Oficis curiosos de la Terrassa d’abans (2) – El buidador de Xena

10 03 2015

pou negreHe anat recollint, de persones grans, records sobre oficis o feines curioses de la Terrassa d’abans, i això és part del que m’han explicat:
Avui totes les cases tenen un sistema de clavegueram i aquesta feina pot semblar inversemblant, però antigament a les cases hi havia el que anomenàvem com a “pous morts” o “pous negres o cecs”, que eren una mena d’excavació en el terreny que feia servir les mateixes parets naturals per a la filtració de les aigües brutes (també anomenades negres) que es generaven a les cases i que provenien principalment de la comuna o latrina (el que seria la tassa del water actual).
Aquest pou podia constituir, i de fet ho era, un important focus de possibles infeccions i en algunes ocasions podia arribar a produir, fins i tot, epidèmies de tifus. Per això era molt important anar-ho buidant de tant en tant, ja que no era convenient deixar que s’omplís del tot amb les deposicions més sòlides, ja que llavors hauria perdut la seva utilitat.
Per el buidatge s’avisava a unes persones que s’encarregaven d’aquesta feina tant desagradable. Abans de seguir cal esmentar que curiosament aquesta feina està fortament relacionada en el món del vi i ara veureu el perquè: per el buidatge, feien amb una mena de cullerots llargs
bujol(similars als bujols que es fan servir en el món del vi) que introduïen dins del dipòsit per una obertura ja feta especialment i que desprès dipositaven en uns barrals o portadores (un altre estri utilitzat en la verema del vi), barralque posteriorment tapaven per poder-los treure fora de la casa i mirar de no fer massa merder ni deixar una olor tant desagradable per dins de la casa. Un cop fora dipositaven els barrals en un carro i llavors es portava per adobar els camps (eren bastant sol•licitats per adobar les vinyes, llavors bastant nombroses dels voltants de Terrassa). Ara un diré una cosa que jo no he vist però que m’han explicat i és que segons sembla el preu que es pagava per la xena anava en funció de la seva qualitat i que per poder-ho saber l’expert la tastava.
Anys desprès aquest carret es va canviar per un camió bastant vell que popularment es coneixia com “la bota de merda” i que ja permetia buidar els pous amb uns tubs que xuclaven la xena i la dipositaven dins del cosit. Cal indicar que aquests tubs eren bastant llargs ja que tenien que travessar tot el passadís de la casa ja que el pou normalment estava al final del pati i el camió estava estacionat just al davant de la casa. Recordo molt especialment la forta olor que quedava a la casa desprès de fer aquest buidatge i que durant uns quants dies hi era ben palesa.
Sembla que aquest camió transportava la xena que anava recollint a una mena de fàbrica, si és que així la podem denominar, que hi havia anant cap a les Fonts i que d’aquestes restes en feien amoníac i és que llavors tot es mirava d’aprofitar, fins i tot la merda”.
Nota: La paraula Xena és genuïna de Terrassa i els voltants i s’ha conservat al llarg dels anys.Fins i tot hi havia una riera a Terrassa anomenada el torrent de la xena.
Letrines. F. Cardús 001

Comentari Rebut: El Rafel Comes ens ha fet arribar un document i un comentari que diu: “el servei de buidat de latrines es va municipalitzar el juny de 1917. Es va nomenar de concessionari a Francesc Cardús que ho va ser com a mínim una dècada. Adjunto una factura dels seus serveis amb els cuponets que servien de rebut”.

Anuncis

Accions

Information

2 responses

11 03 2015
Ricard Font Serra

Diu l’expert la tastava, efectivament m’havien explicat a casa que el tastador ficava el dit a la xena i llepava si la trobava massa àcida, deia afegiu-hi aigua i esperava un dia a treure la xena, que llavors ja era bona.

13 03 2015
Josep Badrenas

Confirmar que és ben certa la informació que s’explica en el post. A casa també teniem, con a la majoria de cases, una “comuna” al pati, amb un dipòsit que s’havia de buidar de tant en tant, però en aquest cas era d’obra i no directament a terra. El que venia a buidar-lo és ben cert que la tastava. Jo ho havia vist. A casa el diposit era bastant gran i per això s’espaiava més la necessitat de buidar-lo. Recordo que la comuna tenia el lloc d’asseure’s rodo i amb una tapa també rodona amb un pom com una mena de bola. Quan el diposit era bastant ple, al caure la femta directament al dipòsit, molt sovint t’esquitxava el cul (perdoneu el caire escatològic del comentari).
Una curiositat que sempre que hi penso i em fa ballar el tupi: Abans, com be diu el comentari del post, hi havien pous negres o fosses sèptiques excavades directament al terra, que absorbien una bona part de la xena que s’hi dipositava. També, la majoria de cases tenien un pou d’on treien l’aigua per a us domestic, i ben bona que era. Ara, tothom està connectat a les xarxes de clavegueres, es a dir, no es filtra gens de matèria, i en canvi, s’han prohibit els pous per la contaminació que pot haver-hi a les aigües subterrànies i el risc de malalties que comportaria… O abans érem molt valents (o inconscients) o ara estem carregats de punyetes.. (encara hi ha gent que te un pou al pati i segueix treien aigua i no passa res, a part de minvar la factura de la Mina (potser aixo podria formar part del problema).

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s