però és ben cert que aquest era el material base d’un baster, tot i que podem citar la lona, la llana, fils de colors, peces de metall (normalment de llautó ja que no es rovella), palla i els típics picarols, entre d’altres materials que també es feien servir.
Els collars es farcien de palla amb una vara llarga de llautó acabada en una mena de ganxo pla que s’anomenava embotidora de peu. Les corretges, de diferents amplades, es tallaven a la mida exacte amb un estri especial que només servia per això, anomenat màquina de tallar.
Amb tots aquests estris i materials feien tot tipus d’atuells pels carruatges i els animals de càrrega, però també feien davantals pels ferrers (jo recordo com el ferrer de costat de casa en portava un d’aquests davantals de cuir que li protegia el cos quan es posava la pota del cavall a la falda per poder ferrar-lo), es folraven baüls, es feien sarrions pels pastors, o botes de vi, entre moltes altres coses.

(en la segona part d’aquest article parlarem d’alguns guarnicioners coneguts de Terrassa).

Anuncis

Accions

Information

One response

12 06 2015
Ricard Font Serra

També els basters o guarnicioners, treballaven per fer les corretges que a la industria fabril feien moure les màquines a través de les rodes dels embarrats.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s