El teatre al Casal de la Sagrada Família

28 11 2013

representacio teatre sagrada familia 1 librada  A principis dels anys 20 el barri de ca n’Aurell era un barri suburbial sense cap equipament públic important. Els carrers sense asfaltar i amb antics trams de les rieres que  creuaven el barri a cel obert i un munt de nens i nenes sense cap lloc on passar les seves estones d’esbarjo. Tampoc hi havia cap centre educatiu ni escola pública o privada, de manera que molts nens no tenien on estudiar. Aquest fet va motivar que en Mossèn Homs, rector de Sant Pere, al qual pertanyia aquell barri, decidís que s’havia de construir una escola al bell mig del barri.
El terreny que es va comprar era situat al carrer de l’Infant Martí, cantonada amb el de Galvany i el 24 de desembre de 1924 s’hi posa la primera pedra de l’edifici (obra d’en Faust Aymerich) destinat a l’escola i al patronat que se’n faria càrrec, sota l’advocació de la “Sagrada Família” (podeu trobar més info a l’Edifici de la Campana)
.
representacio teatre sagrada familia 2 emilia farré copons En aquest local destinat a escola de nois i noies també s’hi feien les classes de Catecisme i més endavant es van crear l’escola Dominical i la Nocturna destinades a noies treballadores.
Aquest local va quedar de seguida petit i no permetia acollir-hi cap més activitat. Per això el 21 de gener de 1934 s’inaugura un nou espai al primer pis del carrer Galileu, 15, conegut com el Casalet, d’uns 80 metres quadrats i on s’hi va instal·lar una cabina de cinema i un escenari per representar obres teatrals, especialment els diumenges.

representacio teatre sagrada familia 5 librada Desprès de la guerra es va habilitar l’edifici del carrer Infant Marti, 103 i s’hi va construir una gran sala d’espectacles on ja al mateix Nadal del 1939 s’hi va representar l’obra de “los pastorcillos en Belén” i es van adquirir un terrenys del costat per habilitar-hi espai on practicar esports. Naixia doncs amb força aquest nou espai dinamitzador del barri, arribant-se a publicar el seu propi butlletí informatiu, en castellà, el mes de novembre de 1941, sota la presidència d’en Salvador Cardús.
Els dies festius es projectaven pel·lícules, i l’any 1943 es va inaugurar el teatre d’estiu amb un gran èxit de públic que venia d’altres punts de la ciutat i que va donar un fort impuls a la secció de Teatre del Casal de la Sagrada Família. Per il·lustrar aquest record un adjuntem unes fotografies de diverses obres teatrals realitzades en aquest espai i que han estat cedides per les veines del barri, la Sra. Emilia Farré Copons i la Sra. Librada.

Anuncis




L’antic burot del camí d’Olesa

21 11 2013

situació burot cami d'OlesaAvui destacarem un record del bon amic Joaquim Verdaguer, del que la setmana passada en varem poder gaudir en la seva conferència sobre les aigues a Terrassa a l’Ateneu de Terrassa.
“A principis del segle XX a les carreteres d’entrada a Terrassa hi havia els burots. Una mena de duanes que cobraven unes tatxes o arbitris per entrar queviures i altres productes a la ciutat. La casella del burot de la carretera de Martorell estava a l’encreuament d’aquesta amb la carretera d’Olesa.plano 1902 AHC
El fet és que hi havia traginers procedents d’Olesa i de Manresa què, per estalviar-se de pagar la tatxa, a l’alçada dels actuals Salesians es desviaven per l’antic camí d’Olesa. Aquest camí des dels Salesians enfilava fins al cap damunt del turó de ca n’Aurell (encreuament del carrer de Torrella amb Ramon Llull, i seguia per el carrers Doctors Ullés i Mart fins al portal de Sant Roc. L’ajuntament veien que es colaven per aquest camí, va instal·lar un burot al bell mig del turó, en un lloc solitari on encara no s’havien construït les cases properes ni l’antic temple Evangèlic. Això m’ho explicava la Pilar, la meva mare, doncs l’encarregat del burot era el seu pare, es a dir el meu avi. Cada dia la Pilar traspassava tot Terrassa a peu (llavors no hi havia autobusos) per anar a portar el dinar al seu pare”.
Nota.- Magnífic record que no només ens permet recordar l’època dels burots, sinó que ens remet a un dels més desconeguts de la nostra ciutat i a més amanit amb el fet de que és una referència viscuda per un dels seus familiars més directes. Us imagineu la Pilar, que llavors deuria ser molt joveneta, tenint que fer cada dia aquest excursió per portar el dinar al pare i que aquest pogués menjar calent? i, fins i tot, potser ho portava en una taifa, paraula pròpia de la nostra ciutat?

Us mostrem un plano de Terrassa del 1902 on es pot apreciar el carrer a l’altra banda de la riera i que encara porta per nom d’Olesa en referencia a l’antic camí d’Olesa (avui només en queda una petita mostra del seu traçat al carrer de Mart).





Els balls de Patacada a Terrassa

9 11 2013

ca la laia 1923A principis dels anys 20, que són els que ens referiem en el comentari del post anterior sobre ca la Laia, a Terrassa hi havia diversos espais on s’organitzaven balls dels anomenats “de patacada” entre altres podríem recordar els balls de L’Aranya, Cal Paiella, La Granada, Cal Bertran, La Violeta o Cal Casalets a més dels de ca la Laia, però no van durar pas massa, doncs a finals dels 20 ja no en quedava obert cap dels que hem esmentat.
També destaquem els balls a la glorieta de Les Delicies, al carrer Prat de la Riba, aleshores considerat un lloc a les afores de la ciutat on també s’oferia servfei de “merendero” (veure anunci de l’any 1920).
Incloem un anunci del 1923 anunciant un ball a ca la Laia amb l’orquestra l’Armònica Catalana (avui en català Armònica s’escriuria Harmònica).salo de ball les delicies 1920
Refrany:Al ball de la Patacada, hi va la gent dissipada” (es refereix a un ball molt sorollós i desimbolt). Popularment un ball de patacada és un ball que se celebra en un local de poca categoria.
Segons l’Enciclopèdia Catalana, l’origen d’aquest nom sembla ésser els balls que se celebraven, els dies de festa, al magatzem d’Antoni Nadal i Derrer, al carrer de Sant Pau de Barcelona, pel costum dels balladors de saludar-se amb cops a l’esquena.





Ca la Laia, el casal Nacionalista de Sant Pere

5 11 2013

ca la laia 27-2-1923Avui destaquem un nou aclariment que hem rebut de part de l’amic Rafel Comes sobre Ca la Laia:
“Aquest era un local d’esbarjo que estava situat en l’interior del número 72 del carrer Major de Sant Pere en el qual Miquel Gorina i Singla organitzava els anomenats “balls de patacada”. A la dècada dels anys 1920, potser alguns anys abans, s’hi celebrava actes de la festa major del barri.
Els catalanistes de l’Agrupació Nacionalista, quan eren la primera força municipal, van voler tenir a ca la Laia un local al barri com el tenien els monàrquics al Saló Imperial i els republicans federals a la Casa del Poble, ambdós a la carretera de Matadepera. Amb el cop d’estat de Primo de Rivera el 1923, l’Associació Nacionalista fou prohibida i s’acabà aquest curta presència dels catalanistes al barri.

Notes.- Hem triat per acompanyar aquest comentari un document del diari El Dia del 27 de febrer del 1923 on s’anuncia uns espectacles de jocs de mans a càrrec d’un tal Brunet, al Casal Nacionalista anomenat popularment com Ca la Laia.