Francesc Macià inaugura la nova emissora de Radio Club Terrassa l’any 1933

30 04 2014

butlleti radio terrassa 1933Avui el record és per una fotografia que il•lustra l’arribada del President de la Generalitat de Catalunya, el molt honorable Sr. Francesc Macià a Terrassa amb l’objectiu d’inaugurar la nova emissora de Radio Club Terrassa.
Aquesta fotografia, de Jaume Sala, es va publicar al Butlletí de Radio Club Terrassa corresponent al dia 1 de maig de 1933 (número 25 – any V).
La data de la inauguració va ser concretament el diumenge 2 d’abril de 1933 i cal significar-la ja que suposava un canvi substancial per aquest mitjà de comunicació local, alhora que dotava a la nostra ciutat d’una emissora oficial de radiodifusió (just 5 anys desprès de la constitució de l’entitat Radio Club Terrassa).
L’anomenada l’emissora del Vallès en aquella època també era coneguda com coneguda com a EAJ 25 i emetia en la ona 453 m.
L’acte de la inauguració va començar a les 11 del matí amb una audició de sardanes interpretades per la Banda Municipal de Terrassa (foto de la dreta)banda municipal terrassa 1933, dirigida pel gran mestre R. Serrat. El President Francesc Macià va arribar sobre la 1 del migdia, acompanyat per el seu secretari Sr. Alavedra, el Comandant Sr. Pérez Farràs, l’alcalde de Terrassa Sr. Samuel Morera, el Diputat a les Corts Sr. Palet i Barba a més d’altres autoritats.
La Junta del Radio-Club, presidida per el Sr. Jacint Figueras, els va rebre a l’entrada de l’estudi del carrer de la Fontvella 62 pis (telèfon 1606) , amb el mossèn Ramón Sanahuja del Sant Esperit amb d’altres representants d’entitats de la ciutat.
Desprès de la visita a les instal•lacions i dels parlament el President Francesc Macià va sortir al balcó per dirigir-se als ciutadans que esperaven fora. Posteriorment es va servir un vermut i es va signar el Llibre d’Honor. L’acte va finalitzar amb un banquet ofert pel consistori a l’Escola Municipal de Música.
Com a colofó d’aquella jornada cal esmentar que a la tarda es va celebrar la final del campionat d’Espanya de Hockey entre l’Atlètic de Madrid i el Terrassa F.C. i que va guanyar per primera vegada l’equip de la nostra ciutat.
Les darreres paraules del President del Radio-Club en el seu parlament van ser: “a vosaltres ciutadans de Terrassa fem ofrena de la nostra emissora, preneu-ne la bona voluntat”. Malauradament aquestes paraules no van servir perquè al final aquesta emissora es perdés per la nostra ciutat i alhora també es perdessin els arxius sonors que atresorava i què, que jo sàpiga, encara ningú a reclamat perquè tornin a la nostra ciutat.

no marxis





Els cobradors de la Germandat i de l’autobús

25 04 2014

cobrador d'autobusLa mare hem parlava l’altre dia de que a les cases era costum que vinguessin uns senyors que feien de cobradors, en especial en recorda un que era el cobrador de la “germandat” que era com una mena d’assegurança d’aquella època. Aquest cobrador es deia Solei i vivia en el barri del centre, la mare diu que al carrer de Sant Marià i anava vestit sempre de gris, potser per semblar més seriós.

Aquest personatge era bastant popular pel meu barri i, segons m’explica la mare, fins i tot quan una de les persones que estava assegurada es posava malalta se li tenia que portar la baixa signada pel metge de capçalera (nosaltres teníem el metge Rodríguez) per tal de que es pogués cobrar la part de l’assegurança que comportés.

M’agradaria saber si algú recorda algun altre d’aquests cobradors, tant típics d’una època en que cobrar es feia porta per porta.

La imatge que he triat no és la d’un cobrador domèstic ja que no en tinc cap, he triat però la d’un cobrador d’autobús (dels anys 60) que també era un personatge curiós ja que a més de la maquineta amb la que dispensava els bitllets, portava una mena de cinturó de cuir amb departaments on guardava ordenats els diners que cobrava. El recordeu aquest cobrador? Segur que si.





La Rosa que a mi m’agradaria, Poesia de Sant Jordi de Joan Tamayo

23 04 2014

Avui el record al dediquem a publicar una Poesia d’un autor terrssenc, en Joan Tamayo i que ens ha fer arribar pèr celebrar la Diada de Sant Jordi 2014.

dibuix joan tamayo 1

LA ROSA QUE A MI M’AGRADARIA  (poesia de Sant Jordi)

Una Rosa que tingués ales,

i volés de cor en cor,

amb la força del vent del sud,

repartint perfum de tendresa.

Una Rosa en combat permanent,

trencant murs de silenci,

evitant cants de sirena,

i humanitzant els desitjos de la gent.

Una Rosa amb la força de la saviesa,

que ens ensenyi a llegir els sentiments,

que aïlli als censors i als aprofitats,

i que escrigui amb gotes de pluja

Una Rosa que olori les sensacions,

el vi, de gratitud heroica,

els jardins mediterranis i lliures,

i les teulades de cases fermes,

per a tothom!

Una Rosa sobre un cavall blanc,

cavalcant sobre boires d’esperança,

esborrant fronteres,

i pintant horitzons de primavera eterna.

