Els cobradors de la Germandat i de l’autobús

25 04 2014

cobrador d'autobusLa mare hem parlava l’altre dia de que a les cases era costum que vinguessin uns senyors que feien de cobradors, en especial en recorda un que era el cobrador de la “germandat” que era com una mena d’assegurança d’aquella època. Aquest cobrador es deia Solei i vivia en el barri del centre, la mare diu que al carrer de Sant Marià i anava vestit sempre de gris, potser per semblar més seriós.

Aquest personatge era bastant popular pel meu barri i, segons m’explica la mare, fins i tot quan una de les persones que estava assegurada es posava malalta se li tenia que portar la baixa signada pel metge de capçalera (nosaltres teníem el metge Rodríguez) per tal de que es pogués cobrar la part de l’assegurança que comportés.

M’agradaria saber si algú recorda algun altre d’aquests cobradors, tant típics d’una època en que cobrar es feia porta per porta.

La imatge que he triat no és la d’un cobrador domèstic ja que no en tinc cap, he triat però la d’un cobrador d’autobús (dels anys 60) que també era un personatge curiós ja que a més de la maquineta amb la que dispensava els bitllets, portava una mena de cinturó de cuir amb departaments on guardava ordenats els diners que cobrava. El recordeu aquest cobrador? Segur que si.

Advertisements

Accions

Information

3 responses

25 04 2014
Ricard Font Serra

Jo també tenia de Metge en Rodríguez Coque, que precisament fa molt poc dies que ha mort

26 04 2014
Josep Badrenas

En aquella època era molt freqüent comprar coses a terminis. Jo recordo l’espardenyer, en Baldomero, el del Carrer dels Àngels, una botiga de roba, l’Ocaso, una assegurança de enterrament a la que, al menys al meu barri, quasi tothom hi estava apuntat, els metges de capçalera com en Rodriguez que esmentes (en pau descansi) el del Crédito de Tarrasa, i d’altres que no em venen al cap. Els caps de setmana eren una pesadilla ja que et passaven els cobradors un darrera l’altre, tret dels que eren mensuals com l’esmenta’t del metge de capçalera. Jo no tenia de metge a en Rodriguez, sinó al Dr. Rovira que era bastant vellet i ja fa molts anys que no hi és (els metges també es moren). Seria interessant que dediquessis un post als metges populars dels anys 40/50. Per donar una idea, els germans Maturana, que tenien molts “aconductats” com en dèiem, el Dr. Sala Segales que encara és entre nosaltres, els Clavería, en Cistaré, l’Arguindegui, només per a anomenar-ne alguns dels més populars. Aquí queda la idea….

26 04 2014
Josep Badrenas

Abundant en lo dels cobradors que és el tema principal del comentari, voldria afegir que bastants anys enrere, la llum, l’aigua, i altres serveis, inclús alguns arbitris municipals, es cobraven a domicili ja que no existien les domiciliacions bancàries com ara, ni tan sols la gent tenia comptes als bancs o a les caixes, ni diners per a portar-hi. Per això el flux de cobradors era significatiu. Recordo l’Utset, que anava en bicicleta a cobrar. Però cap d’ells portava un estri per la calderilla com tenien els dels autobusos. Jo havia vist casos en que un cobrador portava mes d’una empresa, i el deutor no podia pagar els dos rebuts i llavors, el mateix cobrador decidia a qui aplicava els diners que podia donar el deutor en aquell moment, i qui es quedava sense cobrar. Això era bastant habitual ja que la gent ho passava molt i molt malament (més que ara?) i per això es comprava a terminis les coses més banals, com unes espardenyes o uns llençols. Al menys en el meu entorn; suposo què, com ara, hi havien capes socials amb menys problemes.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s