De quan a casa s’apedaçava la roba

25 10 2013

ou de fusta per sargirAra amb la crisis la gent ha allargat més la roba i fins hi tot han mirat d’aprofitar-la arreglant-la com ja s’havia fet anys enrere. Aquest fet m’ha fet recordar quan la meva mare em deia que abans la roba s’apedaçava per tal de que el seu ús dures més anys.
En aquells anys les economies familiars eren molt minses i es mirava d’estalviar en tot, fins i tot molt més que avui, tot i la crisis. El costum que avui recordo era dictat per la necessitat, ja què abans, qualsevol peça de roba, a més d’haver durat un munt d’anys, s’heretava. Els germanets més petits quasi bé no arribaven a estrenar mai res, dons tot ho heretaven dels més germans més grans, o fins i tot d’altres familiars, amics o veïns. Mireu la imatge de la dreta d’uns nens d’una escola de Terrassa d’aquells anys i pregunteu-vos si creieu que aquests abrics els han estrenat o són heretats.
nens a l'escola
La mare m’explica que llavors s’apedaçava tot: les genolleres, les colzeres, les culeres dels pantalons, la roba interior, els mitjons, que es sargien amb un ou de fusta (bé n’hi deuria haver d’altres materials però a casa era de fusta. Aquest ou es posava dins del mitjó fins a la zona foradada i amb una agulla i fil s’anava sargint (cosint) agafant els fils que quedaven del mitjó per tapar aquell forat, ajudant-se del didal. Jo haig de confesar que encara recordo haver portat els mitjons sargits.
Serveixi aquest records per a totes les mares que es van passar moltes de les seves hores apedaçant o sargint la nostra roba.

Anuncis

Accions

Information

One response

4 11 2013
Josep Badrenas

La meva dona és la sargidora oficial de la família i totes les filles li porten roba per a remendar, pantalons amb “sets” al genoll, camisses esquinçades, bates del cole amb forats o butxaques arrencades, cremalleres que no funcionen, bores descosides, i tota mena imaginable de prendes dels nets i netes, que tanmateix escurça o eixampla perquè vagin a mida als més petits. A casa hi ha dues màquines de cosir convencionals i una owewrlok, a més dels “treballs manuals” que ha de fer amb coses que no es poden fer amb les màquines. Cal fer menció a que de petita, la meva dona la varen portar a un col•legi que només ensenyaven a cosir i lo de llegir o escriure era a estones i fora d’hores, desprès de més gran, als 12 anys, va començar a treballar en un taller de confecció com a talladora, i de tot això li ve la pràctica en aquests afers. També li agrada molt confeccionar roba pels nets, pijames, bates, vestits o bruses, és a dir, a casa lo de cosir tan a mà com a màquina, forma part del nostre pa de cada dia. També li agrada molt fer punt de creu i fa verdaderes virgueries en tovalloles, llençols o quadres que hi han penjats a les partes de casa. Amb el vostre permís, voldria que aquest comentari fos un homenatge personal a l’Anna. Gracies.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s