Les butlles per menjar carn el Divendres Sant

2 04 2015

butlla setmana santa 1 Ara que s’acosta la Setmana Santa l’amic Ricard Font ens ha fet arribar dues butlles que segons ens indica es podien comprar per si es volia menjar carn amb el permís de l’església el divendres Sant, on l’abstinència imposava la necessitat de no menjar-ne.

dimecres de Cendra i el divendres Sant. El dejuni consisteix a menjar una sola vegada al dia i una molt sòbria col•lació al matí i al vespre. A més, tots els divendres són dies d’abstinència (en que no es pot menjar carn).
Jo recordo que a casa el divendres Sant no es menjava carn mai i que el més normal era menjar bacallà amb panses i ous, que per cert a mi m’agradava molt com el feia la meva mare i el trobava tant bo que ni m’enredordava de l’abstinència.

pla y denielRicard són força curioses i estan signades per Don Enrique Cardenal Pla y Deniel, “Arzobispo de Toledo, Primado de las Españas y Comisario General Apostólico de la Bula de Cruzada” i no he pogut, al llegir-ho, de que em vingués un calfred al pensar en el poder que deuria tenir aquest personatge, que l’anomenaven “el obispo de la cruzada” i que curiosament havia nascut a Barcelona.

butlla setmana santa 2No deixeu de llegir el text del document, ja que és per sucar-hi pa: “Cuando los pueblos infieles con crueles y continuas guerras ponían en grave peligro a nuestra patria …”. En fi que per 25 pessetes de l’època (1958) podies menjar carn i fer la viu-viu i és que els calés sempre ho arreglen tot i en aquells anys ja veieu que quasi t’obrien de bat a bat el cel.

Anuncis

Accions

Information

One response

3 04 2015
Josep Badrenas

Heu llegit amb detall el contingut del document? Realment com be dius no te desperdici. Jo recordo que es comprava la “Bula de la santa cruzada” però no tenia ni idea de en que consistia, més enllà de que pagant una quantitat, podies saltar-te el dejuni de la quaresma, però com que jo no tenia els cinc duros disponibles, optava per pecar, o menjar sardines de llauna. Un cop llegit el document, dedueixo que fins i tot podries fer el salt a la dona i entrava amb el preu de la bula (dispensar de ciertos impedimentos del matrimonio). En quant el dejuni, està molt clar: menjar-te un tall de cansalada amb llenties, perquè no hi havia altre cosa a disposició de la majoria de gent, era pecat mortal i anaves de pet a l’infern, a no ser que compressis la bula, però els cinc duros et feien molta falta per a altres menesters més perentoris, Alternativament, i per no pecar, tenies la possibilitat de no pagar els cinc duros i gastar-tels amb una mariscada amb “bogavante” cigales, calamarsos, gambes, lluç i demès frusleríes, i amb això s’et obrien les portes del cel…. Ara també, però no n’hi ha prou amb cinc duros… tot s’ha apujat, fins i tot el pecar.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s