La Masia de can Parellada i les conilles de pell blanca

23 07 2014

can parellada 1 Can Parellada és una masia que dona nom a un barri de Terrassa situat al marge esquerra de la riera de les Arenes. Als seus voltants però s’han localitzat restes ibero-romanes del segle III aC (un forn de coure ceràmica), però els seus orígens es remunten al segle XIV i apareix en els fogatges de Terrassa des del 1457, en que s’esmenta com a propietari en Bartomeu Parellada. El 1558 figura com a propietari la vídua Parellada.
A l’arxiu de Terrassa es conserva un plànol de l’heretat de Francesc Parellada i el seu entorn, que en aquella època era un pagès de la parròquia de Sant Pere, part forana de Terrassa. planol1766canParellada_ACVOCEl plànol en qüestió va ser fet per en Joan Surís el 1766 i és mot interessant la informació que ofereix d’aquesta zona en la que podem veure l’existència d’altres masos avui desapareguts.
El mas Parellada va ser propietat alodial (antic règim de propietat de bens immobles) del monestir de Sant Cugat del Vallès i comprenia un territori extens que depenia de diverses institucions eclesiàstiques, del castlà de Terrassa i de la casa de Sentmenat. Aquest territori incloïa els masos Parellada, Boneixida, Riambau i Soler. El fons d’arxiu de la casa (1542-1896) fou donat a la ciutat de Terrassa pels hereus de la família Parellada l’any 2000 i es conserva avui a l’Arxiu Municipal.
NYXLa masia actual és del segle XVIII i avui la trobem amb un mal estat de conservació i situada en un turó, al mig d’un polígon industrial que no li dona cap vistositat. Un els elements destacables de la masia és que encara conserva l’antic “barri” i una mina d’aigua, procedent de can Barba que, travessant la riera de les Arenes, arriba fins a la mateixa masia de can Parellada, passa per l’antiga carretera de Gracia a Manresa (la de Rubí) i travessa la finca de can Guitard de la Riera.
primers pisos a can parelladaLa masia al llarg dels anys va anar perdent els seus antics terrenys de conreu (vinyes, horts i cultius de tabac) i aquests, a més de ser ocupats per naus industrials, cap als anys 60 es van fer servir per construir-hi un primer bloc de pisos (per part de Fopinsa) que va suposar la primera urbanització d’aquesta zona. Els primers habitants del bloc 1 hi van arribar a principis de l’any 1967. Publiquem un parell d’imatges de l’antiga font de can Parellada. font de can parellada anys 80font de can parellada

Les comunicacions llavors eren molt dolentes i només hi havia una línia d’autobusos (SARBÚS) que feien el recorregut 2 vegades pel mati i 2 per la tarda, amb una sola parada a carrer França sota del bar can Parellada.
Una curiositat de la finca es que un dels germans Parellada (a mitjans del S.XX) va tenir la iniciativa de muntar una granja de conilles de pell blanca, tipus Angora i va tenir la pega de que les conilles es van creuar amb els conills autòctons (molt abundants en aquella zona) i les camades de conills els van néixer amb la pell bruna fet que va fer que tinguessin que tancar l’explotació doncs aquests ja no tenien valor comercial.
Un dubte: Sembla que antigament va existir una mas anomenat can Parellada Subirà, que també va portar el nom de mas Llobet, però del que en desconec la seva situació exacta i tampoc si té rés a veure amb el mas de can Parellada del que avui hem dedicat aquest record.

mas llobetL’amic Rafel Aroztegui ens fa arribar aquesta imatge on està situat el Mas Llobet i que coincideix amb el de la Masia de Can Parellada (mireu als comentaris).
Una curiositat: “parellada” era la porció de terreny que podia llaurar una parella de bous en un dia, i esdevingué posteriorment una mesura per designar la quantitat de terres que es posseïen (el nom de la masia però no prové d’aquesta etimologia).

