Més sobre el camp del Carmelitano i el JABAC

Tot llegint un article anterior en que publicàvem uns records del Camp del Carmelitano, el meu sogre em va explicar que ell hi havia jugat a futbol i que era un camp que feia baixada (o pujada segons juguessis a un cantó a un altra). Aquest fet però no era extraordinari ja que l’antic camp de la piscina antiga (ca n’Aurell) tenia un dels seus laterals en un marge cosa que li donava una inclinació exagerada per poder-hi jugar amb comoditat. La foto aèria en la que podem veure on estava situat aquest camp la podem datar sobre els anys 40.
L’equip de futbol del Carmelitano va ser fundat l’any 1942 a l’entorn de l’Escola dels Carmelitans i per donar sortida a les ganes de fer un equip dels mateixos alumnes del centre. La seva vestimenta era una samarreta blanca amb una franja vermella que la creuava d’esquerra a dreta i de dalt a baix, encara que sembla que en els seus inicis vestia una samarreta a ratlles blanques i marrons i, fins i tot, una de blanca amb detalls marrons..
Segons sembla el camp del Carmelitano el va arribar a fer servir l’entitat anomenada JABA (la Joventut Atlètica Balompédica Amateur) que tot i començar només amb equips infantils va arribar a tenir equips en totes les edats, de la mà d’en Miquel Farré que va ser un dels grans entrenadors del futbol base de la nostra ciutat i del esperit incansable de l’Agustí Biarnès.
El motiu de que es fes servir aquest camp (l’any 1957) és que els que feien servir fins aleshores no donaven abans a acollir la quantitat de partits que en aquella època es feien en les diferents categories, especialment en les infantils.
Per els que pugueu pensar que aquest nom del JABA s’assembla molt al conegut JABAC us diré que es tracta de la mateixa entitat i què el canvi de nom va coincidir precisament per la unió d’aquest amb el Carmelitano i per això l’acrònim JABAC significava Joventut Atlètica Balompédica Amateur Carmelitana (amb la camiseta de color verda i ratlla blanca). A la foto de la dreta podem veure un equip del JABAC del que només us puc donar un nom (l’Escobar,). Si en reconeixeu algú més ja ens ho fareu saber.
Algú algun dia li hauria de dedicar un llibre als mètodes que feia servir en els entrenaments el Miquel Farré, ja que eren absolutament innovadors per l’època i a la vegada efectius dons li van portar a guanyar dos campionats de Catalunya Infantils. Ah i que consti què mai va voler cobrar ni una pesseta per la seva tasca.
Anys més tard els Carmelitans van necessitar l’espai que ocupava el camp i el club va haver de traslladar-se a les instal•lacions municipals que ja s’havien construït a Can Jofresa i per aquest motiu el nom de l’entitat va tornar a canviar passant a denominar-se Club Esportiu JABAC Can Jofresa.

Una casa modernista, la d’en Baltasar Gorina

Aprofitant la Fira Modernista hem pogut visitar la Casa Baltasar Gorina, d’estil modernista i construïda per l’arquitecte Lluís Muncunill i Parellada.

Aquesta casa que acollia, fins fa poc l’escola de música CEM (la foto de l’esquerra correspon a aquesta època), a partir d’aquest mes de maig acull l’empresa Alerta Prevenció, que inaugura la seva nova seu en els baixos i primer pis de la casa, aprofitant el segon pis com a vivenda. Coincidint amb la inauguració de les seves noves instal•lacions ha organitzat, per a la Fira Modernista, una exposició de com era un gabinet mèdic fa cent anys, de la que destaquem un cartell modernista que aquí us reproduïm i del que diuen que només en queden dos (a la dreta).

La Casa Baltasar Gorina data del 1902 i la podeu visitar en el número 93 del carrer de la Font Vella. Aquesta vivenda va ser la residència familiar del constructor d’obres Baltasar Gorina (podeu veure un anunci del 1906 corresponent a la societat que feia amb un altre mestre d’obres de la ciutat, en Vicenç Aymerich). La construcció modernista és de maó vist embellit amb aplica de ceràmica i un espectacular treball de forja en les baranes del balcó i en el sotabalcó del primer pis.

