Avui hem rebut un nou record de l’amic Badrenas sobre el món del cinema.
En aquest sentit, cal recordar que a aquest tema li vàrem dedicar un seguit de records que podeu trobar en aquest blog en l’apartat dedicat al cine.
En tot cas ell ens diu:
“El que a mi sempre m’havia cridat l’atenció de les “coses” dels cinemes, eren els cartells murals que es pintaven a les façanes dels locals, i que si anaves el diumenge al vespre al cinema, quan sorties ja havien col•locat els cartells del programa de la setmana vinent. Aquests cartells a que em refereixo no són els típics cartells de cada pel•lícula que venien amb la programació, sinó uns de grans que algun artista pintava ad-hoc. Recordo molt bé els del Rambla i de l’Alegria. Estaven molt ben fets. Algú coneixia algun dels autors de les cartelleres? A Terrassa hi havien dues empreses de cinema: l’empresa Porta, i la dels Mollet i competien per millorar l’oferta (com ara!!!).
Les pelis que una setmana feien als cinemes del centre (Rambla, Recreo, Alegria…) la setmana següent les feien als perifèrics (Imperial, Dore, Arenas…). Al cinema hi anava molta gent i en ocasions les entrades fins i tots s’esgotaven malgrat que els locals eren de molta cabuda. Feien dos sessions, tarda i nit, amb dues pelis a cada sessió, la primera era dolentota i la segona era la bona, és a dir, si arribaves tard, no et perdies gran cosa. Més endavant es va posar de moda la “sessió continua” .
El cert és que tampoc teníem gaires més coses per a distreure’ns els caps de setmana. Dins dels cines es fumava, no recordo si legalment o d’estranquis, però el raig de llum que portava la imatge des del projector a la pantalla, era sovint una boira del fum. També recordo lo petita que era la pantalla… quasi com una tele de les d’ara, i la mala qualitat del “sonoro” que a vegades costava de seguir, suposo que degut a que les cintes que passaven ja havien voltat mig món quan arribaven aquí.
… Prou. tampoc calia entrar en tan detall….”
Nota: I tant que calia entrar en tant detall i moltes gràcies per compartir de nou els teus records amb els demès. Aquest és l’esperit i l’objectiu d’aquest blog. I, com a primera resposta a la pregunta que planteja l’amic Badrenas, us recomano la lectura del record: les-cartelleres-i-retols.
Records de Terrassa 
Molts dels cartells pintats a les façanes dels cinemes eren d’un tal Font que no era parent meu, en sabia molt.
Porta també va ser el empresari del teatre Alegria dels anys 50, el seu fill venia amb nosaltres a Can Colapi i va morir als 10 anys de una infecció de tetanos per un clau rovellat. El cine Regina era per als nens, sempre amb pellicules de Disney i de aventures o de romans, el dissabte a la tarda.
Quan s’havia d’estrenar el cine Catalunya, el Sr. Porta va convidar al meu pare com a propietari d’una sala pel cine amateur; a veure un cine modern amb aire acondicionat, jo hi vaig anar també i ens va dir que cada hora es treia una galleda d’aigua de la suor dels espectadors.
El seu pare tindria que haber fet cine comercial.
El Font que pintava els cartells dels cinemes era Josep Font i Costa (1911-1998) i el seu fill Pere Font i Grau que seguí la mateixa feina. Jo ja coneixia el pare i el fill el vaig conèixer amb motiu de la celebració del centenari del cinema a Terrassa. Podeu trobar informació dels dos en el llibre El cinema a Terrassa, (pàg. 233-234) d’Andreu Calaf, Dolors Font i Roser Lopez (el primer i l’ultima ja traspassats), editat el 1997 amb motiu d’aquest centenari.