Anuncis




Els pisos de l’Avecrem

11 07 2014

 entrada jardins pisos de l'AvecremAvui us presentem un nou un record de l’amic Josep Badrenas que ens vol fer arribar a tots els seguidors d’aquest espai:
Segons ens explica, els pisos de l’Avecrem eren una promoció de pisos que va fer la “Caja de Pensiones para la Vejez y de Ahorros”, (avui La Caixa) allà pèls anys 50, al carrer de Salmeron, en aquells moments del General Sanjurjo, i que ocupen una illa sencera fins al carrer General Martínez Anido, avui Prat de la Riba.pisos avecrem vista aeria
Com a tret identificatiu tenen un pati interior comunitari privat, i l’entrada principal, des de Prat de la Riba, és un passatge anomenat Venècia. La Caixa els va construir per a posar-los de lloguer entre els seus impositors i com que va haver-hi molta demanda, ja que en aquells moments pisos d’aquella qualitat no n’hi havien, els va sortejar entre les peticions que havia rebut.
pisos avecrem 2Però resulta que el lloguer que s’havia de pagar era molt elevat per l’època, i es deia que la gent que hi vivia nomes els quedava per menjar Avecrem i, quan anaven a comprar, compraven una onça i mitja de cada cosa perquè no podien gastar més. D’aquesta manera els va quedar el malnom del pisos de l’Avecrem i encara avui la gent que fa anys que s’arrosseguen per Terrassa els identifiquen així.
Més endavant, La Caixa va construir uns altres blocs semblants a la illa contigua però amb un carrer que els separa, avui carrer Sant Antoni Mª Claret. Posteriorment la mateixa entitat els va oferir en venda als seus arrendataris, i la majoria els varen comprar ja que les condicions de financiació eren prou bones i la gent, acostumada a viure en un lloc privilegiat com aquell, s’hi van voler quedar. anunci avecrem 1963Encara avui, la majoria de gent que hi viu, són gent gran que hi son des del inici, fills o nets dels que els varen ocupar per primera vegada. El cert és que també es coneixen com a pisos de La Caixa o com a pisos del carrer Salmeron.
Una curiositat és que al soterrani dels blocs A i B, hi te la seu el Club Ferroviari de Terrassa (adjuntem imatge de la seva maqueta extreta del blog del Club), amb entrada pel pas peatonal que hi ha pel carrer Salmeron. Part del vials interiors que inicialment eren per a passejar, s’han condicionat per a aparcar-hi els vehicles del veïns, i tenen l’entrada per Prat de la Riba i la sortida per Salmeron. Els jardins interiors estan bastant ben cuidats per part de la comunitat de veïns, i la majoria d’arbres que hi han són els que van ser plantats en l’època de la construcció del pisos.maqueta club ferroviari terrassa
Vet aquí la petita historia dels pisos de l’Avecrem. Quan a la meva filla li varen oferir de lloguer un pis allí, la propietària històrica, li va dir que era als pisos de l’Avecrem i ella va creure que serien molt cutres, però no, són extraordinàriament confortables, amplis i sobre tot amb una tranquil•litat ambiental envejable, ja que quasi tots els que hi viuen són gen gran i van d’hora a dormir, tret d’algunes excepcions com a tot arreu.





La Festa Major de l’any 1936

4 07 2014

programa festa major terrassa 1936Per desitjar-vos una Bona Festa Major 2014 hem volgut recordar el programa de la Festa Major del 1936.
D’entrada podem fixar-nos amb el dibuix del programa que reflecteix la façana de l’Escola Industrial (rectificació feta gràcies a un comentari rebut) i en primer terme destaquen els components d’una cobla i és que en aquells anys els trets catalanistes eren ben patents en la societat. El dibuix es complementa amb l’escut de la ciutat i el nom de Terrassa escrit en un perfecte català i que 3 anys més tard, malauradament, canviaríem durant bastants anys per l’esperpèntic de Tarrasa.
En els fulls del programa hi trobem diversos fets que val la pena comentar:
D’entrada el primer acte de la Festa ja començava fort, amb un partit de futbol d’un equip de Terrassa i un de Sabadell. També ens porta records el segon partit entre el Joventut Santperenca i el Monumental F.C., aquell que jugava al conegut Camp del Monu a la carretera de Rubí.
Destaquem també dos actes tradicionals en aquells anys, el concert de la Banda Municipal al llavors anomenat Passeig de Garcia Hernández i la vetllada de boxa al saló Catalunya.
El diumenge de Festa Major una actuació castellera dels “xiquets els Mirons del Vendrell” i un concurs de tir al plat (llavors anomenat tir al platet), que encara avui forma part de moltes festes majors de pobles de Catalunya i també un de “tir al colom”, que ja trobo una mica més animal. Es pot apreciar que una de les entitats més actives era el Centre Aragonès i és que durant molts anys es va convertir en tot un referent associatiu de la nostra ciutat.
programa festa major terrassa 1936 2També es va aprofitar la celebració de la festa per inaugurar les noves dependències de la Creu Roja al carrer Arquimedes 263 amb la presentació d’una nova ambulància per cobrir les necessitats de la nostra ciutat.
I el que no podia faltar en cap Festa Major, el ball a l’envelat de la Plaça del Progrés, les ballades de Sardanes i castells de focs artificials.
Del dilluns destaquem l’intent de record dels 3000 metres i 5000 metres de marxa atlètica a la Rambla d’Egara organitzat pel Grup excursionista “La Mola”, a més de Festes Infantils al Centre Aragonès i al Cèrcol Egarenc.
El dimarts sardanes i una Festa Escolar, a programa festa major terrassa 1936 3més dels balls de gala a diverses entitats de la ciutat.
El dimecres el Castell de Focs i una funció de gala al local de la Fraternitat Republicana, entre d’altres funcions en els cinemes de la ciutat.
Però, no hi heu trobat a faltar rés?