L’arquitecte d’aquest edifici va ser en Lluís Muncunill i us podem recomanar visitar l’escala interior amb una bellesa de formes destacable, les rajoles dels terres de la planta principal i diversos detalls com el mirador de la porta d’entrada o els espectaculars tiradors de la porta que dona al carrer i que semblen arracades modernistes.

Com a dada complementaria podem citar que l‘Institut Industrial (antic magatzem Freixa i Sans del carrer Sant Pau, 6. (1893-1894) va ser construït per l’arquitecte Joan Traís, amb en Baltasar Gorina i en Vicenç Aymerich com a mestres d’obres.

Nota sobre el cognom Gorina: A la segona meitat del segle XV, un cabaler, Jaume Gorina, es casà amb la pubilla del mas Bassa de Matadepera. A partir d’aquí, i fins a la segona meitat del segle XIX, can Gorina tingué com a cognom familiar l’homònim. En Francesc Gorina i Riera (1823-1906) fou l’últim hereu de la família Gorina que fou propietari de can Gorina de Matadepera (foragitat del seu mas per deutes l’any 1878). En el decurs d’aquests 500 anys, més o menys, a Matadepera el cognom es consolida com a nom de la família de l’antic mas Bassa.
Al segle XVI, de la línia troncal dels Gorina de Matadepera en comencen a sortir línies de cabalers que s’estableixen principalment a la vila de Terrassa i algunes masoveries de les parròquies del antic municipi de Sant Pere de Terrassa. La nissaga dels Gorina de Matadepera continuarà fins al segle XX amb branques importants a Sabadell, Terrassa, i Viladecavalls.

 

El camp del Carmelitano

L’amic Josep Badrenas fa uns dies es va trobar una antiga foto en una capsa i li va semblar que podria ser interessant afegir-la al posts dels dies 17 i 18 d’octubre del 2008 en que recordàvem el col•legi dels carmelitans. Record1 – Record2
Nosaltres, però em pensat que es mereixia, per el seu valor documental, un record propi.
A la foto hi veiem el camp de futbol del col•legi, on segons records del mateix Badrenas:
“Hi fèiem el gimnàs i era on jugava a futbol l’equip del Carmelitano”.
“Al seu voltant, només hi havien dues cases, en una d’elles hi vaig viure jo uns anys amb una tia de la meva mare (per això tenia plaça al col•legi) i, just al costat, hi havia el taller de caldereria Vilaró”
“Al fons de la imatge es veu la masia de Can Pous i en l’entorn podem comprovar que no hi havia cap altre edificació”.
“És possible que entre els nens que s’hi veuen hi sigui jo i per això tingui la foto, però no puc assegurar-ho”. “Posteriorment en l’espai que ocupava aquest camp s’hi va construir la fàbrica Turu, de maquinaria per fer pa i més endavant, l’edifici del centre comercial actual del Talló”.

Tendes, parades i botigues: El comerç al Modernisme, a l’Arxiu Tobella

El dimecres dia 7 de maig a 2/4 de vuit del vespre s’inaugura a la sala d’Art de l’Arxiu Tobella de Terrassa, una nova exposició inclosa a la Fira Modernista.

“Tendes, parades i botigues: El comerç al Modernisme” és el títol de l’exposició: un recull gràfic del comerç i els serveis a la nostra ciutat a principis de segle XX.

Aquelles nostàlgiques tendes i botigues que van perdurar fins a finals del segle XX i que algunes, en època modernista, es van anar transformant en comerços especialitzats.

També podrem gaudir de es parades i barraques de la “Plaça” Vella, que en traslladar-se al Mercat, fa que els terrassencs encara anomenem aquest mercat: “la Plaça”

Us deixem amb una fotografia de la Plaça Vella al 1900 on podeu apreciar com encara s’hi feia el mercat, mentre pel costat hi veiem passar un enterrament.

Des dels Records de Terrassa us volem recomanar que hi assistiu.