Una Rosa, amb llavis de cristall

que s’emmiralli en un raig de sol,

que odiï la guerra i la violència

i jugui amb llunes de Pau.

dibuix joan tamayo 2UNA ROSA,

QUE T’OBRI , DE BAT A BAT,

LES PORTES DE LA SOLIDARITAT!!

joan tamayo sala (23_abril_2014)





Suïcidis en el sanatori de Terrassa, realitat o llegenda?

15 04 2014

suicidi ciutat sanatorial 25-2-1961Continuant amb el tema iniciat en el post anterior sobre la Ciutat Sanatorial de Terrassa, vull explicar que de petit havia sentit moltes històries a l’entorn de la gent que s’havia suïcidat tirant-se del pis més alt del Sanatori de Terrassa i potser molts de vosaltres encara ho recordareu.
De fet, sembla ser que no es tracta de cap llegenda urbana, sinó d’una realitat que es va donar en més d’una ocasió. El document que incloc en aquest record, del 25 de febrer de l’any 1961, és un retall del Terrassa Información en que s’informa de la caiguda d’una persona.
En aquella època no deuria quedar massa bé dir que algú s’havia suïcidat i per això es parla de caiguda des del sisè pis. No sabem massa d’aquest Serafín Cano Doménech ja que tant sols indica que tenia 35 anys, solter i veí de Granollers.

Fixeu-vos que portava internat des de l’any 1955 i això significa més de 6 anys malalt, fet que potser va motivar que prengués aquesta difícil determinació de finalitzar amb el seu patiment.
El fet és que al Sanatori de caigudes n’hi van haver d’altres fins a convertir aquest edifici en la llegenda que encara avui conserva i que tants vídeos ha generat a l’entorn del amants dels temes paranormals i les cacofonies.





L’economat de la ciutat sanatorial

9 04 2014

L’any 1957 el sanatori de Terrassa passava per ser l’hospital antituberculòs més important de l’estat espanyol i vivia una de les seves millors èpoques. Potser per això es va decidir, a finals d’abril, crear un economat en el primer pis de l’ala esquerra del colossal edifici de l’anomenada Ciutat Sanatorial. En l’economat els malalts podien comprar moltes coses que podien necessitar a un preu molt econòmic. L’impulsor i creador va ser el pare Fernando LLoveras.
D’economats ja n’hi havia hagut abans de la guerra civil, però van desaparèixer i aquest podria ser considerat el primer economat de la ciutat inaugurat desprès de la guerra, però per trobar-se fora de la mateixa hem de dir que el primer economat que realment es va inaugurar dins de Terrassa va ser el de la Electra industrial S.A. el 20 de desembre de 1958.
El 21 de febrer de 1959 es va inaugurar el segon economat, dins de l’empresa S.A. Francisco Torredemer
amb uns preus un 35% més barats que en les tendes habituals. A partir d’aquí es van obrir molts altres economats a la ciutat.

Podeu trobar una informació d’un economat del 1915 al post “el economato tarrassense“, on també podeu veure una foto del de la Saphil.
Una novetat dels economats és que la majoria d’articles es venien empaquetats i pesats de manera que així es facilitava la seva venda.
Curiositat: En les fotos podeu veure l’estat actual de l’interior d’aquest edifici que produeix esgarrifances, fins i tot a plena llum del dia.

interior sanatori 2011a interior sanatori 2011b interior sanatori 2011c interior sanatori 2011d interior sanatori 2011e

no marxis





Donem suport al Manifest STOP FAM TERRASSA

2 04 2014

banner invitacio3

No és habitual que des d’aquest espai ens fem massa ressò d’esdeveniments actuals de la nostra ciutat, però creiem que aquest val la pena. El fet és que demà, dijous dia 3 d’abril a les 20 h. es presenta al Teatre Alegria el Manifest Stop Fam Terrassa.

Segons l’Article 25 de la Declaració Universal dels Drets Humans, “tota persona té dret a un nivell de vida que asseguri, per a ell i la seva família, la salut i el benestar, especialment en l’alimentació”.

Vivim en uns tems de penúries i hi ha gent que ho està passant molt malament i per aquest motiu hem de prendre consciència de la necessitat  de mobilitzar-nos contra la fam.

Per fer-ho possible, s’ha elaborat un manifest, obert a la participació de persones i entitats locals. L’adhesió a aquest document suposa assumir el compromís de realitzar accions col.lectives, de caràcter altruista, i de servei a les persones més vulnerables del nostre entorn més proper, tot ajudant al Centre de Recollida d’aliments El Rebost.

L’espai dels Records de Terrassa també s’hi vol sumar i ens agradaria que tots els que ens seguiu també ho feu i vingueu dijous al Teatre Alegria a escoltar els 5 punts del Manifest. Aquí teniu la invitació en PDF:  invitació oficial manifest stop fam3

I, per els que col·leccioneu punts de llibre, dir-vos que es lliurarà un punt de llibre amb el manifest imprès.

Una anècdota: Aquest dissabte es feia una recollida d’aliments al supermercat que habitualment vaig a comprar hi demanaven entre d’altres productes llet per nadons. Jo en vaig comprar un pot de llauna i quan els hi vaig lliurar em van dir que era la primera que recollien en tota la tarda. Al preguntar-los com era possible la resposta va ser perquè era molt cara (valia 8 euros). Com és possible que hi posem preu a la necessitat d’alletament d’un nadó?

Entre tots potser hauriem de reflexionar del que estem vivint i el que està passant al nostre entorn.