En Ricard Font ens va arribar un record: “Els primers anys un cop finalitzada la guerra civil, que és quan jo anava a col•legi, ens feien parlar el castellà a les aules, encara que puc dir que a can kulapi, els pares escolapis moltes vegades parlaven en català”.
“Recordo una anècdota que va passar a Ós de Balaguer quan el president de Costa Rica en Pepe Figueras, que el seu pare, era d’aquesta localitat, va venir a visitar-la. Des del balcó de l’ajuntament es va dirigir al poble en català. Les autoritats i els guàrdies civils presents es va haver de mossegar la llengua ja que ningú va voler ficar-se amb un cap d’estat”.
En relació al fet que indica el Ricard jo voldria afegir que a l’Escola Social el Sr. Joan Artigues per saltar-se la prohibició de fer classes en català a l’escola va decidir inventar-se un sistema pel qual un dia a al setmana els alumnes estàvem tots “castigats” i ens teníem que quedar una hora més. I aquesta hora, en comptes de fer un càstig l’utilitzàvem per fer classe de català.
La fotografia (cedida pel Sr. Palet) mostra d’esquerra a dreta el Sr. Carles Ballbè, el Sr. Artigues i el Sr. Antoni SanJuan en una trobada d’ex-alumnes al Restaurant Rambla, realitzada el 16 de juliol del 1950.
Records de Terrassa 
El meu professor de català, als anys 50/60 va ser el Sr. Joan Ulles (pare). Érem un grup molt reduït, potser uns 8 o 10 nois que anàvem un parell de dies a la setmana, a les nits, a la seva acadèmia que llavors era a la Avinguda Jacquard, i ens donava classes intensives de català. Entre els del grup, hi varen sortir alguns que més endavant varen tenir càrrecs polítics a l’Ajuntament. ¿Recordeu l’Acadèmia Ulles i la extraordinària personalitat del seu titular Sr. Joan Ulles, que també era professor de l’Escola Industrial?