Un record personal sobre en Pedro Alcocer

20 02 2014

03854ATEn Miquel Jordan ens ha fet arribar el seu record:
Jo us explicaré el que la meva família em va transmetre sobre la desaparició a Terrassa del meu avi:
El tal Pedro Alcocer (del Grup del Pedro y sus Chiquillos, veure post) ja es coneixia amb el meu avi del poble on van néixer tots dos (Alhabia a la província d’Almeria) i de petits ja havien potser rivalitzat en els jocs de nens.
Anys després, un cop residint ambdues famílies a Terrassa, sempre havien explicat a casa como un matí de l’any 1936 baixaven el meu avi, la meva àvia i el meu pare per la Carretera de Rellinars, i en arribar al pas a nivell de la RENFE, la meva àvia es va acomiadar i va anar cap a la dreta (ella treballava a Ca la Vídua Palet), el meu pare cap al Centre, ja que venia llenya i pinyes per encendre les cuines econòmiques de les cases del carrer Suris i voltants (llavors era un nen de 8 anys), i el meu avi va marxar cap a la part del carrer Sant Antoni on sembla que deien que era on tenia la seva caserna el tal Pedro.
Uns cunyats del meu avi el van veure entrar allà i mai més es va saber res d’ell. Posteriorment en les exposicions de despulles que es feien de tots aquells que trobaven morts a les cunetes de les carreteres, la meva àvia deia que va reconèixer el cos del meu avi per la forma del cabell que li feia al serrell, ja que en altres casos portaven alguns un mocador amb les inicials, o un anell, etc. i era més fàcil d’identificar.
El dia d’abans d’aquests fets van explicar que el meu avi, que estava buscant feina, va parlar amb el Pedro i aquest li va obrir una cortina o hi havia tot d’armes de foc, i li va dir “si quieres trabajo coge una y ya sabes lo que has de hacer”, i suposo que no li va agradar, el que diuen que fou la resposta del meu avi: “vull treballar però no d’això, no sóc com tu i si les hagués de fer servir no seria així”. Segurament discutiren ja que suposo que no simpatitzaven gaire i d‘una forma o altra se’l va treure del mig.
En la dècada dels 80 a la revista Terme, sortia com a la carretera de Castellbisbal havien trobat en aquella època uns cossos i pels cognoms coincidia amb els del meu avi si bé el nom no era correcte.nomenament alcocer 17-10-36
També quan jo feia batxillerat un professor d’història meu, que estava fent la tesi doctoral sobre la Guerra Civil a Terrassa, es va entrevistar a Blanes amb el Pedro Alcocer, llavors ja molt vell, i que havia vingut de França per parlar amb aquest professor. El fet és que em va comentar que en tot moment estava molt nerviós sobre les preguntes que li feia i que no li va concedir una entrevista massa llarga.
Si, les restes que la meva àvia va creure que eren les del seu marit, eren d’ell, diem que estan amb la de la resta de caiguts al cementiri municipal.
(Però, qui té la certesa?)
Vull dir, que sí, el Pedro Alcocer era un “individu” que va fer molt de mal”.
Comentari: moltes gràcies al Miquel per explicar un cas tant trist de la seva família i per deixar constància de la manera d’actuar amb total impunitat d’aquest personatge que mai va tenir el càstig que mereixia. La imatge és d’uns cartells penjats a Terrassa durant la Guerra Civil. El retall és del nomenament del tal Pedro Alcocer, el 17 d’octubre de 1936.

Advertisements

Accions

Information

3 responses

20 02 2014
Ricard Font Serra

El meu avi va llogar al Pedro Alcocer, malgrat no tenir disponible un teler d’espasa d’home, i el va posar en un teler de garrot de dóna fins a poder-lo canviar. Això va fer que en Pedro l’apreciés i el convidava a fumar quan només la gent important, i ell ho era, tenia tabac.
En una assemblea de dirigents de partits, un va dir: “aquí hi ha homes que conviden a fumar als ex amos” (tinguem en compte que llavors la fàbrica del pare estava incautada). Al sentir-ho, en Pedro es va treure de la butxaca una gran navalla, la va obrir, la va dirigir al que havia parlat, i li va dir: “deies alguna cosa tu, fill de p…”. L’altre li va contestar ràpidament: “res”.
Un altre fet que recordo és que un dia uns milicians armats a l’hora de dinar no deixaven plegar a la gent de la fàbrica i la dona d’en Pedro, que tenia que anar a casa a fer el dinar, va avisar al Pedro, que llavors era a l’ajuntament, i es va presentar amb un cotxe oficial per ordenar als milicians que deixessin sortir a tothom.

28 02 2014
enric

Alcocer és el pitjor criminal que hi ha hagut a Terrassa mai, així de simple i clar.

2 04 2014
Ricard Font Serra

Vull fer una correcció al meu comentari, ja que parlant amb el meu cosí Pere Silvestre Font, que es més gran que jo i va viure per la guerra, em va dir que el que jo explico no fa referència a Pedro Alcocer, sinò a un company seu que es deia Modesto també molt conegut a Terrassa.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s